Sí que hi va assistir el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Sobre la taula de la reunió, el model de finançament, una de les eines de la política de l’Executiu valencià. Per això, és fonamental el paper del president Puig en aquest tema, perquè no s’entendria el seu discurs tan bel·ligerant sobre finançament si després no es presenta a l’hora de parlar-ne. Fora de la taula, dels micròfons, el model territorial. El resultat de la cimera, de nou, com al 2012: s’ha tornat a acordar un nou model de finançament.
Podem entrar en el debat etern sobre el tipus de política que cal fer per a superar tots els obstacles, creats no ho oblidem, per una nefasta i antisocial política exercida en els darrers anys, però no podem defugir de la manca d’eficàcia del model centralista que executa el Govern de Mariano Rajoy quan es tracta de temes autonòmics.
Hem de ser molt seriosos. L’espoli fiscal que ha patit el País Valencià per l’infrafinançament a què l’ha sotmès el Govern espanyol és injust i cal una acció imminent per a esmenar-ho. Tothom està d’acord que la situació pel que fa al PIB del nostre territori exigeix una major ajuda per part de l’Estat, i si no la rebem, cal exigir-la sense embuts i amb tot el suport social a l’acció del Govern valencià. Ens pot agradar més o menys la posada en escena d’aquesta Conferència de Presidents autonòmics, però és altament positiva la posició que Ximo Puig, en nom del Govern del Botànic i de tot el poble valencià a qui representa, ha pres en representació dels interessos valencians, perquè cal anar a on siga a demanar el que ens pertany per a començar a gaudir d’un millor finançament i deixar de patir un espoli.
Definitivament ens fa la impressió que la trobada és més un posat que una acció eficaç, i la caiguda de les banderes durant l’acte sembla més una metàfora que una anècdota. Però en aquest moment cal el suport social de tots per a revertir definitivament el maltractament que l’Estat espanyol exerceix amb tot el poble valencià des de fa ja massa temps.
