Ja fa dos anys que la Ràdio i la Televisió públiques de tots els valencians va passar, com s’acostuma a dir, a negre. Una agressió més del partit que va maltractar el nostre país durant massa temps i que passa per ser un dels majors atacs a la llibertat d’expressió i als mitjans de comunicació de tot el període postdicatorial. Un mitjà de comunicació tan vilipendiat quan emetia, com enyorat quan no ha pogut fer-ho, símptoma evident del tarannà inestable del nostre poble, cosa que ens fa especials i únics en molts aspectes. Ara, després de dos anys de silenci i foscor, la reobertura de l’ens corporatiu és un dels objectius, potser el més mediàtic, del nou govern del tripartit. De fet, en el projecte de pressupostos per al 2016, l’equip de govern que encapçala Ximo Puig ha destinat 26 milions d’euros per a seguir amb el procés de liquidació encetat el 2013, i 29 milions més per a l’obertura de la nova RTVV, en una aposta ferma per la recuperació d’un mitjà públic que no pot tornar a ser el que era.
El degoteig d’informació rebuda des que aquell 29 de novembre del 2013 el Govern valencià, aleshores encapçalat per Alberto Fabra, enviara tot un ‘exèrcit’ per a acabar amb les emissions de RTVV, ha sigut constant. De fet, hi ha hagut de tot sobre el tema: judicis a abusadors sexuals, reclamacions dels antics treballadors per recuperar el seu lloc de treball, nous models que disten molt del que els extreballadors demanen, xifres marejants del que ens costa encara la RTVV tot i estar apagada… en definitiva una autèntica voràgine d’informació que delata com de malament es van fer les coses en un mitjà de comunicació que era de tots nosaltres. És més, seguint amb aquest sense sentit, ja ens han intentat enganyar, i encara no ha començat res, ja que durant la campanya de les passades eleccions autonòmiques la data proposada per dos dels partits que ara governen, era el 9 d’octubre d’aquest 2015. Una promesa plena de simbolisme i, esperem, bones intencions, però que els valencians, acostumats i foguejats ja amb tantes promeses incomplides, la vam acollir amb incredulitat primer i condescendència després, segurs que es tractava només d’un retruc amb totes les evidències d’anar ‘de farol’.
Una de les darreres notícies que s’han publicat sobre el tema és l’obertura de portes que dos anys després van fer de l’edifici que albergava l’ens públic. En la mateixa, i seguint amb el despropòsit, anunciaven que l’edifici no estava inscrit en el registre de la propietat, una autèntica bogeria, una més, de les infinites sorpreses que ens hem endut del que pot amagar un servei públic que, a més, era emprat (com els mateixos treballadors han reconegut) per a fer publicitat al partit enquistat al govern de la Generalitat.
Plató d’informatius de RTVV ‘fantasma’. Foto: Europa Press
Però el que realment ens ha impactat de les imatges que hem pogut veure és sens dubte la tristesa que emanen. Tot l’anterior ha de servir per a no tornar a caure en els mateixos errors. Ara, sense dubte, és hora de tornar a reclamar el que ens van furtar. Poc ens ha d’importar si els treballadors són els mateixos, perquè la lluita que continuen executant és una qüestió de drets laborals i serà un jutge qui ho decidisca. A nosaltres, però, ens continua faltant un espai a les nostres cases on es parle valencià, on es parle de les nostres comarques i dels nostres pobles. Un espai que hem trobat a faltar cobrint el canvi de govern, totes les manifestacions de l’AVM3J cada 3 de juliol durant massa temps o el darrer lliurament dels premis Ovidi al Palau de la Música. Veure la redacció buida, les càmeres apuntant al no-res o els precintes que encara queden de l’aberrant desallotjament d’aquell 29 de novembre del 2013, ens colpeja amb estrèpit la nostra autoestima.
Hui, de nou, demanem una Ràdio i Televisió pública, de qualitat i íntegrament en valencià, que siga capaç de convertir-se en l’ens corporatiu que vertebre el nostre territori sense oblidar cap comarca ni cap poble. Demanem en definitiva, que ens retornen allò que teníem i que no s’amoïnen, que si no era bo, entre tots el farem bo i, sobretot, nostre.
