La cosa va de confluència. Efectivament, la posició política de la majoria de partits de l’anomenada esquerra estatal és la d’unir les seues forces amb partits ‘afins’ per a presentar-se a les eleccions estatals del proper 26 de juny. El protagonista indiscutible, Podemos, a l’aixopluc del qual tornaran a estar En Marea, En Comú Podem, Compromís…, més la celebrada entrada d’IU. Una estratègia gens arriscada que es basa en executar una bona campanya, més que no en cercar pactes amb els resultats damunt de la taula, cosa que hem vist que es demostra gairebé impossible per la tossuderia dels partits grans a parlar amb els qui senten que la seua nació forma part d’un estat, cada volta més, caduc. Mentrestant, PP i PSOE es mantenen a l’aguait atemorits i flirtejant amb l’oscil·lant voluntat de Ciudadanos, que ens atrevim a assegurar que pactarien amb el mateix diable per formar part d’algun govern, siga quin siga.
I al País Valencià no som menys, clar que no. Encara sense nom, n’estan buscant un “aglutinador”, s’ha arribat a un acord per concórrer Compromís, EUPV i Podem, una coalició que en l’ordre disposat en el nostre escrit podria representar la deriva centralitzadora que s’emana d’aquesta confluència. Una estratègia a l’atac, basada en l’èxit innegable que van aconseguir en les darreres eleccions estatals, i que enarbora un projecte sembla que consolidat, però que no ha tingut temps per a demostrar el seu funcionament.
No es pot defugir de la necessitat de representació valenciana i valencianista al Parlament espanyol, i el darrer pacte d’És el Moment ho va aconseguir. No volem confondre ningú però, entenem per valencianista aquella representació que anirà al Congrés dels Diputats espanyol a defensar sense embuts coses tan fonamentals per a la nostra terra com la cultura o la llengua, sense oblidar ni un segon coses com l’infrafinançament, Corredor Mediterrani, etc., que obviarem perquè apareix en les capçaleres de tots els partits que hi concorren. En la defensa dels nostres trets, ni al PP ni al PSOE els podem esperar, ja han estat molts anys allà i poca cosa han fet, els de Ciudadanos… , mentre que Podemos és una incògnita, perquè fa la impressió que vol agradar a tanta gent que no tindrà ni prou mans, ni tan sols prou tentacles per arribar a tot allò que vol canviar. Per tant, deixarem que els que han entrat a pactar amb Podemos donen una passa endavant i demanen el que una part dels valencians entenem com a fonamental, perquè estem segurs que molts votants del País Valencià esperen quelcom més que demanar el de sempre. Perquè si hi arriben, serà perquè es demana alguna cosa diferent, i reclamar els nostres drets, sense dubte ho és.
Comptat i debatut, a l’horitzó se’ns albiren unes eleccions històriques. Primer per la proximitat amb les darreres, cosa inaudita en la jove democràcia espanyola, però també, i més important encara, perquè al Congrés dels diputats espanyol li espera una legislatura… ho deixarem en, moguda. A nosaltres però ens preocupa el viatge al centre dels partits valencians. Amb el vistiplau del Bloc i Iniciativa al pacte amb Podemos, el nacionalisme valencià es veu immers en una erupció política devastadora, però que no conté cap dels elements que a nosaltres ens agradaria escoltar a l’hemicicle del Parlament espanyol. Entenem les urgències, sí, i les prioritats també, només faltaria… Ara bé, com sempre continuarem demanant el que, per exemple, es va veure representat el 23 d’abril a la plaça de Bous de València, perquè ens fa la impressió, i més que mai ens agradaria equivocar-nos, que tota eixa força es quedarà, una altra vegada, a les portes d’Almansa.
