Antonio Domínguez – Emilio Sánchez / València
-En el míting de Pablo Iglesias no es va fer cap proposta per al País Valencià, excepte sobre la corrupció, que pensa vosté?
El míting de Pablo Iglesias estava pensat per convocar, per cridar a la marxa pel canvi que es celebrava el dia 31, no era un míting electoral per al País Valencià, perquè nosaltres no hem començat la campanya, encara estem triant la direcció autonòmica i jo crec que aquesta és l’única explicació, aquesta i el fet que el discurs autonòmic de Podem es desenvoluparà en el moment que tinguem escollit secretari general i direcció autonòmica.
-Per cert, País Valencià o Comunitat Valenciana?
La gent jove de la candidatura que són molt espavilats diuen que Comunitat Valenciana és la denominació oficial d’aquest país. Crec que és una bona resposta perquè nosaltres ja vam perdre una batalla en el moment de la transició, al voltant de la denominació i les senyes d’identitat, i no crec que siga el moment de caure en el parany que vol estendre el PP, precisament per dividir la societat valenciana
-Llavors diria que és País Valencià o Comunitat Valenciana?
Indistintament, no n’hi ha problema, jo personalment em sent molt còmode amb l’expressió País Valencià, és la que respon a la meua tradició però entenc també, i pel fet que he treballat a l’administració molts anys, que tinc el costum de parlar de Comunitat Valenciana. Per tant, estic còmode amb les dues denominacions.
–I una com Antic Regne de València?
Això no és una denominació per a mi, això és només un temps històric que ha passat.
-Què pensa vosté d’aquells que neguen la unitat de la llengua?
-El mantenim així?
Això és una discussió de filòlegs, no és una qüestió que estiga en l’agenda del públic en general, jo crec que l’AVL s’ha pronunciat en aquesta realitat, que tenim una llengua compartida i em sembla bé.
-Aleshores Català o Valencià?
Jo diria valencià.
-Valencià com a llengua diferent del català?
Tenim una llengua compartida i ací es diu valencià.
-És possible reobrir RTVV el 9 d’octubre?
No. Jo pense que cal reobrir una RTVV i de qualitat, però volem fer-ho bé, jo crec que el missatge que van enviar els ciutadans que van enviar la ILP era la necessitat de gaudir d’aquest servei, però no necessàriament agafant el tall des d’on es va deixar, sinó fer una reflexió conjunta prèvia. En tot cas, des del punt de vista tècnic, la ràdio és molt més fàcil, tècnicament parlant de reobrir de manera immediata i la televisió ens costaria una mica més.
-Però s’obrirà?
És clar, per descomptat.
-Si guanya Podem reobrirà RTVV a la primera legislatura?
Clar
-Com es triaria el consell d’administració de RTVV?
Ací cal compatibilitzar diverses coses. Per una banda jo crec que la qüestió fonamental és l’eficiència, la independència, la professionalitat, la qualitat i en l’últim dels llocs, estaria la mà de les institucions polítiques. Jo crec que cal crear un servei que siga molt més semblant al model BBC que al model TVE, en el qual es fa de corretja de transmissió de qui està en el poder.
-Però com seria elegit el consell d’administració, votat pels treballadors, el model que teníem abans…?
Jo crec que cal dissenyar un nou model d’elecció del consell d’administració de RTVV i crec que cal incorporar bàsicament professionals.
-I com es faria això? Com proposaria fer-ho?
Jo crec que parlant amb els professionals, el primer que hem de fer és parlar amb els professionals i el sector audiovisual, cal entendre el sector com a sector públic, i els sectors públics no es dissenyen en un laboratori, en un despatx ni tan sols en un projecte de llei, es dissenyen conjuntament amb la societat, amb els afectats, amb els experts i amb la gent que efectivament coneix el sector, i per tant el faríem d’una manera participativa.
-Les enquestes donen un bon resultat a Podem al País Valencià. A l’hora de fer un pacte, què et sembla millor, un pacte Podem-Compromís-Esquerra Unida o un pacte en el qual també estiguera PSPV?
