Per molt que cada any una part del nostre patrimoni natural siga devorat per les flames, no ens acostumarem mai a viure de prop un escenari tan trist com el que ara mateix assetja la nostra terra. D’ací a dos dies els valencians recordarem com Xàtiva era arrasada pel foc de l’odi amb què Felip V va destruir la vida d’una ciutat i el somni d’una terra, i ara, a l’entrada d’un estiu que es preveu calent, el cel del nostre país dibuixa núvols de fum i cendra que ofeguen la vida per allà on passen. Una immensa escena que ha quedat gravada a la retina de molts valencians que des de les seues balconades contemplaven espantats el desolador horitzó que les flames destruïen.
Ara no és moment de valoracions o retrets, sinó de donar suport a totes les unitats desplaçades als sinistres, és hora d’acollir els desplaçats per la tragèdia i treballar més junts que mai per ofegar les flames i recuperar l’estabilitat mediambiental. Ja vindrà l’hora de repassar una política mediambiental que faça el possible per no retallar el nostre patrimoni natural. Ara mateix ens cal empatia, solidaritat i suport per als afectats; necessitem la unió de tots per a intentar recuperar les zones afectades pel foc i una freda justícia que valore l’acció dels presumptes responsables de tanta tristesa. Hui ens importa ben poc la campanya per governar l’Estat espanyol. La nostra ment i tot el nostre interès està centrat únicament i exclusiva en apagar el foc, en evitar que tots els qui habiten les zones afectades, ja siguen humans o no, s’abrigallen amb el nostre suport i sàpiguen que farem tot el que s’haja de fer perquè recuperen al més prompte possible la seua vida.
Hui, de bona part del sòl del nostre País Valencià s’aixequen columnes de fum que ens recorden que allò important per a la vida no és la política ni l’economia ni qui serà el proper president de l’Estat espanyol. Del nostre cel vessen llàgrimes negres tenyides per la cendra de la devastadora acció d’un foc que, fora del seu lloc, esdevé enemic de la vida, de la terra i de tot el seu ecosistema. Hui només ens importa transformar el foc en cendra, i de la cendra tornar a renàixer per a refer el nostre menut i estimat trosset de terra.
