El 24 de maig del 2015 s’encetava al nostre país un procés il·lusionant que venia a acabar amb els 20 anys de destrucció del govern del PP valencià. Aquella nit els primers resultats ja mostraven que el canvi, o l’obertura del temps del canvi, era possible. Des dels primers escrutinis publicats s’ensumava la possibilitat de recuperar un país exhaust, fart de tanta corrupció i esperançat per, senzillament, acabar amb el PP. Aquesta era la màxima, i no era una reclamació gratuïta. Vivíem una situació absolutament insuportable, amb unes institucions podrides des dels fonaments, uns representants polítics més pendents dels seus propis judicis que de la gestió de Govern, una llengua atacada contínuament, una cultura arraconada… en definitiva, un escenari desolador que convé no oblidar de cara a les properes eleccions del 26 de juny, perquè a Madrid, encara que ens pese, es decideixen coses molt importants per al nostre futur.
Per a fer un balanç del que ha sigut aquest any cal que filem molt prim per a diferenciar el que és l’acció de govern executada i l’actitud dels polítics que ocupen ara els llocs de decisió del Govern valencià. No defugim el fet que governar un país tal com el va deixar el PP no és una tasca fàcil. És més, entenem perfectament tots els arguments esgrimits pel govern del botànic sobre la situació heretada. Però aquest no és el cas. Ens ocupa una anàlisi justa d’aquest any intens políticament, farcit d’eleccions i, com no, de campanyes electorals eternes.
Per una banda ens trobem un govern que ha complit amb almenys una part del que deia i ha executat mesures pensades per a les persones: l’eliminació del copagament, la millora en la política de la dependència, una acció valenta de rescat de l’educació pública, la derogació de la llei de símbols, una vertadera aposta per la Sanitat Universal…, són algunes de les accions eficients que evidentment han millorat la vida de les persones i això cal reconèixer-ho a l’actual equip de govern. Però en falten moltes més, clar.
Per altra banda, hem de fer un colp d’ull a l’actitud política del nou govern. Ningú ho nega: el posat, l’obertura de les institucions, la posició bel·ligerant amb Madrid pel tema de l’infrafinançament o el to dialogant i obert del nou executiu fa que la manca d’una acció de govern efectiva quede encara dissimulada perquè la coalició compte encara amb la confiança de bona part de la ciutadania.
Per això, aquest any del govern del Botànic no es pot entendre si no és des d’una posició justa i de respecte cap al Govern valencià. Entenem aquest acte de confiança com una mostra de reconeixement a l’esmentada actitud, ara però cal mostrar urgentment l’aptitud. I, per descomptat, no pararem de demanar el que humilment pensem que és bo per a la nostra terra, sempre, això sí, des del respecte i l’educació.
Finalment volem fer ressò de la trobada entre Puig i Puigdemont de la darrera setmana, com a paradigma d’ambdues coses, l’acció de govern i l’actitud política del govern valencià. El fet és que tothom sap de la importància d’establir relacions amb Catalunya tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista cultural. Per això, aquesta trobada ha sigut fonamental per entendre el model de govern que el poble valencià ha demanat. Ara ja no estan els fonamentalistes de la Batalla de València a les nostres institucions, i per tant l’anticatalanisme ja no interessa a ningú que tinga un poc de trellat i sàpiga que més enllà de lluites absurdes estan els interessos i l’estratègia econòmica d’un país. Un encert del nou equip de govern, sense dubte.
