Si el que parlen la majoria de ciutadans anglesos, irlandesos, australians, nordamericans, escocesos…és anglès, i no hi ha cap problema en reconèixer la unitat d’aquesta llengua.
Si el que parlen la majoria dels ciutadans andalusos, argentins, extremenys, mexicans, murcians, cubans, xilens, veneçolans, equatorians…és castellà o espanyol, i no hi ha cap problema en reconèixer la unitat d’aquesta llengua.
És evident que el que parlem els ciutadans valencians valencianoparlants, els catalans, mallorquins, andorrans, eivissencs, menorquins…és català o valencià (dialecte de la llengua catalana), reconegut científicament a nivell mundial per les màximes autoritats universitàries i acadèmiques de tot el món, i a més reconegut en el nostre ordenament jurídic a través de nombroses sentències del Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem i TSJ valencià.
Per tant, no existeix cap conflicte lingüístic entre valencià-català o català-valencià, sinó solament intent de conflicte polític interessat pel PP, molt mala fe, ignorància, i incompliment de les Sentències pels dirigents del PP que aparenten “defendre” el valencià (com fa el President Fabra parlant sempre en castellà), enfront del català, quan són la mateixa llengua. La resta són interessos polítics, falta d’educació i coneixements, incompliment dels nostres drets lingüístics, o fins i tot, algun tipus d’afecció psicològica que només passa a terres valencianes.
L’únic conflicte político-lingüístic que realment existeix és l’intent d’aniquilació, de substitució lingüística pel castellà i l’incompliment reiterat de tot l’ordenament jurídic en vigor a favor de la llengua minoritària: el català, dit valencià al País Valencià.
Que la qüestió lingüística (l’arbre) no ens tape la corrupció i impunitat político-econòmica del PP autonòmic (el bosc).
Nosaltres, els usuaris de la llengua, endavant, sense parar d’usar-la en tots els àmbits socials i reclamant els nostres drets lingüístics. No ens faran callar, som els valencianoparlants la veu de la unitat lingüística.
