Ja s’ha aprovat la llei que ha de regular la tornada a les nostres pantalles de la nova RTVV. De la nova sí, perquè el nou canal públic ha de ser capaç d’omplir el buit negre de 32 mesos a què ens van condemnar la nefasta política comunicativa de l’anterior govern valencià en mans del PP. La nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació naix de la ferma voluntat de les formacions progressistes (i amb vot a favor de C’s), que a pesar de promeses electorals potser una mica arriscades, han treballat de valent per a aprovar una llei consensuada, sense vots en contra, amb la deixadesa abstencionista del PP, això sí, i que apareix escudada en el pressupost i en els continguts, que hauran de ser aprovats per tres de cinc parts de les Corts Valencianes. Amb perspectiva i l’anterior experiència, un blindatge absolutament necessari.
El camí no ha sigut amable. El desgavell creat amb l’apagada de novembre del 2013 no és fàcil de superar, perquè tota la malversació de cabals públics i el greuge amb els extreballadors han dibuixat un escenari ben complicat de resoldre. Ara però és l’hora de deixar de banda els problemes i donar la confiança al grup de professionals que formen el Consell Rector per a crear un model de RTVV independent, plural, de qualitat i íntegrament en valencià. Aprovada la llei ja tenim un marc normatiu on començar a treballar i a recuperar un espai comunicatiu malmès i absent durant massa temps. Necessitem urgentment una ràdio i una televisió autènticament valencians que siguen una alternativa real al col·lapse de continguts en castellà que apareix als nostres dispositius, i amb aquesta passa, sembla que açò estiga molt a prop ja.
Però la cosa no ha de quedar ací. És fonamental també que aquest espai comunicatiu valencià i íntegrament en valencià siga una via més per a crear el corredor comunicatiu que unisca els territoris de llengua catalana. Un cop creada aquesta Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, és hora d’obrir l’espai als continguts de TV3 i IB3 i establir eixa cooperació, intercanvi i reciprocitat tan utilitzada als discursos i que entenem com a fonamental, no solament per a la supervivència de la nostra llengua, sinó també per a construir una ràdio i una televisió, aquesta vegada sí, independent, plural, de qualitat i íntegrament en la nostra llengua. Una altra cosa, honestament, no l’entendríem.
