Enguany, i com a novetat, ha sigut Esquerra Republicana del País Valencià qui ha pres el relleu del quasi desaparegut PSAN per a organitzar els actes i la trobada que se celebren a la muntanya de la Patà, mentre que el Bloc Nacionalista Valencià ha continuat celebrant els seus actes a l’esplanada del Monestir del Puig. És precisament aquesta distància la que ens ocupa i ens fa reflexionar sobre l’actualitat del nacionalisme i sobiranisme valencià.
I és que, sembla aquesta una distància prudent, un tall distintiu entre dues maneres diferents de pensar i estimar el mateix País Valencià, però a la vegada, amb una distància preocupant que parteix el nacionalisme i sobiranisme valencià en dos visions que, després de la impossibilitat de presentar-se junts a les darreres estatals, semblen a hores d’ara irreconciliables. Des de la muntanya de La Patà s’escolten ensordidors els crits d’independència i de projecte de sobirania, mentre que a l’esplanada del Monestir el finançament de l’Estat espanyol sembla la connexió que ens ha de donar el grau d’autonomia necessari per a poder reclamar unes dosis ínfimes de sobirania que, ara per ara, semblen inassolibles.
Allò ben cert és que en l’acte del darrer diumenge d’octubre es reuniren a l’albir del nacionalisme alguns dels alts càrrecs més representatius del nou Govern valencià, i això és sense dubte un fet a destacar i a celebrar. A més, també s’hi trobaven diputats al Congrés espanyol que tenen actualment una gran representativitat mediàtica i força política. Amb tot plegat, ens plantegem per què es continua la celebració separada sense un moment o un punt de celebració compartida entre l’esplanada i la muntanyeta pel País, per la Dignitat i la Llengua que ens agermanen ? Potser les posicions tan decididament independentistes d’ERPV no són assumibles per l’estratègia política de Compromís i del Bloc. Tanmateix, és molt trista la distància per a aquells que pensem honestament que el projecte per al nostre País Valencià és quelcom més que una lluita de posicions polítiques de partit, perquè realment allò important és que el camí que va de la muntanya de La Patà a l’esplanada del Monestir del Puig siga el pont que estenga l’enteniment entre els diferents plantejaments del nacionalisme, sobiranisme i independentisme valencians.
Al proper darrer diumenge d’octubre de 2017, caldria pensar i fer al mig del Puig un acte conjunt pel País Valencià, un acte de País, on càpiguen els diferents partits nacionalistes, sobiranismes i independentistes valencians. Són precisament aquestes les sinergies que necessita el País Valencià per a configurar un veritable projecte de país, superant les possibles enemistats i sumant des de la diversitat, la pluralitat i la transversalitat. Ens calen camins, sí, però només aquells que farem servir per a unir no per a separar.
