El 9 d’Octubre és un dia diferent per al poble valencià. Un dia de festa en què se celebra amb orgull el fet de ser valencians i el respecte a tots els nostres senyals d’identitat, aquells que han sobreviscut a la violència sistèmica amb què històricament ens han premiat des de ben entrat l’altiplà. Alguns pensaran que no s’ha de commemorar una data marcada per la invasió política d’un rei, uns altres pensaran que el País Valencià també està construït sobre els fonaments històrics de les civilitzacions anteriors a l’’alliberament’ de la nostra terra i segurament molts altres obviaran aquest dia en sentir-se espanyols abans que valencians. I evidentment tots tenen la seua part de raó compartida, perquè precisament aquest fet és la representació del nostre país actualment, un país obert, festiu, culturalment ric en molts aspectes i, sobretot, pel que fa a la part que ens sentim valencians i fins i tot, els qui es senten més valencians que espanyols, molt orgullosos dels nostres senyals d’identitat.
És per això que decidim celebrar joiosament el nostre dia i mostrar al món sencer els nostres símbols sense cap tipus de por, perquè a nosaltres no ens fa cap vergonya dir ben alt i ben clar que el nostre país és el País Valencià, sense embuts, sense ambigüitats, sense cap tipus de dubte, i per això volem transmetre sempre que el nostre esforç anirà encarat cap a la futura construcció, coste el que coste, de l’Estat valencià. I per aquestes raons trobem a faltar una vertadera mostra d’aquesta valentia, tantes vegades emprada en la darrera campanya, per part dels nostres representants al nou Govern autonòmic, perquè ens cal sentir de veres que realment faran el possible per aconseguir que la nostra llengua, la nostra cultura, i els nostres vertaders símbols estiguen en el lloc que els correspon. No ens hem begut l’enteniment, en absolut, no volem prioritzar aquest tema respecte del finançament, que fins i tot forma part del lema de la manifestació d’enguany, i del manifest institucional, perquè és un tema cabdal per al nostre futur; tampoc davant el benestar de les persones, en què es basa el famós Acord del Botànic, no. Ni molt menys deixem de celebrar unes accions que ja feia temps que desitjàvem, com la nova Comissió d’Investigació per a l’accident del Metro, o les ajudes als menjadors i el material escolar o el to obert al poble i dialogant que s’emana des d’aquest govern. Només volem mostrar, des del respecte més profund, el desig de sentir-nos reconeguts, també, els qui pensem que el nostre País Valencià és molt més que una regió d’Espanya, perquè ja estem molt cansats d’ofrenar. Així ho vam votar i així ho demanem.
Per tot això notem que estem davant un nou d’octubre diferent. Un 9 d’octubre en què ja farà més de cent dies que es va formar el nou govern, el govern del canvi. Una suma de sigles però també d’ideals i valors, de desig de canvi. Més de 100 dies en què hem romàs atents al treball del nou Executiu valencià, respectant un termini més que merescut perquè treballen en la reconstrucció del nostre país. Volem que en passen molts més i que la nostra gent torne a gaudir de la riquesa de la terra i de l’orgull de sentir-nos poble. Per això creiem humilment que, insistim, entenent com a fonamental la reclamació d’un finançament just, no podem oblidar que la nostra llengua corre el perill real de ser anihilada, que encara tenim una Llei de Símbols vegonyant que no entenem com no s’ha derogat ja com ha fet el Govern de les Illes i que no tenim uns mitjans de comunicació en la nostra llengua que construïsquen el necessari corredor informatiu que vertebre el nostre país, perquè hui dia també és fonamental transmetre la teua cultura al món des dels teus propis mitjans.
És un nou d’octubre especial, clar que sí, i bona part del mèrit el tenen els nous gestors de la política valenciana, i els ciutadans que els hem donat suport triant-los el 24M. A nosaltres només ens queda dir que ens sentim molt orgullosos d’eixir al carrer i cridar ben fort i ben alt que nosaltres ens sentim valencians!
