Marina Bou / Barcelona
–La CUP defensa la independència als Països Catalans. Com veu, avui dia, les possibilitats de mantenir un objectiu comú tan ambiciós per a territoris amb realitats diferents?
Perfectament possible i més actual que mai davant la visió recentralitzadora de l’estat espanyol, que afecta per igual a tots els Països Catalans. Per primera, perquè les tres Comunitats Autònomes estan intervingudes pel Fons de Liquiditat Autonòmica i, per tant, l’agressió contra la catalanitat- ja sigui aquí, al País Valencià o a les Illes- és la mateixa. Per segona, perquè la necessitat d’eixir d’un model socioeconòmic capitalista també afecta per igual a tots els Països Catalans, que han construït un model econòmic basat en la construcció i el turisme. En aquest sentit, possiblement, és més semblant Palma, Barcelona i València que dues ciutats del País Valencià entre elles. I en tercer lloc, perquè nosaltres mantenim que el subjecte al qual ens adrecem, el que ha de ser objecte de trencament amb l’estat espanyol, amb el model socioeconòmic i amb el patriarcat, existeix cada vegada més. Per desgràcia, la classe treballadora és cada vegada més pobra i més precària i veiem que no hi ha possibilitat de replantejar tot el que ens afecta en la vida quotidiana si no es fa des d’un plantejament de trencament amb l’estat espanyol.
–Fins a quin punt és possible implantar aquesta proposta independentista i anticapitalista a un territori tan arrelat al Partit Popular com el País Valencià?
Bé, el Principat és un territori molt arrelat a CiU, que també és un partit de dretes. És veritat que, entre la dreta principatina i la dreta valenciana, hi ha una diferència: una se sent majoritàriament espanyola i l’altra se sent catalana i espanyola, perquè no oblidem que aquest últim anhel independentista és un fenomen recent i es dóna, curiosament, quan CiU s’adona que comença a desplomar-se en totes les enquestes i no li queda més possibilitat que eixir en el rebuf independentista. És cert que les burgesies són diferents, però la capacitat d’emancipació de la classe treballadora aquí i al País Valencià, per a nosaltres, és la mateixa. El procés d’aniquilació del catalanisme ha sigut fins i tot més gran al País Valencià, per tant, la capacitat de contestació, de resposta, també pot articular-se de manera més gran. Ens diuen que no podem obviar que aquí hi ha una voluntat popular massiva, però el plantejament independentista de la classe dominant catalana no és el que nosaltres defensem: tenim molts dubtes que aquesta independència institucional suposi el canvi que volem a tots els nivells. Per tant, el subjecte del nostre discurs polític, allò que entenem que ha de canviar les coses, és el mateix aquí que al País Valencià.
–I la lluita, també ha de ser la mateixa?
Clar, però plantejada en diferents termes. Allà hi ha una situació d’agressió constant al valencià per part de les institucions i s’ha generat una desidentificació, és a dir, tot allò valencià forma part del folklore. En aquest sentit, aquí s’ha portat un model d’immersió lingüística exemplar que no s’ha fet per part de les institucions valencianes, tot i que no podem oblidar que el País Valencià ha generat un moviment contra el govern, Escola Valenciana, que té un arrelament popular molt més gran que qualsevol institució. Al País Valencià, hi ha moltíssima gent que se sent valenciana i que afirma el seu valencianisme amb total naturalitat. El problema és que hi ha hagut 30 anys de destrucció de la identitat valenciana i, sobretot, de voler contraposar-la a la catalana, però és un fenomen cada vegada més minoritari i que passarà a la història.
–Vostè mateixa ha lamentat que, des de determinats sectors independentistes, es vegi la construcció nacional dels Països Catalans com un objectiu fictici. Se sent sola la CUP en aquest camí?
