Canta Raimon això de “al meu país la pluja no sap ploure”, i és ben cert. No fa tant que ens queixàvem de la profunda sequera que patíem i que feia albirar un dolorós futur per al nostre país, i tot just un temps després ens veiem tancats a les cases patint perquè l’aigua que vessa d’alguns rius no ens entre a casa nostra. Això sí, malauradament, els valencians de tot el territori no poden assabentar-se de tot el que està passant des del seu propi mitjà de comunicació públic.
Entre moltes altres coses, els mitjans de comunicació (i més encara els públics), serveixen per a informar i ajudar la ciutadania en casos de grans emergències com aquesta gota freda. Així, ens estalviem les mentides i estupideses que corren per les xarxes, que no fan més que confondre la gent.
De fet, corria per les xarxes un comunicat en què s’avisava de la suspensió de les classes a tots els centres públics, i el mateix conseller d’Educació Vicent Marzà i el secretari autonòmic d’Educació i Investigació Miguel Soler, van haver de fer servir els recursos en línia per desmentir-ho. I tot, perquè els nostres mitjans públics estan enredats en un estira i arronsa vergonyant que fa impossible la seua recuperació, i els mateixos càrrecs públics no poden fer-los servir per a informar a tothom.
A més de la immediatesa de la informació, l’apagada de RTVV també suposa un buit documental històric irrecuperable. Una televisió i ràdio públiques també són un recurs per a la memòria d’un poble, perquè els enregistraments i tot el material audiovisual i sonor que es crea mentre esdevenen fets com aquesta terrible gota freda, formaran part d’un arxiu documental imprescindible per a, fins i tot, esmenar les errades comeses durant el sinistre. A més, estem perdent les oportunitats per a transmetre a tot el món què és el que està passant en el nostre territori, i fer-ho en valencià. Podem arribar a imaginar què significaria per a la nostra llengua aquesta difusió?
És ben trist per al nostre poble no poder ser informats del que passa a tot el territori mitjançant una televisió i ràdio públiques i fer-ho exclusivament en valencià. Són moments molt durs per a tots els valencians, perquè estem patint, per una banda, les inclemències d’un fenomen meteorològic molt dur per a la nostra gent, i per l’altra som víctimes d’un silenci molest i al mateix temps perillós, perquè una societat mal informada és una societat pobra.
La gota freda passarà, el poble valencià es recuperarà i sabrà, com sempre, reconstruir els danys. Però malauradament, als valencians només ens quedarà el record, a la nostra ment, del que va ser un dels pitjors temporals que hem patit a la nostra terra. Mentrestant, els nostres mitjans públics romanen indefensos de jutjat en jutjat demorant un retorn que comença a ser, ara per ara, imprescindible.
