Assistim darrerament a un principi del que sembla ser una campanya mediàtica, duta a terme per la premsa antiunitat lingüística, amb què es pretén mostrar l’acostament a l’AVL per part de l’entitat que més ha fet per mantenir viu el conflicte lingüístic. Una aparició constant del ‘decà [sic]’ d’aquesta, direm, institució de caire valencianista mentre proclama la intenció d’acceptar els postulats de l’Acadèmia en favor de la fi del conflicte lingüístic. Una acció que ha provocat reaccions en tots els sentits com publicàvem en un editorial en aquest mateix diari i que volem estalviar-los de nou als lectors.
El fet és que tota aquesta maniobra ens ha posat en alerta perquè sembla que ha sigut rebuda amb cert to de benvinguda tant per part de la mateixa AVL, com del conseller de Cultura, i això, com a mínim, ens produeix cert estat d’inquietud. I ho fa perquè el que van començar sent unes declaracions conciliadores, ara s’han transformat en publicacions perilloses, perquè hem pogut llegir com es fan ressò de la voluntat de la RACV que els títols que ‘expedeix’ Lo Rat Penat siguen declarats oficials. Notem doncs, que del posat amable passem a les primeres bombes de sondeig i suposem que la cosa s’agreujarà amb el pas dels dies i si no som capaços de rebutjar-ho ja.
Sí, potser ens excedim, potser som agosarats per començar a parlar d’una situació que està per venir, sí, és cert que l’AVL no dóna oficialitat als títols de valencià, potser en fem un gra massa i no hauríem de fer cas ni veure fantasmes on no n’hi ha…, definitivament sí a tot. Però clar, no ho hem vist això ja? No hem patit massa agressions a la nostra llengua ja? No ens ha costat molt fer fora un govern que l’únic que volia era exterminar-la? No ha sigut des de la RACV i Lo Rat Penat des d’on han atiat amb més força el secessionisme i el blaverisme i l’antivalencianisme? Cadascú que pense el que vulga, per a nosaltres la resposta ve sense embuts: clar que sí.
Volem ser ben clars en aquest tema. No volem que la RACV i Lo Rat Penat i tot el que fins ara han representat formen part de l’AVL. I no ho volem per raons òbvies, perquè han demostrat al llarg de molt de temps que alberguen en les seues files un gruix social que rebutja sistemàticament la unitat de la llengua, perquè l’únic pas possible per a salvar el valencià de la situació en què es troba no és en la direcció d’aquestes entitats, que com veiem tenen el poder mediàtic necessari per a provocar un gran renou amb poc d’esforç. L’única posició possible és defensar la llengua des de l’estricta coherència científica i la unificació de la norma, recorrent a les més de 40 sentències fermes que reconeixen la Unitat de la Llengua i l’equiparació jurídica dels termes català i valencià per a la denominació de la llengua i treballant junts amb la resta del domini lingüístic per crear un marc idoni per a la seua supervivència.
