Mònica Oltra (Neuss, Alemanya, 1969). Candidata de Compromís a la presidència de la Generalitat.
Mònica Oltra es considera una política de carrer. És la seua consigna: mirar als ulls la gent. Este dilluns toca visitar Ciutat Vella, concretament les desenes de solars convertits en femers. I ho fa en companyia de Monica Frassoni, presidenta del Partit Verd Europeu, i Juantxo López Uralde, líder d’Equo. I com que ha sobrat una estona i la paella que dinaran amb militants junt al mercat de Mossèn Sorell es retarda, decideix fer campanya al Mercat Central. Ja a taula, una de les principals converses és la davallada de l’índex de qualitat social. “No vull ser la xiqueta mimada de l’estat del benestar de Willy Brandt entre dos generacions que passen fam”, explica respecte dels seus pares i els dos fills adoptats a Etiòpia.
Sergi Tarín / València
-Què pot fer-se per trencar eixa exclusió?
Cal un sistema econòmic que pose en el centre les persones. Si l’economia no serveix perquè la gent es guanye la vida, és un fracàs. A més, l’estat de benestar està perquè si tens una pèrdua de treball o un accident o no has tingut tanta sort com els altres, siga una xarxa d’on ningú puga caure. En països avançats, al nord d’Europa, la gent perd el treball, però no s’angoixa perquè saben que l’Estat els protegeix. En este país tenim una dreta i l’esquerra neoliberal, que és el PSOE, que mai han tingut eixe concepte d’estat que acull i d’estat maternal que no deixa que ningú caiga en la pobresa i l’exclusió. No pot ser que al país on s’ha fet la Ciutat de la Llum, l’aeroport per a vianants, els fastos de Calatrava, hi haja xiquets malnodrits. I els pediatres ja alerten de la baixada d’índex de massa corporal. I ja hi ha casos de desnutrició infantil.
-Una situació denunciable
Un terç dels valencians estem exclosos i un 36,6% dels xiquets són pobres. Hi ha 12.000 persones esperant la renda garantida de ciutadania. I altres molts ni saben que existeix. És una llei vigent que s’incompleix tots els dies.
-Alguna d’esta gent és la que, probablement, increpa Rita Barberá als mercats.
I és la gent que no li vol donar la mà, a més dels venedors.
-Barberá acusa Compromís de boicotejar-li els actes.
No vol veure la realitat. Mentre ella gastava 700€ en una nit d’hotel i anava amb totes les despeses pagades, ací hi ha gent que en tot un mes no té el que ella gastava en una nit de suite, perquè ella havia de dormir en una suite, no podia fer-ho en una habitació normal. A banda de cobrar el salari més alt d’Espanya, també havíem de pagar-li els luxes. Ella diu que són els draps bruts. Nosaltres hem fet públic el que ha fet. A ella li hauria de preocupar qui ha embrutat eixos draps i per què.
-Parlant de draps bruts, què fem amb RTVV? Una televisió nova, que comence de zero, o tornar a abans de l’ERO d’extinció i recuperar els treballadors acomiadats?
Necessitem seure a parlar molts sectors. Tot el que es faça ha de tindre en compte els drets dels extreballadors, ja que no es construeix un projecte nou sense tancar les ferides injustes creades. Però també hem de tindre en compte l’opinió dels professionals de l’audiovisual. És un embolic legal difícil de desentranyar. Tenim una part en el Tribunal Constitucional i una altra en l’Audiència Nacional. El PP no només va tancar injustament la televisió i la ràdio, sinó que ho va fer inútilment, de manera molt incompetent, i ha derivat en diverses causes judicials.
-Hi ha dirigents, entre ells Enric Morera, que parlen de començar a emetre el proper 9 d’Octubre. Ho veu possible?
No ho sé i preferisc no aventurar una data. Potser Enric siga més optimista que jo, però al final la data et fa contraure un compromís de la data més que del contingut. Ha de ser com abans siga possible, però s’ha de fer bé.