Jo crec que nosaltres qualsevol escenari de pactes el sotmetrem a una votació d’assemblea ciutadana de manera que seran els ciutadans els que definiran aquesta política de pactes. De tota manera, jo crec que per la nostra projecció electoral, que encara no hem trobat sostre, encara anirem creixent, ens situarà en una posició diguem majoritària dins del conjunt de les forces de l’actual oposició, per tant, aquesta resposta probablement l’haurà de donar la resta perquè nosaltres molt probablement tindrem una posició, diguem en termes electorals, superior.
-Majoritària?
Majoritària efectivament, aquesta és la paraula.
-Però estaríeu disposats a compartir govern amb el PSPV, per exemple?
Jo crec que el problema el tindrà el PSPV… És que el PSPV té algunes proves de força abans, té el cas d’Andalusia, per exemple, que pot ser que siga definitivament un escenari en què el PSPV condicionara tota la seua política posterior. No m’imagine el PSPV en una estratègia clara, jo crec que estaven sentint massa còmodes pensant que Compromís i Esquerra Unida farien la feina per ells i ells s’alçarien a una posició de majoria que ara per descomptat no tindran. Per tant, jo crec que el problema el tindrà el PSOE.
-Aleshores, a l’hora d’elegir el president del consell, ho faríeu per referèndum
Sí, exactament, el que nosaltres anomenem una consulta a l’assemblea ciutadana de manera que la gent puga expressar la seua opinió.
-És vosté nacionalista?
Sóc valencianista, no nacionalista, no sóc independentista per exemple, crec que em defineix millor la idea de no ser independentista, però jo crec que defensar, ho estic fent fa molts anys, la personalitat i els interessos del poble valencià, siga amb la ILP per reobrir RTVV, siga amb la ILP en defensa de l’horta, siga en moviments d’associacions de veïns o col·laborant amb altres associacions. Per tant, no em sent independentista, però podríem dir que estic molt còmode amb una imatge d’enfortir la identitat del poble valencià.
-Per a la seua formació política tot el que no siga Podem és casta?
No, en absolut, no. Jo crec que la idea de la casta és una traducció del que ha estat la forma en què polítics professionals representants de partits tradicions s’havien convertit. Jo crec que dins del PSPV o dins d’altres forces hi ha gent molt valuosa, gent que no es pot generalitzar, l’expressió casta només està qualificant una part d’aquests polítics allunyats de la gent, de la realitat, que s’havien convertit en un grup d’interés que defensava els seus propis privilegis.
-Quina política de sanitat i educació defensa Podem?
Nosaltres vam plantejar les polítiques de sanitat i educació com a part de la nostra estratègia de rescat ciutadà, és a dir, hem de donar suport de manera immediata al sistema sanitari i el sistema educatiu, nosaltres tenim una aportació clara pel que anomenem una inversió en futur i sobretot una inversió en dignitat i en salut pública. Creiem que la salut pública, la qüestió de la sanitat, és un dret humà. Pensem que tothom té dret a cobertura sanitària, pensem que no es pot mercantilitzar la sanitat, pensem que hem de recuperar, per exemple, el tractament de molts fàrmacs que s’estan llevant, i també pensem que cal prestigiar els professionals sanitaris i això és molt important perquè són la veritable cara del servei públic de qualitat. En el tema de l’educació nosaltres volem també dignificar la professionalitat del personal docent, pensem que el personal docent ha fet expressions d’autèntic heroisme, crec que és una professió que ha perdut part de la seua dignitat, crec que és intolerable que continuen borses de Treball i que continue la precarietat en el sistema docent públic, no podem continuar tolerant barracons, no podem continuar tolerant que baixen les ajudes per a l’educació de zero a tres anys, no podem tolerar que continuen pujant les taxes universitàries, creiem que cal prestigiar el treball dels nostres professionals docents, crec que cal augmentar plantilla i baixar ràtios.
-Educació pública o concertada?