Si agafem com a exemple el que ha passat al Principat, qui acaba amb la possibilitat de la construcció nacional és la mateixa dreta sobiranista quan afirma que l’única independència plantejable és la d’una Comunitat Autònoma i no la de tota la nació. Això motiva que part del moviment (en teoria transversal) catalanista, adopti aquest plantejament donant-li una puntada de peu a la història. Per a nosaltres, no hi ha possibilitat d’independència si no es trenca amb el marc constitucional i això és també acabar amb les autonomies, perquè les autonomies deriven del marc constitucional. Ens sentim sols? Jo crec que no, és obvi que s’ha de treballar molt en molts espais, que s’ha de conscienciar molt la gent, que la correlació de forces ha d’anar canviant i és obvi que encara som un moviment minoritari, però també que en els últims anys han canviat moltes coses. Fa dos caps de setmana, Escola Valenciana va combregar moltíssima gent en la defensa del valencià sense cap tipus d’ajut institucional, és una lluita viva i quanta més gent comprengui que no hi ha possibilitat de plantejar la independència en termes autonòmics -perquè l’autonomia és una construcció constitucional- més gent entendrà que l’espai d’articulació natural és tota la catalanitat. Fins i tot des del seu punt de vista comercial, no tindria sentit d’una altra manera.
–La setmana passada, el Tribunal Constitucional va tombar per unanimitat la llei de consultes. Quines implicacions té això per al desenvolupament del procés sobiranista?
Si hi ha una lliçó que ha d’aprendre la gent de tot el que ha passat amb el 9N, és que no existeix més possibilitat de resseguir un procés independentista des de la legalitat constitucional. Fins i tot la dreta ho ha admès, fins i tot el portaveu Homs ha dit que s’haurien de buscar vies alternatives. De la judicialització permanent del procés, hem de treure la conclusió que no podem seguir per la via legal o constitucional perquè no hi ha via, en termes legals no se resoldrà res. Hem de plantejar el procés independentista com un moviment popular alternatiu a la legalitat, amb la plena legitimitat democràtica que li dóna ser un moviment de masses perquè, finalment, és el que volen les catalanes i els catalans. Fins que no s’entengui això, és obvi que no es pot plantejar el projecte dels Països Catalans i és obvi que no se podrà plantejar cap projecte realment independentista.
–La CUP parla molt sobre desobediència. Respecte al procés, quin seria el següent pas després de l’autoinculpació pel 9N?
Ens estem ressituant en clau nacional. El que pugui passar a partir d’ara- que no sabem ben bé què és però que ha de començar en les municipals- ha de concordar amb aquesta operació de desconnectar realment de l’estat espanyol, que vol començar a aplicar-se als municipis en clau que els nostres Ajuntaments comencin a desobeir sobre la fiscalitat, sobre l’aplicació de certes lleis o, en definitiva, a articular aquesta realitat alternativa. De tota manera, això ho discuteix la candidatura en el debat d’assemblees obertes, juntament amb el nostre full de ruta.
–Seran les eleccions municipals una espècie de prova de cara a les autonòmiques?
Defensem que són el nostre plebiscit perquè nosaltres, que som essencialment municipalistes, sempre hem dit que el primer contrapoder ve del municipi i que és l’espai que ens permet articular els Països Catalans: ens deixa aplicar la mateixa política a Pedreguer que a Gràcia, ens permet concebre la institució i, per tant, plantejar el que volem de les institucions exactament igual a Burjassot que a Palma. Per tant, sí que defensem que el vot de les municipals és un vot contra l’entestament per part de l’estat espanyol d’impossibilitar qualsevol probabilitat, no només de referèndum, sinó d’articular-nos com a poble, imposant barreres autonòmiques i constitucionals, recentralitzant totes les lleis i fent-les cada vegada més agressives contra el català, contra l’ensenyament, etc. I ho és, també, des del punt de vista socioeconòmic. Amb una situació molt greu de pobresa i precarietat a tots els nivells als Països Catalans, també és un vot contra el sistema capitalista i en clau democràtica. Tot i que no ens agradi la paraula, parlem de multiplebiscit. És un vot per a aglutinar els tres descontents: el malestar respecte a allò nacional i amb la possibilitat d’articular els Països Catalans via municipalista, respecte a un sistema socioeconòmic i patriarcal que ens aboca a la misèria i respecte a unes institucions liberals que no posen remei a aspectes com el deute dels Ajuntaments o els casos de corrupció.
