Es fa evident així que les prioritats del Govern valencià van encarades a resoldre els problemes socials i econòmics que la política corrupta i antisocial del Partit Popular valencià durant els seus 20 anys de govern van produir (24 en el Cap i Casal). És just destacar que la tasca de l’equip que lideren Ximo Puig i Mónica Oltra, amb el suport de d’Antonio Montiel, ha fet recuperar una part de la dignitat que havíem perdut per l’aferrada corrupció que patíem dins de les institucions valencianes. I també que aquest pacte és una ferramenta necessària per a mantenir allunyats del poder el PP i C’s.
Arribats a aquest punt, no volem perdre de vista que també les polítiques socials han d’incloure una defensa dels ciutadans valencians que patim diàriament una discriminació per raons lingüístiques, cosa que atempta clarament contra els mateixos Drets Humans. Compartim les 201 mesures proposades per a ampliar l’acord, el tarannà social i de rescat dels 5 eixos fonamentals en què es basa aquest pacte que han volgut anomenar des de tot arreu ‘A la valenciana’. Però encara falten les reivindicacions històriques i culturals a les quals molta gent ha dedicat la seua vida, exactament igual que en l’acord inicial i que vam demanar en un altre editorial.
En definitiva, entenem que és molt positiva l’ampliació del Pacte del Botànic pel que fa a la dinàmica adquirida de recuperar les institucions per a donar suport social als ciutadans, cosa que entenem que l’actual govern valencià ha demostrat que fa, i ben fet per cert. Però demanem que dins del Pacte del Botànic hi càpiga una política transversal a tota la Generalitat Valenciana, i no només reduïda bàsicament a la Conselleria d’Educació i Cultura, que incloga mesures en l’acord del Botànic relatives a la igualtat i als drets lingüístics dels valencianoparlants, així com també cal crear les condicions necessàries perquè els mitjans de comunicació en llengua pròpia arriben al 50% (mínim) de tot el sistema comunicatiu valencià. Ara per ara els valencianoparlants no tenim un marc legal darrere que siga capaç de garantir el dret a parlar la nostra llengua i exercir els drets lingüístics en el nostre territori i en tots els àmbits de la societat amb plena igualtat, com sí que es pot fer en castellà, com també urgeixen mitjans de comunicació que difonguen arreu del territori la nostra pròpia llengua.