Jo crec que en aquest moment partint de la realitat que tenim hem d’intentar fer avançar el sistema conjuntament. El sistema és un sistema complex, mixt, no podríem tancar ara els centres concertats, no tindria cap sentit, el que passa és que cal potenciar l’ensenyança pública, però hem de fer que el sistema concertat actue de veritat com una solució, diguem, subsidiària per a aquells llocs, aquelles petites situacions en què hi ha, per exemple, una carència de llocs escolars. De tota manera hem de pensar també que aquesta és una falsa dicotomia quan plantegem educació pública o concertada perquè, per exemple, recorde que en bona mesura, als anys 70, 80 i més, la gran aportació dels centres en valencià es va produir precisament des de cooperatives de mestres i pares que van donar a llum tot un seguit d’escoles que eren les escoles d’avantguarda en eixe moment, les escoles més progressistes, les escoles que van implantar els primers models educatius més cooperatius, més igualitaris i en valencià va ser precisament el sector privat, o ara escoles concertades. Per tant, jo crec que la falsa dicotomia entre escola pública o escola concertada ens porta a adoptar el llenguatge de la dreta en què s’intenta contraposar un model enfront de l’altre, i no és veritat. Hi ha una escola concertada molt activa, molt progressista i en valencià que mereix consideració, de la mateixa manera que crec que hi ha escoles públiques que han caigut en una atonia per manca d’un projecte educatiu potent. Per tant, jo crec que hem de fer una aposta per la qualitat i açò passa per intentar fer avançar el sistema de manera conjunta i més avant, al camí, ja anirem parlant.
-Línia en valencià o en castellà a les escoles?
Jo crec que la línia en valencià ens aporta molt, crec que és una gran conquesta a la qual no podem renunciar, però jo vinc ara, ahir (2 de febrer) mateix, de fer un acte de campanya a Requena, i mestres em demanaven que tinguérem en consideració els arrels castellans de determinats territoris que són tan valencians com qualsevol. I, per tant, jo crec que no hem d’imposar res a ningú. Jo vaig explicar ahir (2 de febrer) a Requena, que sóc de Jaén, la meua família mai va parlar valencià i que jo l’he aprés per amor, crec que és una llengua que cal estimar, però cal respectar l’itinerari vital de cadascú i la història de cadascú. Ma mare mai ha parlat en valencià, és andalusa i està ací tants anys quasi com jo, i la veritat jo crec que s’ha de fer compatible el que tenim, una llengua pròpia que, a més a més, és un valor que cal protegir, que cal estimar que cal fomentar amb el fet que hi ha persones, que bé per les seues arrels o bé per la seua ubicació geogràfica, tenen dret a una educació en castellà i que el valencià siga la segona llengua.
-Però podrien triar entre línia en castellà i línia en valencià o s’imposaria el model trilingüe?
No, no, no, jo crec que la gent hauria de poder triar però jo crec que no hauríem d’entrar en una dinàmica de falsa exclusió, jo crec que el fet que ni haja la possibilitat i el dret a conéixer i usar les dues llengües cooficials és fonamental, és més, hem de potenciar el valencià perquè patim una diglòssia fruit d’una determinada història, d’una determinada política. Però hem de permetre que la gent puga conéixer i gaudir de les dues llengües i, també d’altres llengües que en aquest moment tenen una posició important en el món dels negocis, l’intercanvi científic fins i tot, perquè n’hi ha més intercanvi científic a hores d’ara en anglés, per exemple, que en català o en valència i fins i tot en castellà.
-Aleshores existiria el model de triar línia a València o en Castellà, o es mantindria el trilingüe?
No, no, jo crec que caldria triar però no d’una manera excloent, la tria d’un model lingüístic no deu excloure totalment l’altre, el que passaria és que un seria el model i una altra seria la llengua complementària, crec que mai deuríem deixar d’estudiar castellà els alumnes de la línia en valencià, com una assignatura més i a la inversa també.
-Aleshores model trilingüe?
No conec ara amb profunditat el model.
-És a dir 3 assignatures, més o menys en cada idioma, tres en valencià, tres en castellà i tres en anglés.
No, no, no… jo crec que no cal aplegar a eixe punt, no podem estar portant cada assignatura en una llengua jo crec que deu haver-hi una llengua vehicular i després assignatures en altres llengües.
-I quina seria la llengua vehicular?
Jo crec, en principi, a les comarques valencianoparlants el valencià i a uns quants llocs concrets el castellà.