–Previsions?
Estem acabant de tancar els llocs on ens presentarem, però seran al voltant de 150 municipis: doblem la xifra de les anteriors municipals. Al País Valencià encara s’està debatent si concorreran a les eleccions i a les Illes també estan veient com s’articulen.
–Compromís, Esquerra Unida (EUPV) i Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) concorreran de forma unitària a les municipals de Gandia i anunciaven que deixaven de banda algunes diferències ideològiques per arribar a un acord electoral “seguint l’esperit i la voluntat de l’assemblea: recuperar Gandia per les persones”. Què en pensa? Des de la CUP, en canvi, no us heu unit a Barcelona en comú, un projecte en aparença semblant al vostre. Per què? Què prima més en la vostra postura: allò social o allò nacional?
Sobre Gandia i els possibles tripartits o pactes, nosaltres valorem molt positivament tot el que signifiqui treure el PP de les institucions valencianes. No serà mai el mateix, per molt que sigui política liberal, el que pugui fer el PP que lo que pugui fer l’esquerra moderada o institucional al País Valencià. Ara bé, el nostre projecte és precisament tan complicat d’entendre teòricament perquè no prima la independència sobre el socialisme, sinó que sense socialisme no hi ha independència i sense independència no hi ha socialisme. Això ens fa dir que les propostes que té Barcelona en Comú, ni des del punt de vista nacional ni des del punt de vista social, són rupturistes. Si anem a coses concretes, ells no plantegen molts aspectes que són fonamentals per a nosaltres, per a trencar el model de ciutat que és Barcelona: la remunicipalització dels serveis públics, el control i la propietat pública de certes empreses que estan externalitzades com els transports, no plantegen una intervenció o una planificació directe en l’economia, una creació de banca pública, no plantegen no pagar el deute… Ells pensen que l’esquerra gestionarà millor que la dreta els recursos que hi ha i que això aconseguirà treure la gent de la misèria. Nosaltres pensem que una gestió millor dels recursos que hi ha serà igualment insuficient, que cal redistribuir la riquesa i, per tant, augmentar els recursos disponibles perquè la gent no visca amb misèria i no ho passi malament. Nosaltres, per exemple, estem en contra de la cohabitació pública i privada en la sanitat i ells contemplen la possibilitat que existeixi en alguns àmbits, nosaltres estem en contra de la concertació escolar i ells defensen que puguin haver escoles lliures, nosaltres diem que les empreses que generen benefici a Barcelona han de contribuir amb una taxa a l’equilibri territorial i ells no s’atreveixen a plantejar l’expropiació de cap benefici a les empreses. Per tant, els nostres projectes són radicalment diferents des del punt de vista social i, òbviament, des del punt de vista nacional.
–Seguint amb el tema de les coalicions, com veuríeu la possibilitat d’un hipotètic pacte entre Alternativa per València CUP i Compromís a la ciutat de València?
Això ho han de decidir les meves companyes d’allà. La CUP s’articula amb un principi bàsic d’autonomia dels nuclis i cada nucli ha de plantejar la seua estratègia electoral en termes del que és millor per al seu municipi. Jo crec que la CUP i Compromís tenen més punts que no acaben de compartir que punts que si comparteixen. La CUP presenta un projecte revolucionari, anticapitalista, feminista i independentista i Compromís planteja un altre tipus de projecte: més liberal en alguns aspectes, socialdemòcrata en altres. Afirmen el valencianisme, però en alguns aspectes- i això vull que quedi clar que no és cap crítica perquè jo tinc companyes i companys de Compromís i no dubte mai de la seua valencianitat i catalanitat (que és el mateix)- existeix una no afirmació d’aquesta pancatalanitat que diuen alguns i, a molts, ens ha sobtat que aquesta situació sempre s’hagi tractat des d’un punt de vista federalista o regionalista. Diria, també, que depèn de quin tipus de projecte pugui construir Compromís, perquè està canviant i el Compromís a aquestes últimes primàries no és el de fa un any. Per tant, pot ser que això ens apropi, que plantegem la revisió del federalisme com a sistema d’autoorganització o, fins i tot, la revisió de la identitat valenciana en clau al que som finalment, en clau a que no es pot dir que el valencianisme és una forma totalment autònoma de la realitat del Principat.
