Mònica Teruel és una enginyera de Telecomunicacions que un bon dia va decidir deixar-ho tot per dedicar-se plenament a la cooperació. Aquesta tècnica castellonenca de 41 anys no s’ho va pensar dos voltes a l’hora d’enviar el seu currículum per poder treballar en Metges Sense Fronteres, que tan important paper està fent arreu de tot el món. Des d’aquell moment, Mònica ha estat cooperant en diferents països de l’Àfrica Subsahariana Mònica considera que cal pressionar els nostres governs -la Generalitat Valenciana no ha posat ni un euro fins el moment- perquè posen més esforços per combatre l’epidèmia de l’Ebola ja que per ells mateixa no poden aturar les epidèmies. Afirma que li encanta treballar en MSF “perquè ajudes les persones que realment ho necessiten” i sosté que el milllor que podem fer els ciutadans i ciutadanes del País Valencià per combatre aquesta terrible epidèmia de l’Ebola és col·laborar amb campanyes com #StopEbola.
– Què fa una enginyera de ‘Teleco’ com tu treballant en Metges Sense fronteres (MSF)?
Jo treballava en temes tècnics relacionats amb telecomunicació i era molt difícil treballar en coses relacionades amb la cooperació. Volia fer alguna cosa que m’omplira i no simplement que algú que ja viu bé visca millor. Com que coneixia un infermer que treballava en MSF, em vaig decidir a enviar-los el meu currículum i després vaig fer les proves de selecció i em van agafar.
– Quan va ser això?
Vaig començar a treballar amb MSF en el 2008.
– I en què consisteix el teu treball en MSF?
Des d’aquell moment he treballat sempre com a logista.
– Què fa una logista? Ens ho podries explicar perquè ho entenguen els lectors de La Veu del País Valencià?
Voràs. MSF fa projectes mèdics i els logistes ens encarreguem d’ocupar-nos de l’energia, el transport, l’emmagatzematge, la comunicació que precisen en cada un dels projectes.
– En quins països has treballat fins ara?
Sobretot he estat a l’Àfrica i principalment a l’Àfrica subsahariana: Zàmbia, República Democràtica del Congo, Uganda, República Centroafricana, Sudan, Etiòpia… Bé, i també he estat un mes a Síria.
– I en quins projectes estàs treballant en l’actualitat?
Ara mateix he estat a República Democràtica del Congo, on tornaré el pròxim 1 de desembre. Concretament a la regió de Sud Kivu, on Metges Sense Fronteres el que fa és treballar en col·laboració amb el Ministeri de Salut.
Específicament jo m’he estat encarregant de temes d’aigua i sanejament (dintre dels hospitals. M’ocupe de temes com ara subministrament d’aigua per als hospitals, higiene, sanejament de letrines, etc.
– República Democràtica del Congo és un dels països afectats per l’Ebola, no és així?
Sí. Aquest estiu –el passat mes d’agost-, mentre estava a Surkivo, van començar a registrar-se casos d’Ebola a Equatòria, que és una regió situada al nord-oest del país centroafricà. En un primer moment, MSF va enviar un primer equip de resposta d’urgències i al mes d’estar allà em demanaren si podia ajudar i allà vaig estar fins a finals del passat mes de setembre. Quan vaig arribar, l’últim cas del virus es va produir el dia 4 d’octubre. Varem fer seguiments per assegurar-nos que cap dels familiars estava infectat.
– Imagine que els mitjans per combatre l’Ebola a Congo seran pocs…
Membres del projecte de MSF a RDC en què treballa Mònica.
– Quants casos d’Ebola s’han registrat fins el moment a Congo?
El total de gent positiva ha sigut fins aquest moment de 25 infeccions. Però estem molt prop de decretar la fi de l’epidèmia al Congo, ja que com t’he dit l’últim cas va donar negatiu. No obstant això, s’han de comptar 21 dies per donar un marge i després esperar altres 21 dies més per donar l’epidèmia com acabada.
La castellonenca Mònica Teruel, amb voluntaris de MSF en RDC.
Aquest pròxim cap de setmana es compliran 42 dies o siga que probablement se donarà a Congo lliure de virus (de fet va ser el dimarts 18 de novembre, tres dies desprès de realitzar-se aquesta entrevista- quan l’OMS va donar per finalitzat el brot del virus a R.D del Congo. Els equips de MSF començaren a retirar-se eixe dia de la zona però mantindran la vigilància i traspassaren a les autoritats equips, medicaments i un centre de tractament. En tres mesos d’intervenció els equips sanitaris han atès 65 persones i han realitzat el seguiment de més d’un miler de contactes dels contagiats. L’últim cas confirmat va ser el 4 d’octubre.