-La Unió de Periodistes ha presentat un informe en el qual advoca per una televisió completament nova. Què li sembla?
Molt professional i molt treballada. I molt atractiva. I que respecta els drets dels extreballadors, que em sembla fonamental.
-S’inclinaria més per eixa opció i no per la del Comitè d’Empresa, que planteja readmetre els treballadors?
Hauríem de buscar un camí intermedi. Tenint en compte que hi ha un valor molt important dels extreballadors, sobretot aquells que no es dedicaren a manipular ni mentir ni a fer una televisió d’endollats. Però la de la Unió de Periodistes és una proposta molt solvent.
-Creu que cal superar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i fer una nova llei o potser modificar-la en tot allò que no ha funcionat?
És una llei que ja té els seus anys. Probablement es pot anar més enllà, però amb què s’acomplira ja seria un avanç.
-Acció Cultural del País Valencià i les universitats valencianes acaben de presentar un document per una nova llei d’Igualtat Lingüística. Pensen aplicar-lo en la seua política lingüística?
No l’he llegit amb profunditat, però m’agrada el concepte. Per a tindre igualtat lingüística has de tindre els mitjans perquè es done eixa igualtat. En este moment no és així. Si ets valencianoparlant tens molts números perquè no se t’atenga en la teua llengua en determinats departaments de l’Administració, com en el metge o en un juí. Això demostra que no hi ha igualtat sense mitjans que equilibren la posició de partida de cadascú, ja que el castellà és una llengua molt més potent, amb més parlants, que s’imposa sobre la resta de llengües de l’estat.
-Quines serien les mesures urgents després del 24 de maig?
Emergència social i democràtica. Protecció social per a la gent que està en situació d’exclusió, que no té treball. I lluita contra la corrupció, que té com a primera premissa que paguen els responsables. La gent ja no vol que vagen a presó només, sinó que tornen els diners. I després aprovar lleis que blinden la democràcia enfront els corruptes i els qui corrompen. I major control, equilibri de poders. I en la gestió pública, que el controlat no trie el controlador, com passa ara, on el partit majoritari tria la Sindicatura de Greuges i la de Comptes.
-Tot apunta a un parlament molt fragmentat. A banda de amb el Partit Popular, Compromís se sent inhabilitat per arribar a acords amb altres forces?
M’agrada parlar d’un parlament divers perquè fragmentat té una connotació negativa. I la diversitat em sembla un valor. Òbviament amb el PP hem dit que se li ha de fer un cordó sanitari perquè s’ha instal·lat en la indecència. I amb els qui estiguen per un continuisme en la política i pel dogma neoliberal tampoc pactarem amb ells.
-Sent una especial sintonia amb cap partit?
Probablement amb Esquerra Unida. Som amb qui més hem coincidit votant en les Corts.
-I Podem? L’altre dia Pablo Iglesias va dir a València que aspiraven a ocupar el lloc de la socialdemocràcia.
Cada dia diuen una cosa. Els veig tan dispersos com alguns editorials d’alguns mitjans de comunicació. Hi ha persones de Podem que conec i tinc una sintonia personal important. Però en este moment la línia política de Podem és un enigma. Això és el que ha llaurat la terra per a Ciudadanos, perquè si algú nega l’eix dreta-esquerra sempre hi haurà algú que negue millor eixe eix.
-Veu l’esquerra madura per arribar a un acord solvent després de les eleccions?
Sí. Sobretot, saps per què? Perquè la necessitat estreny. Ací hi ha gent que ja no té temps i que necessita que açò es faça ràpid, eficaç i bé.
-I per a no perdre ni un sol vot no hauria estat més eficaç fer un acord abans?
Això no se sap mai. Hui dia la societat és diversa i la representació política també. Això em sembla positiu. No significa que un govern plural haja de ser menys eficaç o menys estable.
-Ho preguntava pensant en Esquerra Unida, que si queda fora podria impossibilitar un canvi polític.
Esperem que no. Esperem que tot vaja bé.
