Ens reunim amb el jove cap de llista al Congrés d’Ara, País Valencià, Josep Barberà, a la seu que la coalició formada per Esquerra Republicana del País Valencià, Esquerra Nacionalista Valenciana i Els Verds del País Valencià té al Cap i casal. Ens presentem amb una miqueta de retard després de fer voltes durant més de quinze minuts a la recerca d’un espai on estacionar el vehicle. Tota una odissea en aquestes vespres de Nadal. Una vegada dalt, ens situem a la sala de reunions on només minuts abans el també regidor d’ERPV s’acabava de reunir amb representants de la Unió de Llauradors. Davant nostre ens trobem un polític amb les idees molt clares, afable i que s’expressa clarament i amb molta naturalitat.
Leo Part / València
– Acabes de mantenir una trobada amb els representants de l’emblemàtica organització agrària i de ramaders del País Valencià, com ha anat la reunió?
La veritat és que són bastant crítics. I sobretot l’anàlisi és que les competències sí que estan transferides la major part, però per exemple la Política Agrària Comuna i estes coses continuen manejant-les l’Estat. Aleshores, clar, els interessos propis dels valencians davant els d’altres territoris a vegades xoquen una miqueta. I estàvem parlant del tema de la distribució, dels preus. Tenim el país que tenim i la capacitat de producció que tenim, tant d’agricultura com de ramaderia, que estiguen com estan és una miqueta dramàtic. Ens deien això, la necessitat d’algú que s’enfronte als poders fàctics dels del punt de vista només valencià perquè moltes vegades es troben amb promeses que, una vegada arriben a Madrid, els interessos dels partits a nivell estatal pesen sobre els interessos propis.
– En eixe sentit, quines propostes té Ara, País Valencià per tal de defensar el sector valencià de l’Agricultura i la Ramaderia?
La part bàsica creiem que és que, per exemple, nosaltres parlem de fer desaparèixer el Senat, però també és possible que el Senat siga una cambra de representació de les nacionalitats que puga fer eixos debats sectorials, saps? Entre aquests els temes d’Agricultura i Ramaderia. Senzillament es van fent lleis que moltes vegades s’emboliquen en els mateixos reglaments i no es compleixen. Ací sí que podem fer eixos debats. Els interessos propis puguem extrapolar-los. Estem en això.
Bé. Està essent intensa. La militància està molt activa i amb moltes ganes. I bé, hem de lluitar contra la invisibilitat dels ‘mass media’. Això sempre passa, però amb moltes ganes i crec que el missatge està quallant bé en la gent que, com a mínim, pren la molèstia d’escoltar-lo.
– Què em dius dels debats electorals que s’han fet fins ara que són a dos, tres, quatre bandes només…?
Això diu molt de com entenen eixos mitjans de comunicació la democràcia o la política. Són aquells que diuen: a qui portem a debatre? Doncs a aquells que representen majoritàriament l’status quo o que el canvi que defensen tampoc és tan gran canvi. Per tant, totes les figures que representen un trencament d’eixa Espanya que defensen els quatre potents, queden amagats. I fins i tot s’han permès no convidar ni el representant d’Esquerra Unida per exemple, que sí que és de nivell estatal però que té representació. I sí conviden partits, que si bé segons les enquestes els va bé, la llei electoral és la que és i no haurien de tindre en cap cas més pes que altres que sí que tenen representació.
“Podemos parla molt de la unitat de l’esquerra, però s’ha vist que no la volen”
– Per què no s’ha volgut o no s’ha pogut pactar amb Compromís-Podemos?
(Riu) Crec que no hi ha hagut mai una intenció de pactar per part de, vaig a dir d’entrada, de Podemos. Ells parlen molt de la unitat de l’esquerra però s’ha vist que no volen la unitat de l’esquerra. S’ha vist ja a nivell estatal com per exemple li ho han fet a Garzón en Madrid, però a nivell de País Valencià es van reunir amb Esquerra Unida oferint-li… fent-li una oferta que no tenia massa trellat i crec que ja estava signat dins de Compromís. I jo no em voldria trobar en la situació que es troben molts valencianistes en el Bloc Nacionalista Valencià dins de Compromís. Perquè és gent amb la qual nosaltres segurament podríem estar molt a gust i parlar de moltíssimes coses.