-Aleshores es podria triar entre línia en valencià i línia en castellà?
Sí, bàsicament, crec que sí, però sense excloure el coneixement d’altres llengües. És que no sóc un expert en el model educatiu, segur que els mestres m’explicaran quins són els avantatges i els desavantatges, pensa que el meu món no és el món de l’educació obligatòria, sinó el món universitari i jo espere que els professionals del sector acabaren d’explicar-m’ho, jo sóc un seguidor d’Escola Valenciana i segur que els mateixos em donaran moltes pistes.
-Ara mateix no pot precisar?
És que cal pensar una cosa, perquè estem fent eleccions primàries per a triar un secretari general i una direcció interna del grup. Quan tinguem eixa organització és quan començarem a fer el programa electoral amb tots els sectors i els grups de la societat valenciana. Quan tinguem eixe programa electoral començarem a fer unes altres primàries per a triar unes llistes electorals i, a la millor, jo ni sóc candidat. Ho dic perquè no intentem avançar, hi ha grups i partits polítics que estan anys sense donar una resposta adequada a uns quants problemes d’aquesta comunitat i una força que encara no té direcció autonòmica és difícil que la puga donar.
Nosaltres pensem que s’ha de desmercantilitzar la sanitat. Jo entenc que en un hospital es puguen externalitzar determinats serveis complementaris, per exemple la cafeteria, o per exemple la jardineria, no crec que tinga cap sentit que hi haja funcionaris per a tallar la gespa, però el que està clar és que s’ha de de revertir el model. Una altra cosa és quant costa revertir el model i quin és el moment per a revertir-lo, el que no estem disposats és a acabar d’ajudar els gestors privats a fer caixa, si a l’Hospital de la Ribera la concessió te un termini, que no si és el 2017 o el 2018, em sona que és més o menys a meitat de la legislatura, el que cal és aprofitar eixe moment de caducitat de la concessió i ens eixirà debades la recuperació, no anar ara a una negociació en què, a més, haurem de fer-nos càrrec d’una indemnització milionària. Diguem que això funciona com una economia domèstica, el que no podem fer, no n’estem en condicions, és permetre’ns el luxe de per un prejudici ideològic fer una despesa que no podem suportar, els recursos són molt escassos, estem en un temps molt difícil i el que cal és ser molt eficient. Si cal esperar un any o dos anys per a recuperar l’Hospital de la Ribera esperarem fins que ens isca debades, el que no farem és ficar el carro davant de l’haca i fer tot allò que ideològicament toca perquè costarà uns diners que no tenim i que ho trauríem de la dependència o d’altres sectors més prioritaris o més necessaris.
-Es parla als mitjans de comunicació que potser és puga investir Mònica Oltra com a presidenta del consell en cas de coalició. Quina és la postura de Podem davant això?
Que parlarem, amb Mònica Oltra, Ignacio blanco i totes les persones que estiguen disposades a parlar d’una majoria de govern que baix uns principis de caràcter ètic, de lluita contra la corrupció i, sobretot, res de repartiment de càrrecs i de quotes de poder, nosaltres estem parlant de, de la mateixa manera que parlem de rescat ciutadà, parlem de rescat de les institucions. Nosaltres el que volem és posar les institucions al servei dels ciutadans, no al servei dels partits i, per tant, parlarem de condicions de programa i sobretot de condicions ètiques i de lluita contra la Corrupció.
-Si Podem és majoritari, envestiríeu Mònica Oltra en lloc del vostre candidat?
Si Podem és majoritari, el normal serà que ells donen suport al candidat majoritari
-Uns quants mitjans sí que han dit que podria ser de l”altra’ manera.
De totes maneres encara no podem saber quin serà majoritari, i en segon lloc consultaríem l’assemblea ciutadana, encara que el lògic seria, en bon sentit d’enteniment de la democràcia, que el grup majoritari rebera el suport de la resta, però això està per vindre.
-Si Podem arriba a la Generalitat i es troba les arques buides, què farà?
