Ximo Puig (Morella, 1959). Ha estat diputat autonòmic i provincial amb el PSPV-PSOE i alcalde de Morella entre 1995 i 2012. Actualment és diputat al Congrés, secretari general dels socialistes valencians i candidat a la presidència de la Generalitat.
La quarta planta de Blanqueries, la seu del PSPV, està deserta, però es respira eixe ambient dens de presències en ebullició fins fa pocs instants. Ho relaten els despatxos oberts, les taules plenes de paperassa i una olor a humà cansament i a dilatada jornada laboral. La suspensió de la campanya per l’accident aeri de Sevilla ha deixat a Ximo Puig la vesprada lliure i amb ganes de parlar i debatre. “El que conte t’ho diria també sense la gravadora”, explica recolzat sobre la llarguíssima taula del llarguíssim despatx del secretari general. Un puny tancat i enorme s’enquadra sobre la paret principal. Ximo Puig prové d’aquell socialisme dels setanta i huitanta, amb aportacions de cristians de base, on encara s’alçava el puny i es cantava la Internacional. Des de llavors, Puig no ha deixat de pujar esglaons dins del PSPV, on ho ha sigut quasi tot. Ara, a dos setmanes d’unes eleccions “tan decisives com les de 1983”, albira el sostre de la seua carrera política. El que vinga després, inevitablement, ja serà de baixada.
Sergi Tarín / València
-Començà al PSPV com a cap de gabinet de Joan Lerma el 1983. ¿Imaginava que 35 anys després seria el candidat a la Generalitat?
He estat vocacionalment un periodista i sóc un periodista. Malgrat que estic tant de temps en la política sempre he pensat que açò és un trànsit i he estat per sentit de la casualitat i pel moment històric. Vaig entrar en política per dos raons que continuen vigents: unes idees socialdemòcrates, socialistes, i la meua estima al país.
-Un trànsit de més de tres dècades…
Tinc data de caducitat i la sé. La tinc decidida. Este és el moment important. Crec que encara puc aportar alguna cosa i ser útil. Però també és veritat que és la meua última etapa en la política.
-És confessable eixa data de caducitat?
No la diré ara.
-Si no és president de la Generalitat, avançarà la data de caducitat?
Ho vorem. Pot ser abans? Sí. Però vull ser president de la Generalitat. En 20 anys hem perdut molt. En relació a Espanya estàvem per damunt de la mitjana en quasi tots els indicadors, en positiu, i ara estem en tots en negatiu. Tenim 12 punts menys de renda per càpita, un 37% de fracàs escolar, el 31% d’exclusió social, 40.000 milions de deute i ens hem quedat sense la tercera i la quarta caixa. I no és que haja passat un tsunami, sinó que el Partit Popular ha produït la ruïna del país.
-Les enquestes aventuren un parlament molt fragmentat. A banda del PP, se sent inhabilitat per arribar a acords amb un altre partit?
No. Hi ha partits amb els quals tenim més coincidències, sobretot amb els qui hem estat combatent la dreta estos anys. El fonamental és passar pàgina al Partit Popular, que en estos 20 anys ha errat en la governança, vinculada als interessos privats i a la corrupció.
-Vos queden moltes factures per pagar als advocats que han presentat denúncia en casos de corrupció?
Les estem pagant. Ens en queden moltes, però és una hipoteca digna… Hem fet moltes errades, estic segur, perquè els ciutadans no han confiat en nosaltres, però hi ha coses que hem de positivar com a actius del Partit Socialista i és que estem 20 anys lluitant contra la corrupció. Des de Terra Mítica fins a Gürtel. I en altres dos coses vam estar en contra des del principi. Una és el model econòmic, l’especulació, que ens va portar que en determinats moments se’ns assenyalara com a mals valencians. I, en segon lloc, les caixes. Quan vam deixar el govern teníem la tercera i la quarta caixa de l’estat espanyol. En estos moments no tenim res més que Caixa Ontinyent i algunes cooperatives de crèdit. La mala política del PP, que va canviar el equips directius i va posar les seues brutes mans dins les caixes, ha acabat amb elles.