“Em sap molt greu que gent valencianista del Bloc haja d’estar penjant cartells de Pablo Iglesias”
Però ací hi havia un pacte de l’oltrisme amb Podemos que ja estava tancat. El Bloc Nacionalista ha hagut de tragar. I no han tingut cap interès en obrir això. Nosaltres ho vam dir per activa i per passiva que esta coalició que ara ens presentem d’Ara, País Valencià la volíem més ampla i invitàvem la gent valencianista perquèe se’n vinguera en esta proposta d’estricta obediència valenciana que també els agradaria a alguns. Però s’ha vist que no és el que interessa. El que pareix que interessa, el nou projecte de Compromís és del de refer Espanya una vegada més. Per a nosaltres Espanya no té solució. I insistisc que em sap molt greu que gent valencianista del Bloc haja d’estar penjant cartells de Pablo Iglesias.
Agustí Cerdà, president d’ERPV, i Josep Barberà, al terme de l’entrevista amb aquest.
“El projecte d’Ara, País Valencià és això. Que una veu valenciana fique damunt de la taula els problemes que ens afecten i dels quals, si no parlem nosaltres ningú no en parla”
– Et demanaria que intentares sintetitzar la resposta en la mesura del possible: quin projecte té Ara, País Valencià per al País Valencià?
(Riu) El projecte es pot resumir en el nom de la candidatura. Davant els intents, com deia abans, de redefinir l’Estat o de redefinir el paper del País Valencià dins de l’Estat, nosaltres apostem per l’estat del País Valencià, per la república del País Valencià. Sempre des de l’òptica de l’esquerra i autocentrada completament.
En els cas, d’unes eleccions espanyoles sabem que en estes eleccions no ens juguem la independència o no del País Valencià, però la jugada ha de ser crear el problema valencià a Madrid.
Abans parlàvem del debat de l’altre dia que feren en la Sexta i en Antena 3 i no va haver cap tema valencià que apareguera, en canvi sí que va aparèixer Catalunya. Moltes vegades des d’Espanya es critica però fins i tot el Rivera va dir que algunes reclamacions des les que fa el Principat de Catalunya no eren sobiranistes sinó que eren lògiques. I els valencians no tenim reivindicacions? Clar, necessitem eixa veu. El projecte d’Ara, País Valencià és això. Que una veu valenciana fique damunt de la taula els problemes que ens afecten i dels quals, si no parlem nosaltres ningú no en parla.
“La independència és un mitjà perquè els valencians visquen millor”
– Creus que el País Valencià pot aconseguir la independència? Està preparat el poble valencià?
Crec que no és bo parlar d’estar preparat o no estar preparat. És a dir, la independència no és un objectiu en ell mateix. La independència és un mitjà perquè els valencians visquen millor. Per tant, quan puguem explicar a la gent com modificaríem el dia a dia, com pagaríem els impostos lògics i rebríem els serveis lògics, com no hi hauria les cues que hi ha a la sanitat pública, etc., al final podríem viure millor, nosaltres i els nostres fills. La independència és el pas lògic. El poble està preparat perquè tindria unes necessitats que estarien cobertes d’esta manera.
El que es palpa és que hi ha molta gent despagada en com fins ara els partits valencians o valencianistes han defensat els interessos propis
Expectatives les tenim. Informació al no aparèixer en cap enquesta o ni tan sols preguntar-te per nosaltres en les enquestes, no en podem tindre. Però el que es palpa és que hi ha molta gent despagada en com fins ara els partits valencians o valencianistes han defensat els interessos propis i, per tant, creiem que hi ha camp per a córrer.
– I creieu que podeu recollir eixe descontent per a la vostra coalició?
Jo crec que sí. A més, la coalició és una cosa més ampla del que podria representar Esquerra Republicana sola, que és el partit en què milite jo. Fem l’aposta de la centralitat valenciana, de l’autocentrament dels valencians, jo crec que sí que podem arreplegar eixe vot crític. I fins i tot eixe vot que s’ha cregut això de la nova política i que vol transformar l’estat, ha de vore que l’Estat espanyol només es mourà si n’hi ha algú que estira de l’altra punta. Si el Principat de Catalunya, per exemple, no estiguera en el debat sobiranista no hi hauria cap partit d’àmbit espanyol ni tan sols parlant del referèndum. Per tant, crec que nosaltres podem ser eixe punt de trobada tant dels valencianistes que vénen per exemple de la tradició fusteriana, de la UPV, com aquells que creuen en un estat federal que han de tindre en compte que ha d’haver algú que estire de la corda, que els altres ja se’n cuidaran que no es trenque.