Nosaltres hem de fer una auditoria ciutadana i un replantejament del deute. Jo crec que el més probable serà que els calaixos estiguen buits, és més, crec que fins i tot trobarem papers pendents de pagament amagats, per tant que no n’hi ha més que una fórmula i és la que faria qualsevol pare de família a la seua casa, cridaria els seus fills, cridaria la seua família i diria: “família, no n’hi ha diners, tenim només aquestes previsions i hem de deixar de fer algunes coses, marquem entre tots què serà el prioritari, a la millor la família vendria la segona residència, deixarien d’anar en cotxe i anirien a peu o en transport públic i el mateix faríem nosaltres, consultaríem entre la gent i trobaríem entre tots uns criteris de prioritat que permeten a aquesta societat anar recuperant a poc a poc un pols que ens han furtat.
-Quina política urbanística proposa Podem per a la ciutat de València?
Nosaltres pensem que és intolerable la revisió del PGOU que planteja el Partit Popular, creiem que és intolerable que estiga plantejant-se la requalificació de vora 4 milions i mig de metres quadrats a l’horta, pensem que no té cap sentit la construcció de noves vivendes , pensem que cal recuperar la ciutat per als ciutadans, n’hi ha molts solars buits, n’hi ha moltes construccions abandonades, n’hi ha situacions miserables ací davant, prompte farà 10 anys que està en ruïna l’edifici del costat de la llotja, l’únic edifici en tota la Comunitat Valenciana patrimoni de la Unesco. Em pareix vergonyós que es plantege una política de creixement de la ciutat, que es plantegen encara polítiques de mobilitat insostenibles, crec que caldria regular el trànsit, potenciar l’EMT i potenciar el servei públic. La política que plantegem és de desenvolupament humà sostenible, la ciutat ha de recuperar escala humana, la ciutat és un lloc per la convivència, crec que cal pacificar el trànsit, recuperar el centre històric i els barris perifèrics que estan abandonats, cal dotar-los de serveis i de condicions de serveis i de condicions d’urbanització adequades. I aquest model serveix per a Requena, Castelló, Alacant, Alcoi… Ja n’hi ha prou d’obres cares que no estan al servei del ciutadà i només són una mena de paisatge de fons perquè els turistes. que passen un dia o dos a valència, que deixen molt pocs diners perquè no és un turisme de qualitat, no és el model de turisme que volem, utilitzen només el paisatge per a fer-se fotos de record i carretera i manta. Jo crec que devem replantejar nos l’urbanisme parlant amb els ciutadans i amb els experts i jo crec que fins ara tenim un urbanisme segrestat pels interessos privats i cal recuperar la noció d’urbanisme com a construcció de ciutat i de convivència.
-Podem acabaria les línies de metro inacabades?
No totes, ni al mateix temps, és a dir cal aplicar el sentit comú, hem de veure quines són les prioritats. Jo, per exemple, crec que el pàrquing de la plaça de Bruixes cal obrir-lo, crec que és necessari des del punt de vista estratègic per a enfortir no solament el comerç del Mercat Central sinó també el comerç especialitzat de tot el voltant, però potser no cal acabar en aquest moment les línies de metro, són coses que caldrà anar parlant perquè imaginem que als calaixos no hi haurà diners i condicionar polítiques urgents i necessàries a grans inversions en determinats llocs o línies concretes no és el millor, cal primer estudiar les situacions.
-En uns quants mitjans s’ha parlat d’una escissió de partits cap a Podem.
No, nosaltres no tenim cap constància d’escissió, sí que he de dir que tots els dies hi ha un degoteig d’antics votants del PSOE, i en menor mesura d’altres formacions, cap a Podem. Em sorprén la quantitat de gent que em telefona tots els dies, que m’escriu perquè hi ha molta gent que connecta, que es planteja que Podem és la millor alternativa per a fer possible el canvi.
-I dirigents?