–Com veu la CUP del País València en comparació amb la del Principat?
No es poden comparar perquè són projectes diferents. Alternativa per València CUP se va crear com un nucli que volia treballar en clau municipalista i, això, exigia una anàlisi profunda del que passava per plantejar un altre tipus de ciutat. S’està fent i, de fet, farà dues setmanes va haver una trobada d’unitat popular a València per centrar els eixos en els quals la CUP vol seguir treballant. De moment, crec que estan més a prop d’intentar analitzar o acumular tots els projectes d’unitat popular que hi ha a la ciutat que de fer càlculs electorals sobre si presenten o no una candidatura. Jo te diria que la CUP al País Valencià és una realitat que arribarà amb el temps, que no hi ha pressa i ,que pel revivament de nuclis d’esquerra independentista que estem veient, les coses es treballaran bé i amb temps. Si no són aquestes municipals, d’aquí a quatre anys, estarem en disposició de presentar un projecte prou més armat que ara al País Valencià.
–Què ha de dir el partit respecte la llei de senyes d’identitat que ha impulsat el PP?
A mi em sembla una vergonya, un ridícul digne d’estudiar com a una de les coses més aberrants que han passat al País Valencià. Si hi ha una urgència de treure fora el PP de les institucions del País Valencià, és perquè ha dut a terme una desidentificació dels valencians, ha generat una identificació valencianista folklorista, acomplexada i, fins i tot, ridícula, un valencià que renega d’ell mateix i el País Valencià no és això. El País Valencià és un poble culturalment viu que, malgrat tindre el PP al capdavant de les institucions, ha construït xarxes per a poder ensenyar en valencià, per a poder rebel·lar-se contra aquest clan mafiós que és el PP i el seu espanyolisme. De tota manera, és dels pocs últims recursos que li van quedant per pentinar el País Valencià. No els queda més remei que anar un poc a la desesperada en veure que, en front d’una política tan agressiva, s’ha generat un moviment autònom de xarxes mútues de suport sense suport institucional, que malgrat estan xafant el valencià a tots els llocs, hi ha un moviment que està reeixint, que cada vegada ensenya més xiquets, que cada vegada s’usa més i que cada vegada consciència més la gent. Jo tinc molta confiança en el meu poble: veig la meua comarca, la meua generació i les anteriors i penso que les coses canviaran i que tot el que ens ha constituït com a poble rebel en el passat, per força, ha de tornar contra el Partit Popular.
–El mateix Partit Popular ha desgavellat recentment la possibilitat de recuperar una RTV en valencià. Quins efectes té no comptar amb un mitjà públic en valencià?
Afecta de manera molt negativa si es té en compte l’agressió constant a la llengua, però no en quant a contingut polític. Van voler fer de Canal 9 una tele groga, que desinformava i manipulava i que, fins a cert punt, els ha servit per a fer la seua propaganda política, per a generar aquest imaginari dels valencians folkloristes, d’un poble que només fa falles i festes a l’estiu, que no es preocupa per res i té la seua llengua abandonada. Però és obvi que qualsevol aposta de govern ha de reprendre la normalització de mitjans d’informació en valencià, és prioritari. Una llengua que està minoritzada com el valencià allà, no pot competir contra la penetració del castellà si no té mitjans de comunicació que li donen suport. Ha de tornar ara, però ja s’ho han fet venir bé perquè molta gent no trobe a faltar el contingut polític de Canal 9, que no el fet de tenir un canal en valencià.
–Seria TV3 l’exemple de televisió pública que hauria d’aplicar-se?
Amb això no estic dient que TV3 sigui millor. Amb la mateixa rotunditat que afirmo que Canal 9 és una operació política, també dic que TV3 manipula, amaga realitats polítiques i s’usa per a fer propaganda política. L’única cosa positiva és que TV3 és en català.
–En cas que tornés una RTV pública al País Valencià, com creu que hauria de triar-se el consell d’administració?
