Quin espant! Per uns moments els vells fantasmes del passat més proper del nostre país ens van aparèixer de sobte, com un malson, com un vell record que ens portava amb el cos atemorit als anys en què l’inefable Paco Camps presidia la Generalitat Valenciana. Una aparició insòlita des de fa tempsi, permeteu-nos que la valorem, absolutament impresentable. I és que només a aquest patètic personatge se li pot acudir aparèixer amb tanta prepotència i defensar-se, tot i que hauria d’estar avergonyit a sa casa mentre tot el que ha destrossat aquest incapacitat polític s’intenta esmenar.
El cas és que després que apareguera als mitjans de comunicació la notícia en què l’assenyalaven com el nexe amb Gènova (seu del PP a Madrid) per a nodrir el partit amb diners negres, l’expresident valencià va oferir una roda de premsa en què intentà defensar-se de les acusacions. De la roda de premsa en podem destacar algunes joies, com per exemple la penosa cara de llàstima quan deia que “no salgo de una y ya estoy en otra”, o el to de perdonavides amb què amenaçava els partits d’esquerra als quals retreia que “cada vez que se han enfrentado a mi han perdido en las urnas”, o fins i tot l’enuig quan intentava mostrar la seua indignació mentre malenconiosament plorava: “Empiezo a dudar del Estado de Derecho”.
Després que La Cadena Ser publicara l’acusació, Camps va interposar una denúncia en el jutjat de guàrdia. Denunciava un delicte de revelació de secrets que, segons ell, haurien comès la Guàrdia Civil, la Fiscalia o el Jutjat Instructor, (a tort i a dret) i demanava que es prohibira l’emissió de la informació en la Cadena Ser o altres mitjans. Això, que pot passar per ser un acte legítim de qualsevol ciutadà, en el cas de Camps esdevé, com a mínim, cínic. La interlocutòria del jutjat número 13 no deixa lloc a dubtes: Desestimada la denúncia de l’expresident, perquè “no concorre cap raó ni cap motiu acreditat que determine ni justifique l’adopció de mesura cautelar [sic]”.
El resum de tot aquest espectacle el tenim cada dia a les pantalles i l’hem patit durant molts anys els valencians. Francisco Camps i tot el PP valencià han demostrat ser un partit “amiguito del alma” de la gentola més perversa que ha pogut passar pel nostre país. Una horda d’estafadors que per altra banda no haguera vingut a fer negocis si no fóra per la connivència dels polítics valencians que ostentaven el poder. Francisco Camps l’única cosa digna que pot fer és acatar callat tots els requeriments que se li exigisquen, perquè sota el seu ‘mandat’ el País Valencià ha viscut assolat per multitud de casos de corrupció, han estat al seu aixopluc personatges amb gran responsabilitat pública que ara com ara estan tancats a la presó, i sobretot, ha traslladat com a imatge de la nostra terra, tot aquest maremàgnum de merda política (perdoneu però no hi ha millor paraula) a la resta del món.
Per això, l’única aparició pública que esperem d’aquest personatge és per a demanar disculpes per tants anys de mentides en el nostre nom.
