El passat 16 de desembre, la presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, va haver d’anar a declarar davant un jutge acusada de desobediència i prevaricació perquè va permetre que els diputats votaren, democràticament, les conclusions que la comissió d’estudi del procés constituent d’independència català plantejà amb el seu treball. Ens sorprèn especialment l’acusació de desobediència, perquè entenem que el que va fer Carme Forcadell permetent eixa votació és bàsicament obeir la voluntat del poble català que majoritàriament es va expressar en un acte democràtic a favor de començar el procés a la independència, i així està reflectit en la configuració del Parlament català, on els representants a favor que Catalunya deixe de formar part de l’Estat espanyol van obtindre, en les darreres eleccions autonòmiques, la majoria absoluta.
És evident que el procés obert contra els qui estan a favor de la independència de Catalunya és un procés polític. Actualment, l’expresident Artur Mas, l’exconsellera Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega tenen un judici obert i, per tant, estan inhabilitats per a exercir els càrrecs que ocupaven abans d’aquest lamentable processament. Ara, s’intenta fer el mateix amb Carme Forcadell i segur que la cosa no s’aturarà amb ella.
Tanmateix, des de l’Executiu espanyol acumulen esforços per a defensar la independència d’un sistema judicial que, per altra banda, arxiva la querella presentada a qui fóra ministre espanyol d’Interior, el català Jorge Fernández Díaz, per unes converses, destapades pel diari Público, amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau, en què es demostrava la conspiració d’ambdós per a involucrar polítics independentistes en suposats casos de corrupció. Dues maneres ben distintes de fer.
Raons per a pensar que la cosa va molt més enllà dels processos judicials no en falten en absolut. Recentment hem assistit a la persecució dels membres de la CUP que cremaren fotos del rei. Però la cosa ve de lluny. Als processos oberts contra Forcadell, Mas, Ortega i Rigau cal sumar els procediments judicials oberts que l’Estat espanyol ha iniciat contra aquells membres de les corporacions municipals que van decidir treballar el dia 12 d’octubre, perquè consideraven que no tenien res a celebrar, en total, i segons l’Associació de Municipis per la Independència, 401 càrrecs públics en total. I així, molts casos més.
Tot plegat, arribem a la conclusió que, efectivament, aquest no és un procés judicial. El Govern espanyol no fa cap concessió al diàleg com gosen dir els seus líders i representants, sinó que amb la seua ofensiva està atacant directament la democràcia. El poble català va triar democràticament començar un procés mitjançant el qual vol aconseguir la seua independència de l’Estat espanyol. I això, lògicament, s’ha de poder parlar en el lloc on es reuneixen els representants escollits pel poble, perquè una altra cosa seria absolutament antidemocràtica.
Per tot això, volem mostrar el nostre humil suport a la presidenta del Parlament Català Carme Forcadell i, per extensió, al dret a decidir dels pobles i al procés català per la independència, perquè, com no pot ser d’una altra forma, entenem que els representants polítics han d’obeir i escoltar el poble, que és qui els ha escollit per a representar els seus ideals i les seues conviccions polítiques.