Respecte a la televisió que hi havia abans, hi haurà moltes persones que hauran consolidat el dret a ser treballadores, perquè era un mitjà públic i m’imagine que això s’ha de respectar.
Al que sí que s’ha de tendir, siga el govern que siga, és a despolititzar al màxim els mitjans de comunicació, que siguen el més objectius possibles i, sobretot, tractant-se d’una tele pública pagada amb recursos públics, s’ha d’elevar la qualitat del que s’està donant, intentar no esbiaixar la informació, ser plurals i no manipular. I això ha de fer-se mitjançant una garantia de poder popular. A mi no em val una RTV valenciana controlada pels partits polítics al poder, perquè acabarà caient en el que ja ha sigut. El control popular és essencial per garantir l’objectivitat, la pluralitat i la qualitat. És una vergonya que TV3 hagi emès Ciutat Morta després de més d’un any de pressions continuades i, que amb el que està passant amb la sanitat, l’únic que emeta siguin entrevistes del conseller Boi Ruiz. Era una vergonya que Canal 9, cada 9 d’octubre i cada 25 d’abril, amagués les manifestacions i només emetés les ofrenes de flors i era una vergonya que cada protesta als instituts, cada protesta anticapitalista, cada protesta en defensa de l’horta o als centres de treball al País Valencià es menyspreés. En aquest sentit, tinc claríssim que si l’esquerra planteja una televisió, és fonamental que es doti d’altres eines de control que no siguin només les parlamentàries o les dels partits polítics.
–M’ha de dir alguna cosa sobre el ‘caloret…’
El primer que t’he de dir és que comparteixo la crítica que no s’ha de banalitzar “el caloret”. És molt greu que tinguem intervencions a la televisió on Fabra o Rita no sàpiguen parlar el valencià, i no són les primeres. El pitjor és que als valencians no ens estranya perquè, em sap greu dir-ho, però sabem que es pixen i es caguen en el valencià, els hi dóna exactament igual. Per a ells, és una llengua de pobres i de poble, és una llengua de ‘llauraors’ que no els interessa. Quan ho vaig veure, a part de provocar-me un atac de vergonya aliena important, em va fer molta ràbia el menyspreu absolut que senten per la nostra llengua, per les institucions valencianes i per les valencianes i els valencians. Em fa ràbia i em fa pena cada vegada que surt Fabra a donar qualsevol discurs i, que fins i tot tenint-lo escrit, no el sàpiga llegir en valencià. Això és molt greu i m’agradaria que passi factura. Ens governen analfabets i gent que menysprea les valencianes i els valencians, que es riuen d’ells i a sobre roba.
–Parlant de corrupció, com veu el panorama del País Valencià en aquest sentit?
Lo primer, desmitificar que a València se roba més que ací, se roba per igual. La realitat és que si hi ha una columna vertebral dels Països Catalans, a part de la llengua i en termes negatius, és la corrupció. Si llistem els casos, al País Valencià està Brugal i està Gürtel, però aquí està Palau, Pretòria i Mercuri i, a les Illes, està Palma Arena i Nóos. Per tant, crec que és un fenomen ben igual a tots els Països Catalans i a l’estat espanyol. Al darrere? La dreta que usa les institucions per enriquir-se i enriquir als seus amics. I en el cas de les Illes i del Principat, el Tripartit, que ha facilitat o està dins de certes operacions de corrupció. Per això, per a nosaltres, la impugnació al règim és estructural. No ens valen estes institucions perquè hi ha tot un entramat institucional que ha facilitat aquestes actuacions dels partits polítics i, si això o la concepció de les institucions no canvia, quina garantia tenim que els que entren després no seguisquen fent lo mateix?
–Què opineu de Podem a nivell estatal?
