El teixit associatiu d’un país és fonamental per al seu bon desenvolupament perquè la tasca que exerceixen esdevé en part constructora i en part fiscalitzadora. Constructora en el sentit d’aportar la seua acció al servei del seu país i fiscalitzadora perquè sovint reflecteixen tot allò que els governs obliden fer. A més, les associacions i entitats són una prova més de la importància que la societat siga participativa i activa en la presa de decisions per a millorar el seu país, i més encara, si es tracta d’un país com el nostre que està supeditat a un altre que històricament l’ha sotmès, no cal que ho oblidem, militarment. Moltes són les associacions que arreu del nostre País Valencià lluiten diàriament per la dignitat de la cultura, de la llengua, del benestar social i de moltes altres causes que els successius governs valencians han oblidat, per fer servir un verb més suau del que realment toca.
Ara és el moment però de donar tot el suport al projecte que des d’ACPV executen per a celebrar la Festa per la Cultura. El proper 23 d’abril, en el marc de les celebracions de la festa del 25 d’abril, la plaça de bous del cap i casal tornarà a acollir els símbols que ens representen com a poble. Sí, perquè ja feia 16 anys que prohibiren a una part del poble valencià que fera ús d’un espai públic, i per tant enguany ha de ser, més si cap, especial. És per això que pensem que cal un reconeixement unànime pel treball que fa ACPV perquè cada any se celebre el 25 d’abril, i tantes coses més.
En un país com cal, el treball que una entitat com ACPV fa per la nostra llengua i la nostra cultura hauria sigut reconegut ja de mil maneres. Al País Valencià però, aquesta feina oscil·la entre les acusacions de catalanistes més barroeres i el càstig a què l’ha sotmès el PP valencià durant els darrers vint anys. I és que el dit acusador dels valencians esdevé manipulable sovint, i això ens fa perdre perspectiva. El millor de tot és que malgrat aquesta absurda animadversió, també provinent de sectors valencianistes, ACPV ha continuat fidel al seu discurs i mostra sense embuts el seu compromís de lluitar cada dia per a contribuir a la recuperació d’una llengua i una cultura valencianes menyspreades des de ja fa massa temps.
Volem ser justos. El que se celebra el 23 d’abril a la ciutat de València és alguna cosa més que l’efemèride de la Batalla d’Almansa. El nostre país està de canvis, uns canvis que encara no s’aprecien del tot però que s’albiren en forma d’actituds i plantejaments. Per això, el plaer d’escoltar la nostra llengua de nou a l’escenari, veure els nostres símbols lluint sense por pels carrers i sentir l’emoció de tanta gent a flor de pell li ho devem al treball constant d’una entitat que, malgrat els atacs, continua dempeus intentant recuperar la dignitat que van intentar arravatar a la nostra cultura. Hui, toca donar tot el suport del món a ACPV, enhorabona i endavant!
