Ignacio Blanco va complir fa mes i mig 40 anys. El cap de setmana passat li va arribar el seu esperat regal d’aniversari: els militants i simpatitzants d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) el van triar com a candidat a les eleccions autonòmiques del pròxim mes de maig. Va aconseguir 400 vots de diferència (2.292 enfront d’1.891) sobre l’altra candidatura, que encapçalava Marga Sanz, i que estava impulsada des del Partit Comunista.
La seua, en canvi, va comptar amb suports com el de Tania Sánchez. Amb Ignacio Blanco arriba un canvi a l’organització, que aposta per una figura amb major (i millor) presència mediàtica que els seus predecessors. Per alguns “el relleu generacional” ha arribat a Esquerra Unida. Uns altres creuen que cal estar alerta sobre com reaccionarà el ‘aparell’ a la victòria de Blanco.
-Com valora el procés de primàries?
Una mica improvisat en alguns aspectes perquè no tenim precedents en aquest sentit a l’organització. Teníem un procés democràtic, el més democràtic de totes les organitzacions polítiques, que es feia per assemblea de delegats i delegades, i que garantia llistes plurals i paritàries, no com al PSOE on fan primàries per al primer i la resta ho fa el secretari general. És veritat que hem donat veu i oportunitat, jo crec que encertadament, d’obrir-nos a la societat i fer partícip a la militància amb ‘un militant un vot’, i ha sigut una mica improvisat perquè calia encaixar-ho dins les normes estatutàries que no estaven preparades.
-Amb la seua victòria, ha perdut l’aparell?
Què és l’aparell? Esquerra Unida és una organització plural on els òrgans de direcció no els monopolitza un partit o un corrent malgrat el que funciona a manera de clixé als mitjans de comunicació.
-Allò de “aquests són del PCE” i “aquests no”
És veritat que a Esquerra Unida hi ha una coordinadora i una secretària d’organització que anaven de nombre 1 i 2 a la llista que no ha resultat la més votada, però tampoc són exclusives de el “aparell”, si hem d’utilitzar eixa denominació. Molts altres responsables de la direcció anaven amb altres candidatures. A la meua llista hi havia gent del PCE, persones molt significatives, alguns històrics i uns altres molt joves, i molts comunistes que també estaven dins d’ella.
-El procés de primàries haguera sigut possible sense el cicló Podem?
Hauria sigut possible, però sincerament ens ha donat una espenta més. Podem és més una oportunitat que no una amenaça, ha fet que perdem el monopoli de l’esquerra alternativa i açò no és negatiu, a l’inrevés. Hem de ser capaços de viure-ho no com a competència, sinó com una col·laboració i un enriquiment mutu. Nosaltres tenim algunes coses que aprendre de Podem, com ara la seua estratègia de comunicació, i ells han d’aprendre moltíssim d’EU i IU perquè estan començant en açò i nosaltres tenim una llarga trajectòria de coherència i honestedat. En eixe sentit jo me la jugue per la militància d’IU contra qualsevol altra organització, de les antigues o de les noves.
-Podem ha trencat amb el projecte de tripartit (PSPV-Compromís-EUPV) al País Valencià
A mi no m’agrada eixa paraula, millor que es deixe de parlar ja de tripartit. Aquest concepte dóna la idea que va a haveri un PSOE que va a tenir el suport d’altres forces per governar i eixe no és el nostre plantejament. Nosaltres no ens presentem a les eleccions per perdre sinó per guanyar, la nostra aspiració no és donar-li la investidura al PSOE, que té un plantejament bastant llunyà al nostre. La nostra opció és crear una alternativa al PSOE i al PP, una cosa a la qual per cert la gent està molt receptiva en aquests moments, i fer-li arribar a aquesta gent que tenim un programa que pot millorar les seues condicions de vida i treball. Si no ho aconseguim, analitzarem la situació i prendrem una decisió sobre la base d’un referèndum i sobre la base de criteris polítics, i no de repartiment de càrrecs, és a dir, sobre la base del programa, programa, programa…
-Van a recuperar el programa, programa, programa d’Anguita?
Podem dir-ho una, tres o deu vegades, la cosa evident és que açò és el que ens diferencia de la resta de formacions polítiques, és un senyal distintiu d’Esquerra Unida.
-Prendre el poder al País Valencià no dóna molta por amb una Generalitat quasi en fallida?
És cert. Sembla una maledicció històrica per l’esquerra. A la Segona República va haver un moment de crisi que va fer més difícil la gestió, i ara sembla que ací pot passar el mateix, però no cal arrugar-se, cal acceptar el repte perquè tirar el PP és una qüestió d’higiene democràtica. IU farà tot el possible perquè el PP perda.
-Vosté és la imatge de l’oposició a el País Valencià contra la corrupció
La imatge és col·lectiva i plural, d’una organització forta, combativa i que pot dir que sempre va estar ací. Ara quan es qüestionen els privilegis dels presidents de la Generalitat Valenciana, podem dir que vam ser els únics que votàrem en contra el 2002. És veritat que la cara més visible és la meua perquè he portat aquests temes.
-Al seu judici, qui ha fet més mal, Zaplana, Camps o Fabra?
Jo crec que a Fabra li falta capacitat inclús per fer tant de mal com els seus predecessors. Fa mal, evidentment, per la seua inanició, perquè continua supeditat als poders econòmics i al dictat que li manen des de Madrid. Per tant, Fabra és nefast per al País Valencià.
-Quin seria el seu eslògan a les pròximes eleccions?
El nom de la candidatura era “Una esquerra per guanyar el país”. Amb ell preteníem llançar un missatge positiu, un discurs cap a fora, necessitem connectar amb el carrer i amb les lluites socials. És un discurs amb ambició guanyadora, no vol ser una crossa, però sobretot és un discurs des de l’esquerra. A nosaltres no ens fa por dir el que som, d’on venim i què és el que pretenem, som d’esquerres, com ho han sigut tots els nostres referents al llarg de la història, com ho són totes les lluites justes que hi ha en aquest món. Som d’esquerres enfront una dreta immobilista, reaccionària, que vol perpetuar els privilegis dels grans poders econòmics.
Entrevista publicada en La Marea. Traducció La Veu del País Valencià.