Per primera, et diria que qualsevol cosa que no sigui el PP i el PSOE ja serà millor que el que hi ha ara. Partint d’un nivell tan baix respecte a la gestió maldestra, interessada i classista que han fet al capdavant de l’estat- han aprovat una contrareforma laboral miserable que degrada les condicions de les treballadores i els treballadors a situacions ínfimes, han anat reformant les pensions i cada vegada baixant-les més, s’han carregat la llei de dependència o, fins i tot, fan mercadeig amb la llei de l’avortament i els drets de les dones a decidir- per poc que un projecte polític puga plantejar una alternativa, ja serà millor que això. Ara bé, tenim clar que Podem dóna receptes equivocades i, per a nosaltres, és impensable el discurs de “voteu-me a mi, que jo canviaré la situació per tu”. Per dues coses: perquè sabem que el poder no està només en les institucions, està molt més enllà, i per derrotar-lo has de tindre un gran braç popular que siga capaç de donar-te suport quan tu prengues alguna mesura. Possiblement, aquesta operació falla en el cas de Podem. Podem torna als esquemes clàssics de representació, de dir “vota’m, que jo t’ho solucionaré perquè jo gestiono millor”, i nosaltres entenem que no és un problema de gestió, sinó que el sistema no aguanti totes les persones i, necessàriament, ha d’excloure una part de la població. Tenim molts dubtes sobre la seua visió cap a la unitat d’Espanya, per intentar canviar l’economia, respecte a la Unió Europea i sobre moltes coses del seu programa. Podem ve amb una estratègia que plantejava el PSOE en els anys 80, amb la diferència que el PSOE tenia un gran moviment obrer al darrere i ells no. Però nosaltres estem a l’expectativa des del respecte que ens mereix una formació que, de moment, planteja coses que poden ser una alternativa dins la socialdemocràcia. Ara bé, per a nosaltres, en cap cas és un projecte referent i entenem que aquesta voluntat d’encarar les coses amb les mateixes receptes que ens han dut a on estem no canviarà el panorama. Però no ho sé, igual ens equivoquem i realment un govern de Podem canvia molt les coses i comença a trocar privilegis perquè la gent puga viure millor. Tenim els nostres dubtes.
–Imaginem que guanyessin les eleccions espanyoles. Quina opinió us susciten com a interlocutors pel procés?
Ells han dit obertament que són defensors del dret a l’autodeterminació, per tant, ja és millor que el PP. Però també diria que hi ha hagut moltes declaracions contradictòries per part seva: en alguns aspectes, es defineixen com defensors del dret a l’autodeterminació i, en alguns altres, com defensors de la unitat d’Espanya. No ho sabem, ens costa molt valorar-ho i volem tractar-ho des del respecte perquè entenem que encara no tenim suficients mitjans com per dir serà això o serà l’altre, però ens generen més dubtes que certeses.
Parlem d’actualitat:
–Com valoreu la vaga estudiantil dels passats 25 i 26 de febrer?
Va tenir un seguiment grandíssim a tots els Països Catalans. Entenem que no podia ser d’una altra manera perquè si no hi ha una oposició oberta al 3+2– que és finalment el que fa anys que portem denunciant i que ja començava amb el Pla Bolonya-, significarà la total mercantilització de l’ensenyament. Això no acaba aquí, són unes primeres jornades d’una lluita que ens costarà molt però, finalment, no hi ha una altra posició davant dels projectes d’una universitat que vol que només pugui estudiar l’elit i que expulsa de manera progressiva a totes les classes populars de l’ensenyament. Jo diria que fins i tot va començar abans de Bolonya, perquè la LOU i totes les lleis anteriors ja augmentaven taxes i feien modificacions sobre el currículum universitari en clau d’expulsar una part de gent de les universitats i, ara, és obvi que ho volen aconseguir.
–I el Pla General d’Ordenació Urbana impulsat pel Partit Popular?
Des del nostre punt de vista, és una aberració. Crec que s’ha de retirar i, no aquest com a eina de planificació concreta, sinó totes les activitats de planificació que puguin afectar l’horta. Per primera, per una qüestió d’ordenació del territori i, per segona, per una qüestió purament lògica: és un sector en el qual es pot portar endavant algun projecte en clau productiva, en clau d’alternativa al sistema econòmic especulatiu. Cap govern té dret a plantejar la destrucció de l’horta de València i, de fet, el pla de la plataforma Per l’horta per intentar saturar els serveis administratius a base d’al·legacions, més o menys, està tenint efecte. Des d’aquí n’hem presentat moltes, les organitzacions de l’esquerra independentista n’han enviat i al País Valencià s’han recollit moltíssimes. Esperem que això es pari per part de la dreta i, si entra un govern d’esquerres després, es retiri definitivament. Si cal alguna actuació a l’horta és precisament de protecció, i no només en clau folklorista perquè l’horta és l’horta i no es toca, sinó perquè puga ser una alternativa de vida contra aquesta visió capitalista especulativa.
