Joan Ribó serà el nou alcalde de València
Ha estat coordinador general d’Esquerra Unida entre 1992 i 2003 i portaveu parlamentari de l’Entesa entre 2003 i 2007. Al 2011 va ser triat com a portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València. Les darreres eleccions locals Compromís ha obtingut 9 regidors i és la major força de l’esquerra. Joan Ribó, com a cap de llista, és el millor posicionat per ser nomenat alcalde el proper 13 de juny.
Sergi Tarín / València
Ha demanat cautela a Rita Barberá per les darreres contractacions fetes a corre-cuita els últims dies. Què tem trobar-hi?
Que no puguem aplicar la nostra política. Hi ha una en marxa sobre el servei d’energia elèctrica, 44 milions a dos anys, tot i que li hem dit d’estalviar el 10% o el 15%, que són quasi set milions d’euros. No volem que ens hipoteque el futur. Hi ha contractes en fase molt avançada per a huit anys. Ara no toca fer estos contractes.
Quin ajuntament ens deixa Rita Barberà com a herència?
Un ajuntament fortament endeutat. Hi ha, per exemple, els 420 milions del consorci de la dàrsena. I els 200 milions de l’AVE. O els 50 de la Fórmula 1. També és un ajuntament que ha tingut molt poques ganes de modernitzar-se. El sistema informàtic és de 1991. No s’han demanat plans a Unió Europea per a rehabilitació patrimonial i natural. És desídia. Tenim molts contenidors culturals, però molt poca activitat cultural. I molts solars, però pocs horts urbans. I molts baixos comercials sense cedir a grups d’emprenedors. I col·legis que a les cinc deixen les instal·lacions buides i no permeten que els xiquets hi facen esport o que els majors hi vagen a coses culturals.
Barberá l’ha acusat d’impacient i fer el ridícul en les negociacions?
Confon els desitjos amb la realitat. Hem començat una primera ronda de parlar i desbrossar el territori. Ens ajuntàrem ahir [dijous] amb Ciutadans i va ser una reunió interessant. Vam trobar més coincidències de les que ells i nosaltres suposàvem, com per exemple en la manera de fer política o quant a participació, transparència i lluita contra la corrupció. I coincidències en mobilitat o al Cabanyal. Hui hem parlat amb València en Comú. Les coincidències són pràcticament totals. Es podria començar demà mateix a elaborar un programa de govern. Volíem parlar també amb el Partit Socialista, però han congelat la reunió fins que no hi haja un ‘arreglo’ a la Generalitat o no es millore el clima d’enteniment. Respectem el seu tempus, però pensem que València ha de tindre uns nivells d’autonomia de negociació. Hi ha temps de sobra, falten 15 dies.
Les negociacions a la Generalitat podrien perjudicar la seua investidura com a alcalde?
Estic segur que no. Les negociacions són un estira i arronsa, la gent del interior dels partits diu la seua. Hem d’esperar un poquet i tindre calma.
Barberà diu que vostè serà com Napoleó, ja que presidirà la taula d’edat el dia 13 i s’atorgarà la condició d’alcalde. Està Napoleó entre els seus personatges històrics favorits?
No m’interessa eixe personatge per a res. M’interessa Salvador Allende, que sempre ha estat en l’origen de la meua política. I un altre que m’ha emocionat i commocionat és l’expresident de l’Uruguai, Pepe Mujica. També Manuela Carmena i Ada Colau.
Joan Ribó, segon per l’esquerra, després de les eleccions del 24M
I Rita Barberà, per què passarà a la Història?
Si ha estat 24 anys ací és perquè ha fet mèrits. Els valencians no som tontos. Ha estat una política amb gran habilitat en comunicació, però hauria d’haver marxat com a mínim fa 4 anys. Ha perdut el tren de la realitat. Ha millorat la presència de la ciutat en el panorama internacional. És una dada objectiva. Fins i tot els satèl·lits artificials ens detecten més fàcilment per la contaminació lumínica!
Heu proposat una regidoria ad hoc per a l’horta. Després de 17 anys d’exclusió, el Cabanyal en mereix una altra?
Crec que no. Al Cabanyal cal un pla de xoc per normalitzar la situació. Això implica assistència social i determinades mesures de seguretat. I cal un pla de rehabilitació. El Cabanyal ha de tindre una preferència, però hi ha moltes altres zones per rehabilitar. La rehabilitació de vivendes és fonamental per augmentar l’ocupació de la ciutat i per demanar recursos a Europa. Al Cabanyal s’hauran de fer actuacions urbanístiques, però s’ha d’estudiar i, sobretot, s’ha de dialogar. Rehabilitar sí que s’ha de fer a la màxima velocitat possible, però l’altre hem de discutir-ho, negociar-ho, arribar a acords amb la universitat per si ve cap cosa de col·legis majors, que podria dinamitzar el barri. Però no cal una regidoria especial perquè és una actuació molt multidisciplinar on hi haurà assistència social, urbanisme, mobilitat…
Hi ha 500 vivendes de propietat municipal buides, en un estat de conservació difícil, o ocupades per famílies sense recursos.