L’epidèmia de Congo no està lligada a eixe brot. Cal indicar que a Congo cada x anys ix una epidèmia, però són a petita escala i sobretot en zones rurals i remotes on el virus ‘salta’ a les persones amb contacte amb certs animals salvatges -sobretot monos i rates penades-. Però justament al ser zones remotes és molt difícil que en aquestes s’amplie l’epidèmia. És molt local. I justament per aquesta raó resulta més fàcil combatre-la.
A l’Àfrica occidental el brot s’ha registrat en una zona de pas entre fronteres i això va fer que s’estenguera i passara també a les ciutats. Allà l’epidèmia sí que es va descontrolar. Clar, pensa que si estàs contagiat hi ha un marge i si estàs infectat i te’n vas de viatge a una zona amb gran quantitat de població, com pot ser una ciutat, el risc de contagi és enormement major. Amb la qual cosa augmenten les dificultats per combatre’l.
– Quin consell donaries a la gent que viu a l’Estat espanyol o al País Valencià per poder eradicar l’actual brot d’Ebola que està massacrant la població de l’Àfrica occidental?
Per un costat cal pressionar els nostres governs perquè posen més esforços i més mitjans per combatre l’epidèmia ja que aquest països per ells mateixos no poden, necessiten ajuda internacional davant la seua gran magnitud. Cal pressionar els governs del món occidental perquè envien material, mitjans, etc.
– I a nivell individual? Què poden fer els valencians? En què poden ajudar?
A nivell individual cal fer contribucions, ajudes econòmiques en la mesura de les nostres possibilitats, com per exemple col·laborant amb la campanya mampresa per Metges Sense Fronteres la campanya ‘#StopÉbola, o també enviant un missatge al 28033 perquè amb l’1,20€ que costa estan ajudant a combatre la propagació del virus.
– Quin consell donaries a tots els valencians i valencianes que estan preocupats per aquest brot?
Cal evitar ser alarmista i per això és important llegir informació fidedigna, ajustada a la realitat, com per exemple la provinent de fonts de confiança com ara l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o de Metges Sense Fronteres. També cal evitar demanar mesures de control que no són necessàries ja que, per exemple, el bloqueig de vols fa molt difícil que l’ajuda arribe als països afectats, o que el personal que està allà treballant en la seua extinció puga tornar a casa.
– Saps si la Generalitat Valenciana, és a dir, el nostre Govern autonòmic està col·laborant d’alguna forma?
No em consta (de fet, segons fonts de la delegació al País Valencià de MSF, aquesta ONG no ha rebut cap ajuda per part del Govern valencià des de mitjans de la dècada dels 90).
– Què és el que més t’ompli, per dir-ho així, del teu treball en Metges sense Fronteres?
A mi m’agrada molt el meu treball. Justament la raó que em va dur a treballar en MSF és el treballar per ajudar els demés i tindre la sensació que amb el teu treball estàs ajudant a millorar la vida de les persones. I sí, el que més m’ompli és això: el contribuir a millorar les condicions de vida dels que més ho necessiten. I com que és un tema de salut, la veritat és que els resultats són molt evidents perquè estàs fent una contribució -que salva vides-.
– I quines són les major dificultats del teu treball?
Sobretot les complicacions burocràtiques dels diferents països. El que més complicat resulta és la coordinació entre els diferents organismes. No resulta gens fàcil coordinar cada organització i estar tots junts al mateix temps en eixa lluita.
– Vols enviar algun missatge als lector de La Veu que lligen aquesta entrevista?
Sí, que col·laboren amb la campanya #STOPEbola o bé que envien un missatge al 28033, que costa sols 1,20 euros que es destina integrament per a combatre l’epidèmia.
*El passat dilluns, dia 1 de desembre, Mònica Teruel va mamprendre viatge de tornada a la República Democràtica del Congo per seguir realitzant tasques de logística a la regió de Sud Kivu dins dels projectes regulars que MSF té al país Centroafricà. Fins el moment, MSF ha ajudat a més d’1.000 persones en aquesta epidèmia d’Ébola, la pitjor de la història.