-Quins errors han comés?
Hi ha hagut errades en la proposta política, en la visualització de l’alternativa. Però hi ha moltes circumstàncies externes, com ara l’habilitat de la dreta per situar-nos fora de la solució.
-Una de les crítiques que se li fa al PSPV és que ha malbaratat molta energia en lluites internes.
Som un partit vinculat a processos interns. Som un partit demòcrata en un context en què el principal competidor no juga amb les mateixes regles. Al final és Rajoy o el Rajoy de torn qui posa el dit sobre algú i ja està. Hem sigut un partit amb debat, posicions diverses i quan es perden eleccions les crisis són més grans.
-Quin pes té actualment el lermisme?
Per a mi el lermisme mai ha existit. Ha estat un apel·latiu periodístic, però mai ha existit. A mi m’han de jutjar pel que he fet, no perquè ningú em situe amb cap etiqueta. Qualsevol observador honest no em pot situar en cap facció. Joan Lerma ha sigut un president decent i digne. N’estem orgullosos. Quan van haver casos de corrupció va tirar [Rafael] Blasco i després el va rescatar el PP i ja hem vist com ha acabat. Va fer una modernització de la comunitat. Va haver política industrial quan a Espanya no n’hi havia. Mirat amb perspectiva, Lerma va ser un molt bon president de la Generalitat. Però controlar no controla res. No sé si en algun moment de la història ho ha controlat tot, però no ho crec.
-Què passa a València? Per què Joan Calabuig té tan poca tirada?
Els socialistes, en general, tenim un problema en les grans ciutats. No hem estat capaços de llegir bé el que estava passant. Crec que a València hi haurà un govern de progrés, ja que és difícil entendre que després de 24 anys de Barberà, que ha faltat el respecte tantes vegades als valencians, continue governant. Seria molt dramàtic.
-És Joan Calabuig un bon candidat?
És el candidat que ha elegit el partit. Si té l’oportunitat, serà un gran alcalde.
-Sent la mateixa sintonia amb Podem o Ciutadans que amb Esquerra Unida i Compromís?
Desconec més els actors. Pareixen gent educada i respectuosa. S’ha de parlar. No es pot dir que hem de revitalitzar la democràcia amb més forces polítiques i, quan arriben, tancar-los les portes. Vull arribar a acords amb tots els que vulguen canviar este país. Qui mantinga el PP per activa o per passiva, per acció o per omissió, estarà traint l’interès general dels valencians. Propose, primer, la formació d’un govern al més estable possible i uns grans pactes de país. Parem! Decidim junts quines són les grans estratègies. I a partit d’ací l’objectiu és 2025. Això exigeix de gent que estima esta terra i les institucions autonòmiques. Hi ha gent per a qui estes eleccions són un trànsit, carreteres secundàries per arribar a l’autopista que són les generals.
-Tem un pacte entre el Partit Popular i Ciutadans?
El Partit Popular és un actiu tòxic per a este país. I el partit que pacte amb el PP, que afavorisca que continue en el govern, s’haurà retratat definitivament. Ací s’han passat totes les fronteres. Hi ha hagut una corrupció sistèmica i que parteix del fet que el PP ha guanyat dopat, d’una manera il·lícita, perquè ha estat contaminat pel finançament il·legal. Hi ha hagut el cas Gürtel amb cinc peces, Nóos, Brugal, Fabra, Emarsa, ara el cas Rus… El cas Blasco, que és el més repugnant de tots! Hi ha hagut un sistema operatiu per a robar. Encara hui Fabra no ha demanat perdó.
-Per què la societat valenciana ha tingut una reacció tan tèbia davant esta corrupció sistèmica?
Ha existit una gran desmoralització col·lectiva i una pèrdua de valors cívics. Hem de reconstruir moralment esta societat. La immensa majoria dels votants del PP són gent honrada i se’ls ha estafat. Esta vegada no es tracta de votar en termes tan ideològics, sinó de netejar la vida política valenciana.
-També hem sigut una societat una mica còmplice?
Van generar una mena de capitalisme especulatiu i que l’ascensor social no es produïa en base al treball, al mèrit, a estudiar, sinó a través de l’especulació.
