El PP espanyol ha maniobrat amb urgències per a protegir Rita Barberà, l’exalcaldessa de València ciutat des de 1991 a 2015 d’una possible investigació en alguna de les trames en què apareix el seu nom. Per una banda, l’ha retirada de la presidència de la Comissió Constitucional del Senat, i per l’altra l’ha posat de suplent en la Diputació Permanent de la Cambra Alta espanyola. Dos moviments alhora, una estratègia per a blindar un dels símbols del PP: per als qui en formen part, tot un model, com han reconegut en multitud d’ocasions els grans càrrecs del partit, i per als qui l’hem patida com a alcaldessa del Cap i casal, la representació més fidel del que no s’ha de fer mai en política.
El fet de retirar-la de la presidència de la Comissió Constitucional pareix un posat, una mostra falsa de voler apartar-la de la primera línia (encara que és agosarat dir a res que estiga al Senat primera línia). A més, perquè ho han fet saber a tot arreu i han fet servir tots els altaveus que tenen a l’abast per anunciar-ho. En canvi, no ha tingut el mateix tractament el fet de posar-la de suplent en la Diputació Permanent de la Cambra Alta. Per què dos maneres distintes de tractar fets semblants? Molt fàcil, perquè en cas de no arribar a un pacte de Govern, Rita Barberà continua com a senadora i, per tant, com a aforada. Condició que, no podem evitar pensar, l’ha lliurada de declarar en l’Operació Taula.
És evident que a ningú sorprèn aquestes maniobres de dubtosa moral del PP. I més, quan es tracta de defensar els seus grans mites. Van traure les urpes per Rato, per Blasco, fins i tot (quina barbaritat) per Carlos Fabra, per tant no ens ha d’estranyar que ho facen per Rita Barberà.
Arribats a aquest punt sí que ens vénen algunes preguntes al cap. En primer lloc, allò evident, sense conjectures: ¿algú pot pensar encara, després de dissoldre tot un grup municipal, d’investigar a pràcticament tot el PP de la ciutat de València, que la persona que estava al capdavant del partit no en sabia res? Que no ens consideren imbècils, ho havia de saber. I després, aquesta maniobra de protecció cap a Rita Barberà, és per por a ocultar alguna cosa? Evidentment, sí.
En qualsevol dels casos plantejats la resposta és decebedora, i per això, demanem justícia. Efectivament, la condició d’aforament no lleva que Rita Barberà siga investigada, per tant caldrà posar un poc de trellat i que es defense, si pot, en lloc d’amagar-se en els racons més oblidats del Senat. Si realment no ho sabia (insistim en la inversemblança del cas) aquesta dona demostra que és una política incapaç que no mereix continuar ni un minut més com a representant pública.
Dit açò, estem ‘presumptament’ segurs que Rita, al remat, també caurà…