–La CUP ha criticat molt la gestió del turisme a la ciutat de Barcelona. I de la de València, què ha de dir?
Com Palma o com Barcelona, València corre el risc- jo diria que en alguns aspectes ja consolidat- d’anar expulsant veïns del centre cap a la perifèria perquè els apartaments puguin ser turístics. La realitat de València han sigut obres faraòniques per dibuixar una ciutat en la qual les classes populars tenen treballs de misèria i són desnonades de sa casa. Als barris que acullen gent immigrada i de classes populars, se’ls deteriora fins que la gent ha de marxar, és a dir, que València ha construït un model molt semblant al barceloní. És veritat que aquí s’ha generat la marca Barcelona i que, a València, enlloc de marca València s’ha dit copa del món de Vela, Fórmula 1 o Ciutat de les Arts i les Ciències. Aquesta necessitat de generar obres i serveis faraònics pagats pels impostos de tots però perquè una elit se seguisca enriquint és un model totalment compartit. Enfront d’això, l’alternativa a una marca Barcelona o a un model de València com a ciutat d’esdeveniments és un model que impugni, no només la manera de fer negocis o de gestionar les institucions, sinó la de les institucions mateixes- i al servei de qui estan- i el sistema econòmic. Es tracta de replantejar l’economia perquè les ciutats puguin servir perquè les persones visquin, no perquè les empreses o els partits polítics facin negoci com passa a les ciutats turístiques.
–La CUP està fent molts esforços en contra de l’Acord Transatlàntic pel Comerç i la Inversió. Què suposa la seva aplicació?
Aquesta voluntat de generar un mercat únic entre la Unió Europea i els Estats Units té unes connotacions nefastes de cara a diferents aspectes. El primer és la sobirania dels pobles i dels estats, perquè el tractat dirà quines polítiques podem fer i quines no, harmonitzarà les normatives i eliminarà qualsevol barrera a la inversió. Equipararem la nostra normativa a la dels EUA, que és molt més agressiva, mercantilista i elimina drets socials, drets laborals i drets de les dones. El TTIP usa mecanismes plenament antidemocràtics que decideixen les elits i les multinacionals fora de tot control polític i parlamentari, és un atac als serveis públics perquè planteja la seva obertura i, per tant, solidificar els nivells de mercantilització prohibint, per exemple, que un estat recuperi un servei que ja està externalitzat. I el pitjor és que diuen que tot nou servei públic, i tota part divisible del servei públic, ha de sortir a mercat. Finalment, el TTIP és un atemptat contra la sobirania econòmica perquè, en aquesta visió d’expansió capitalista, no hi ha cap política progressiva possible, és a dir, un govern d’esquerres no té marge d’actuació dins del TTIP. Per tant, és nefast per als interessos dels Països Catalans i no pot ser tractat sense veure la UE com a facilitadora i com a principal culpable, perquè és qui consolida aquesta visió capitalista del creixement, de l’acumulació de la riquesa, la visió que necessitem el lliure comerç per seguir creixent. La realitat és que els que necessiten el lliure comerç per seguir creixent són les multinacionals, per a nosaltres, creix la pobresa, la desigualtat, la inequitat dels serveis, etc.
–Per acabar, com a valenciana resident al Principat, coneixies La Veu? Com valores la nostra tasca?
Sí, de fet us segueixo molt a Twitter. Em sembla necessari que es publique en valencià, que es reflexione des del valencià sobre coses que interessen els valencians. Finalment, crec que la vostra feina és possiblement tornar a dignificar el que som els valencians, treure’ns dels estereotips de poble ridícul, que només vota la dreta o que no sap parlar en valencià.
