Rajoy tortura Fabra

Tenim el dubtós plaer d’escoltar el president de la Generalitat Valenciana, el senyor Alberto Fabra, en una extensa entrevista a la Cadena Ser. Amb la seua habitual pobresa lingüística, repassa en llengua castellana temes com la llei de senyes d’identitat, l’obertura de la RTVV, les mesures econòmiques que han hagut de prendre o la corrupció, i com sempre el seu discurs és reflex de la seua capacitat, és a dir, roman buit de contingut i mancat de solucions. Ens fixem però en la primera part de l’entrevista (perquè molt s’ha parlat ja i es parlarà dels temes que hem nomenat abans) del segment que fa referència a la tria de candidats a presidir el Govern valencià.

No sorprendrà ningú saber que el PP no té reflectida en els seus estatuts l’opció de triar candidats mitjançant primàries, sinó que serà el comité electoral qui trie el candidat que més convinga al Govern espanyol, independentment de les voluntats dels pobles que constitucionalment representen el conjunt de l’Estat. És a dir, que el senyor Rajoy, assessorat pel seu gurú Arriola, decidirà qui és el candidat idoni per presentar-se com a candidat a ser el president de la Generalitat Valenciana a partir de maig, tota una demostració de com entenen la democràcia des del Partit Popular. Amb aquest context, Fabra es troba nerviós, observat, sotmés. Mentrestant, els caps de les diferents diputacions, Moliner, Ciscar i Rus fan la seua sense importar-los qui serà el candidat, ja que com s’ha demostrat en altres ocasions, des del seu tro fan i desfan al seu gust, sense cap tipus de vergonya ni pudor. Una situació que el president no sap explicar, perquè tot i haver acomplit el que des de Madrid li ordenaven, ara no veu recompensat el seu, diguem-ho així, treball.

Acostuma a passar que els càrrecs no electes, els que vénen a cobrir un buit provocat per una situació insuportable de crisi, acaben per trobar-se sols, incapaços com són de convéncer un electorat que no els va adreçar la seua confiança a les urnes. Acostumen a ser titelles d’aquells que no tenen la intenció de rebre els colps provocats per una nefasta gestió; i acostuma a passar també que l’acompliment sense condicions de les ordres que reben els empenta sense remissió a la ignomínia i el fracàs en la seua ‘carrera’ política.

Ens fa la impressió que Rajoy tortura Fabra voluntàriament, mentre demora al màxim la decisió amb què escolliran candidat per a les properes eleccions. Fabra només ha sigut un sac de boxa per a rebre els colps, un president incompetent que ho ha demostrat sobradament, perquè amb només un gest de rebel·lia envers les ordres de Madrid, hauria demostrat almenys posseir un lleuger tast de dignitat. Rajoy ha jugat el paper de botxí, però ha perdut de vista que no només perjudicava Fabra amb la seua decisió, sinó que el que realment estava ofegant era un poble i una gent que no es mereix mai més donar la seua confiança als protagonistes de tan lamentable espectacle. La política, a pesar del PP, no la fan els noms ni els interessos, la fan els qui respecten fermament els valors democràtics i resta evident que no és el cas del PP.

Mentre tot passa, què faran Moliner, Ciscar i Rus? Qui sap…