Què passaria si algun càrrec electe fóra capaç de dir això en una sessió plenària de, per exemple, un ajuntament? Com a mínim la reacció de sorpresa estaria garantida, però a més no dubtem ni un segon, o ens atrevim a dir, que hi hauria repercussions polítiques greus per a l’autor d’aquesta frase. És més, arriba en un moment en què tots celebràvem la valenta actuació política d’un representant polític que defensà la llengua en un territori que se suposava hostil. Consideració errònia.
Ens referim en aquesta ocasió a dos maneres d’actuar ben diferents, però amb un context molt similar. Per una banda, fa poc de temps Karlos Bernabé, regidor de Cambiemos Orihuela a l’Ajuntament de la localitat del Baix Segura, població com tothom sabrà castellanoparlant en la seua immensa majoria, reclamava durant la celebració d’un plenari al mateix ajuntament el seu dret i el dels seus fills i de tots els habitants de les zones castellanoparlants del nostre País Valencià a aprendre valencià i a traure’l d’una vegada de la zona de conflicte on molts volen que estiga. Per altra banda, el que fóra exalcade de Requena pel Partit Popular, i actual diputat del partit, Javier Berasaluce, rebentava el plenari de la Diputació de València amb un discurs incendiari i digne de qui vol evitar que la llengua al nostre país gaudisca de la zona de normalitat lingüística i confort que li correspon.
En primer lloc no ens sorprenen les absurdes (cal tractar-les així) declaracions de l’exalcalde de Requena, qui amb el seu atac a tot el que té a veure amb la llengua, inclòs el conseller Marzà, denota una greu manca de sensibilitat cap a una de les llengües oficials d’un territori al qual ell, malauradament, representa. Però a més, i el que és encara més greu, es manifesta una vegada més la ignorància dels representants polítics del PP amb tot el que es relaciona amb la llengua i el seu marc legal, i això, potser hauria de començar a tenir repercussions, ni que foren polítiques. I en segon lloc, donem suport i celebrem a la valentia del regidor oriolà per tractar el valencià d’una manera normal, sense estridències, amb el discurs de la conciliació, del seu ús normal i no del conflicte. I també agraïm i reconeixem l’actitud valenta i coherent del president de la Diputació Jorge Rodríguez(PSPV-PSOE) i del diputat Xavier Rius (Compromís) en les seues intervencions dignificant la política i la nostra llengua. Sense por i amb claredat.
Arribats a aquest punt la nostra conclusió és meridianament clara i senzilla: el PP no podia deixar que l’onada produïda per l’actitud positiva envers la llengua de Karlos Bernabé quedara impune. Clar, a ells el conflicte lingüístic els va molt bé, històricament els ha funcionat i ara, consumits com estan per la corrupció i la mala gestió en general, tenen pocs recursos on agafar-se. No ens sobta, no ens estranya en absolut, però potser, només ho deixem caure, allò que li cal a la llengua és una protecció, una mena de dissuasió perquè aquests incapaços polítics no la facen servir per a crear odi. Impossible?, potser amb voluntat es podria fer, perquè la Llei diu ben clar que podem fer servir la nostra llengua arreu del nostre país, i evidentment a totes les nostres institucions públiques, per tant, a què ve aquest gest?, algú s’atreviria a dir el mateix del castellà?, algú ha pensat què passaria si el discurs fóra al revés? D’això va la Igualtat Lingüística, i cap a això hem d’anar…