Estes vivendes s’han de rehabilitar. En esta ciutat cal molt de lloguer. Hi ha persones que tenen problemes de vivenda, però no s’han d’ubicar només en un barri. No hem de fer guetos. Ha d’haver persones d’estes al Cabanyal, però també han d’anar a altres barris. Les 500 vivendes dedicades a resoldre el problema? No.
I què passa amb les famílies que ja viuen en estes cases? Esteu en condicions de garantir que no es produiran desallotjaments?
Si alguna d’estes vivendes s’ha de rehabilitar, es facilitaran vivendes alternatives. No desallotjarem ningú. Però no totes estes persones han d’estar al Cabanyal.
Vos preocupa la gentrificació? Cal adoptar mesures com les que engegà l’alcaldessa de París?
Sí que em preocupa. En el cas de Russafa ha hagut un problema d’este tipus. La gentrificació el que fa és excloure la gent amb menys recursos. Gentrificar és anar tirant fora. Però si els tires d’una banda, s’acumulen en una altra.
El Cabanyal podria ser la pròxima víctima de la gentrificació?
Hi ha un perill perquè té unes condiciones idònies. La universitat pot fer negoci amb pisos per a estudiants i tens el port amb els creueristes. No hi estic en contra, però respectant que també han d’haver zones o números d’un carrer amb gent sense recursos a qui l’ajuntament els haja d’ajudar. Ni els vull concentrar tots al Cabanyal, ni els vull tirar tots del Cabanyal.
Calen uns Serveis Socials específics per al Cabanyal?
S’ha de fer un esforç especial amb els Serveis Socials per ajudar a normalitzar la convivència. Si cal un centre específic, s’haurà de buscar. El primer que ha d’entrar al Cabanyal són els Serveis Socials per saber-hi la problemàtica, ja que hi ha hagut una concentració moltes vegades induïda per l’Ajuntament. No poden patir els del Cabanyal tots els problemes de la ciutat.
Ha definit l’horta com una gran muralla verda. Quins plans hi té?
El primer és que no es convertisca en un solar. No es pot destruir més horta. Però no és només un terreny sinó una interacció entre el llaurador i el terreny. Als llauradors els hem de generar condicions perquè visquen dignament. Primer s’ha de fer un òrgan de gestió, una regidoria d’horta o d’agricultura. Què hi farem? Banc de terres per a la gent jove, denominacions d’origen per potenciar els mercats i agricultura ecològica perquè a Europa està creixent el consum. I potenciar els consums dintre de la ciutat com ara un dia a la setmana dinar ecològic en els col·legis, els hospitals… Incentivar els mercadets en places abandonades i com a zona de quilòmetre zero perquè els llauradors hi puguen comerciar. L’última collita que diuen els llauradors, quan venen els terrenys, no ha d’existir.
El port és un altre punt calent de la ciutat.
Tenim un contenciós en l’Audiència Nacional per la delimitació d’espais i usos portuaris. Hi ha coses que ja no es poden arreglar. No desfarem el que ja està fet però, primer, ha de complir-se la declaració d’impacte ambiental. Si es fa mal a les costes del Saler, el port haurà de regenerar-les. I no ha d’envair més terrenys de Natzaret. A més, el riu ha d’arribar fins a la mar. I a la dàrsena hem de demanar que ens condonen els 420 milions.
Si una cosa ha mimat molt Barberà són les Falles. Tem trobar-hi un territori hostil?
Per a mi les Falles són la festa major de la ciutat. S’hi fa molta cultura: teatres, llibrets… És una cosa a potenciar, democratitzar i subvencionar, per descomptat. I un lloc on s’ha de dialogar entre fallers i veïns i els xicotets comerciants per arreglar els problemes que hi puguen haver. I el protagonisme de la falla ha de ser de la persona que escullen els fallers, que és la fallera major. Ningú s’ha de posar al costat per xuplar càmera. Per molt que diga Barberà, no tenim cap problema amb les Falles. Volem que siguen patrimoni de la Humanitat i que el museu faller siga un museu i no, com ara, un contenidor de ninots. Les Falles són un element fonamental.
