Ja està fet. Finalment, l’acord entre una institució pública i estatutària com l’AVL i una entitat sense cap rigor acadèmic i fomentadora del secessionisme més patètic com la RACV, ja està signat. Amb urgència, amb premeditació per afavorir que la RACV tinga temps a aprovar-ho, amb tota la manca de sensibilitat cap a qui fa tants anys que lluita per la llengua i, el que més ens dol, amb una aclaparadora majoria d’acadèmics a favor. I amb tot ens plantegem: de què va aquest desgavell? I per què no té el ressò entre la gent que es mereix? Han vist en la llengua una eina inofensiva per a acostar-se de manera vergonyant a les posicions més moderades del blaverisme?
La resposta potser es resumeix en el fet que legislar i aplicar de forma efectiva la igualtat lingüística del valencià realment aplicada més enllà de la LUEV, i la seua protecció i ús per assolir el mateix nivell de normalitat que el castellà, no interessa tant com fer acords amb la secessionista RACV. Potser sí que notem certa complicitat en els discursos, però la cosa es queda flotant per l’espai de l’hemicicle de les Corts i a les hemeroteques de la premsa que ha gosat publicar-ho al seu diari. Res més, a excepció de les mesures que pren la Direcció General de Política Lingüística. Així de clar.
Aquest és un acord humiliant per a bona part del valencianisme del nostre país. I dóna la casualitat que és la part que més s’ha identificat, històricament, en la defensa de la llengua i en el seu respecte, perquè l’estimen i hi dediquen la vida a la seua supervivència. Aquesta part de què parlem, amb la qual ens identifiquem, és la vertadera damnificada en tot aquest procés de pau lingüística (¿?) tan desficaciat com ridícul. Quina pau?, de veres creuen que fomenten el final del conflicte lingüístic amb aquesta mesura acordada amb els responsables del conflicte? Si és així, per què el president de l’AVL signa un document escrit en llengua no normativa? Per què no signen un conveni amb les institucions que més han treballat per la llengua, com són les universitats valencianes? No ens ho creiem, de cap manera. I per això no ens amaguem de dir-ho i de publicar-ho: el pas de l’AVL cap al blaverisme és un autèntic desficaci.
Definitivament a l’AVL han perdut el nord. L’única intenció de la RACV, una entitat molt poc representativa al nostre país, és acostar-se a unes subvencions que han perdut amb el canvi de govern. Tanmateix, i una vegada expressat el nostre malestar, pensem honestament que hem de mantenir una posició dura i crítica però a la vegada oberta als fets que passaran després del pacte. Perquè tot aquest circ muntat ha de tenir, com tot a la vida, un marge d’acció respectuós, i per valorar més endavant les vertaderes conseqüències del pacte en relació a la igualtat lingüística del valencià en tots els àmbits socials i institucionals del País Valencià, davant la castellanització que avança sense parar, i més sense tindre ja una ràdio i televisió públiques íntegrament en valencià. Un marge però ,limitat per un mur infranquejable i innegociable que és, indubtablement, la normativa, la unitat lingüística de la llengua catalana, anomenada per nosaltres també com a valencià, i el respecte a una disciplina acadèmica com és la filologia. Ni un pas enrere, perquè en cas contrari, ens haurem de plantejar el futur de l’AVL.