Entre eixa gent n’hi ha antics regidors o antics responsables locals del PSPV fonamentalment, jo crec que són opcions personals, no crec que n’hi haja cap voluntat o ruptura d’organització. El que passa és que el PSPV pateix un desgast molt fort, crec que els anys d’oposició no han sigut ben gestionats, no han atés la il·lusió de la gent, no hi ha hagut una política interna democràtica, no hi ha hagut una regeneració interna forta que caldria fer-la, i ara està, com diuen els físics, “la fatiga dels materials”. Els partits polítics són eines d’intervenció i tenen unes funcions, i quan no s’utilitzen o s’utilitzen malament, els materials es fatiguen. Crec que el PSPV és un partit fatigat i molta gent té aquesta percepció i vénen a Podem perquè el perceben com una alternativa per al canvi.
Antonio Montiel, en l’acte de tancament de campanya de Clar que Podem celebrat aquest diumenge a València.
-Podem participarà en Guanyem València?
De fet estem parlant tots els dies, perquè a més, part d’eixe debat me’l transmeten els companys del consell ciutadà municipal i estan treballant molt en aquests moments a les comissions de treball de Guanyem, i hi ha molta gent de Podem. I el que falta és donar forma jurídica, crec que el dia 6 hi ha una assemblea per a tancar eixa forma jurídica i crec que la ciutadania ha de prendre una decisió perquè el temps d’alguna manera va en contra nostra, hi ha un calendari electoral que ens espenta cap a prendre una decisió a tots.
-A Podem si heu d’enviar una carta a Mas seria en català o valencià?
Nosaltres no crec que necessitem traductors, ens entenem amb la mateixa llengua
-Aleshores és la mateixa llengua en diferents denominacions?
És una llengua compartida, ens entendríem perfectament, el que ocorre és que hi ha varietats,a mi em costa molt entendre’m amb la gent de Mallorca i em costa molt per l’accent, però també perquè hi ha paraules que no estan al vocabulari i, per tant, de la mateixa manera em fa molta gràcia que quan una persona de Dénia o d’Alcoi parla en un de Castelló o de València pense que està parlant en una llengua diferent. Crec que això forma part de la nostra riquesa idiomàtica i jo crec que ens entendríem perfectament . Al final, ara que està de moda Pepe Mujica i el Front Ampli d’Uruguai, hi havia una frase que marcava bé els conflictes interns dins del Front Ampli i era una frase d’un company de Pepe Mujica que deia: “les paraules a vegades ens allunyen mentre que els fets ens acosten”, jo estic pels fets i no per les denominacions, hem passat massa temps en aquest país lluitant, no t’imagines quant!, entre germans, entre amics antifranquistes. Lluitant per denominacions i hem fet un favor a les forces conservadores i a la dreta espanyola que hui no estic disposat a regalar de nou.
-Aleshores no vols precisar?
Jo dic que és una llengua compartida
-Però penses que el valència és un dialecte?
Jo pense que és la mateixa llengua.
-Què et pareix la política de por de la dreta?
Jo crec que això anirà a pitjor, encara que jo crec que faran una política de por més agressiva encara, espere el pitjor, combinaran la desqualificació personal amb la política de por, perquè mai han vist tant de prop la possibilitat de perdre les institucions. Nosaltres canviarem les institucions i, a poc a poc, el sistema i les regles del joc. No sols canviarem les persones, canviarem el model. L’altre dia em preguntaven el primer missatge als empresaris, i és que ningú vos demanarà mai més un tant per cent. Solament que les regles del joc seguisquen clares, seguisquen netes i la gent tinga eixa tranquil·litat, no hi hauria problema en què els ‘empresaris contribueixen més a la societat perquè no thauran de pagar cap impost revolucionari a cap cova de lladres
-Aleshores, el PP és una cova de lladres?
Jo crec que s’han utilitzat les institucions per a buidar, no sols els drets de la majoria, sinó per a buidar el treball honrat de molts empresaris, crec que ha sigut una malaltia, però no han hagut cèl·lules malaltes, ha sigut un càncer, ha sigut un balafiament absolutament organitzat i crec que la podridura, la misèria a la qual han aplegat, fa intolerable qualsevol nivell de convivència, fins i tot de mercat lliure en termes econòmics. I, per tant, crec que els empresaris haurien de deixar de tindre por i entendre que els millors aliats que poden tindre és la gent que lluitem contra la corrupció, que defensem la transparència i un sistema jurídic igual per a tots.