-Com farà perquè no torne a passar?
Vull que la corrupció passe a la pàgina de Tribunals i Successos. Però això no vol dir que no s’haja d’arribar fins al final i que tornen els diners. I obrir una nova etapa d’esperança perquè no podem estar situats ací. Farem una auditoria a través de la Sindicatura de Comptes. Tenim dret a saber com es deixa la Generalitat en tots els aspectes. I cal una auditoria ètica que tots els anys passe pel Parlament per definir com anar millorant la manera de governar. És legal que l’alcaldessa de València gaste 900€ en una nit en un hotel, però no és ètic. I és legal cobrar sobresous de les Corts, però no és ètic.
-Quines serien les mesures urgents després del 24 de maig?
La primera és rehabilitar la dignitat de la Generalitat i demanar perdó a les víctimes del metro i reobrir la comissió d’investigació. A partir d’ací s’ha de garantir l’alimentació dels xiquets, fer un pla contra la pobresa, trencar amb el copagament i començar la universalització de l’educació de 0 a 3 anys. I després el gran combat ha de ser el finançament autonòmic per garantir que els valencians tinguem els mateixos drets que qualsevol altre ciutadà de l’estat.
-Parlem de RTVV. Una televisió nova o fer marxa enrere en l’ERO d’extinció i recuperar els treballadors acomiadats?
Hi ha una qüestió ben clara: tornarà a haver-hi RTVV. Som l’única comunitat autònoma, lander, nació, nacionalitat, regió d’Europa… amb una llengua pròpia, amb cinc milions d’habitants, que no té una ràdio televisió pública. Això és un eix fonamental de l’autogovern. Estem mirant les distintes opcions i garantirem, des del punt de vista jurídic, a través de l’Advocacia de la Generalitat, quin és el camí que no ens done més problemes. No diré ara com. Diré que sí que ho farem.
-Hi ha dos blocs d’opinió. Per un costat el Comitè d’Empresa, que ha capitalitzat les protestes pel tancament i que vol tornar a la situació de novembre de 2013. I d’altra banda la Unió de Periodistes, que ha aprovat en assemblea extraordinària que la futura televisió ha de començar de zero.
Entenc totes les posicions. El diàleg serà fonamental. Hem de veure què és més eficaç, més ràpid, perquè és una voluntat política meua que siga al més ràpid possible, ja que hem perdut molt de temps i cost d’oportunitat.
-Té un calendari prefixat?
El meu interès és que el 9 d’octubre hi haja un inici de les noves emissions de Canal 9.
-No pot semblar una mica precipitat?
No podem perdre molt de temps. Treballarem tot l’estiu. Per mitjans tècnics és fàcil, estan ací. Hem de veure que jurídicament siga possible.
-Eixa opció s’inclina més cap a les tesis del Comitè d’Empresa. L’altra aposta necessita d’un nova estructura amb instruments de control que caldrà debatre i aprovar.
Es pot aprovar una llei de la nova RTVV en agost o juliol i els elements de control poden estar i es poden anar millorant. Pot ser una cosa d’entrada i després es pot continuar. Estem plantejant que comence a actuar una televisió. No serà la televisió cent per cent, però ha d’haver eixa finestra oberta.
-Coneix les tesis de la Unió de Periodistes?
He parlat amb el president d’algunes idees i em pareix bé. S’ha de contemplar d’una manera més desapassionada esta qüestió. Hi ha interessos que poden tindre certa confrontació, però s’han d’intentar harmonitzar.
Què passarà amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià? Es derogarà o s’impulsarà, més enllà de l’ensenyament, a través de reglaments?
Si sóc president, s’hi aplicarà. No hi ha hagut impuls polític per la implantació de l’ús, molt especialment en el mitjans de comunicació. També en distints àmbits econòmics. No és una tasca fàcil ni serà d’un dia per a l’altre, però s’ha de començar pel primer: no tenim ni una ràdio televisió en valencià. Per al valencià, RTVV és vida o mort. És una llengua que ha aguantat tres segles no sent oficial, però sense televisió no aguantarà.