– Al teu poble (Benicarló) hi ha un acord Esquerra Repúblicana amb Compromís…
Sí, vam fer un acord a les municipals…
– I per què no eixe mateix acord al País Valencià?
Ho hem comentat adés, però la veritat és que jo veig que Compromís té diverses ànimes. I a nivell local eixes ànimes pesen més en un lloc o menys en un altre. En el cas concret de Benicarló, a la militància, o a la direcció de Compromís que hi ha allí, i a la d’Esquerra Republicana ens va parèixer lògic que havia de ser. Igual que ens pareixia lògic a molts que en aquestes eleccions espanyoles podríem fer alguna cosa. Ara bé, esta militància desgraciadament més valencianista no és ara mateix la que té les regnes de la direcció de Compromís ara mateix.
“El nostres contrincants són aquells partits que no oferiran una veu valenciana a Madrid. Són aquells que ficaran interessos de fora davant els interessos dels valencians”
– Esteu parlant molt de Compromís, de Podemos, d’Oltra… I per això voldria preguntar-te si el vostre contrincant realment és Compromís-Podemos o és el PP i Ciudadanos?
El nostre contrincant són aquells partits que no oferiran una veu valenciana a Madrid. Directament. Són aquells que ficaran interessos de fora davant els interessos dels valencians. A on situem a cada un dels altres partits? Això ho ha de dir cada partit. Nosaltres ens presentem sabent que no presentem cap candidat a president espanyol. Els altres no poden dir el mateix.
– Adés ho has esmentat. Però no creus que no haguera sigut millor una gran plataforma tipus Junts pel País Valencià?
Crec que una gran plataforma centrada en el dret a decidir del País Valencià, en l’autocentrament dels valencians, era desitjable. I per nosaltres no va quedar. Ara bé, per a pactar has de tindre algú a l’altre costat com a mínim amb voluntat de pactar i no de fer senzillament un espectacle públic. S’ho han de creure de dos parts per a poder pactar. Nosaltres crec que en aquesta coalició hem demostrat que ens ho creiem. Altres, doncs bé, no s’ho han cregut, o almenys no de la mateixa manera.
– Per què demaneu el vot per al Senat per al candidat de Compromís-Podemos Josep Lluís Albinyana?
Considerem que estem en un moment una mica de canvi bastant profund. Vull dir que en aquestes eleccions, sobretot perquè el tren de Catalunya ens tira una mica de la campanya, tindrem o estàs amb Espanya o estàs contra Espanya. Des d’eixe punt de vista, el que volíem és que esta plataforma fóra més ampla. Al no poder ser, nosaltres som conscients que quan més valencianistes tinguem en les institucions espanyoles millor. I en el cas del Senat considerem que Albinyana és un referent pel que va representar en el Consell Preautonòmic, etc. I que bé!, ell ha decidit anar en la Llista de Compromís- Podemos, però nosaltres només presentem un candidat a senador per la província de València que és el Joan Francesc Peris pels Verds, i que ja que els votants poden triar-ne tres, una de les nostres opcions és Albinyana. Amb això també donem el missatge que no ens importen tant els partits. Hem de ser infidels al partit i fidels al país. I en este cas, doncs si algú que vota l’Albinyana considera que també ha de fer-ho pel Peris, nosaltres encantats, perquè també pensaran en el projecte d’un país valencià més lliure.
– Què li demanaries a la gent que està ara mateix indecisa i que pertany a un espectre d’esquerra?
Li demanaria que pense en quina veu vol tindre. Si vol tindre una veu pròpia o no la vol tindre. I crec que la decisió en estes eleccions es redueix a això: qui podrà dir “jo porte el missatge dels valencians a Madrid” o qui haurà de dir: “sí, jo el porte, però l’hauré de matisar depenent dels meus companys de viatge, depenent del grup parlamentari on estiga”, etc. Crec que han de votar per allò nostre. Els valencians han de votar per allò que ens defensarà a nosaltres ja que ja hem vist com ens ha anat fins ara.
