RedactaVeu / València
Toni Gisbert és secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’entitat que durant gairebé 30 anys ha fet possible la recepció de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià malgrat una llarga llista d’obstacles. Un dels reptes pendent del canvi polític és precisament posar fi a la censura que va imposar el PP.
-Comencem per una pregunta que es fa molta gent. Per què Acció Cultural no engega els seus repetidors i torna a emetre TV3 i Catalunya Ràdio?
Hi ha un fet clau, que potser qui es formula aquesta pregunta no coneix: que s’haja produït el canvi polític al País Valencià no permet a Acció Cultural emetre pels seus repetidors, perquè el canal pel qual Acció Cultural emetria és titularitat del Ministerio. I és evident que mentre estiga el PP al Govern espanyol, si Acció Cultural torna a emetre, ens tornaran a multar, i aquesta multa seria legal, i mortal per a nosaltres. Tan bon punt obrírem les emissions, ens multarien, i això acabaria amb Acció Cultural i, per extensió, comportaria, novament, el tancament dels nostres repetidors. Seria suïcida.
I si realment arribara el canvi polític també al Govern de l’estat, hauríem de parlar i tenir garanties que, en cas de tornar a emetre, ningú del Govern no podria canviar d’opinió al cap d’un temps i multar-nos. No seria sensat confiar simplement en promeses verbals.
Però és que hi ha un element de fons molt important: la vocació d’Acció Cultural no és ser els que emetem eternament TV3 i Catalunya Ràdio, això seria normalitzar la precarietat. Nosaltres no tenim llicència per emetre, ni som una empresa de comunicació, ni tenim els pressupostos necessaris per a mantenir els equips i anar renovant-los. Acció Cultural va començar a emetre amb l’objectiu d’aconseguir que algun dia eixes emissions foren plenament legals i assumides amb normalitat per la xarxa pública. L’objectiu ha de ser que el Govern valencià se’n faça càrrec. El canvi polític, precisament, tenia aquest com un dels seus objectius. Per tant, ara és una responsabilitat del nou Govern valencià, perquè no pot ser que s’haja produït un canvi i que aquest no implique la fi de la censura. Ningú no ho entendria.
El tancament de les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio fou un acte de censura, un gravíssim atac a la llibertat dels valencians de tenir l’opció de poder elegir. Si un Govern elimina la recepció d’una cadena, simplement nega als ciutadans eixa llibertat. Els valencians i valencianes són prou adults per a decidir què volen veure, tenir l’opció no obliga a res. I per tant entenc que la responsabilitat d’un Govern que es diu de progrés i que està a favor de la llibertat i de la igualtat és revertir la censura, senzillament. Si la dreta ha prohibit i tancat un mitjà públic, el normal i desitjable no és que l’esquerra pose fi a eixa prohibició quan governa?
Dit això, Acció Cultural està disposada a entendre totes les raons, a parlar-ho tot. No volem posar pals a les rodes. Però tampoc no volem que la prudència, i de vegades la por davant la dreta, esdevinguen coartada per a no fer res. Per tant, si des del Govern es considera que cal que les dues coses vagen alhora, per les raons que creguen oportunes, podem parlar-ho, però després caldrà que es complesca la promesa, i que realment les dues coses vagen alhora, i dins del termini que ells mateixos han aprovat.
– S’ha sentit alguna veu que parlava de la necessitat d’un segon múltiplex per a poder fer efectiva la recepció de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià. És així?
No és cert que faça falta un segon múltiplex. Aquest era precisament el discurs d’Alberto Fabra, que va signar l’acord de reciprocitat i després va dir que per a executar-lo calia que el Govern espanyol cedira al Govern valencià un segon múltiplex, i evidentment el Govern espanyol no ho va fer, i així ens hi podríem haver passat la vida. Per tant, espere que ningú torne a posar com a condició el segon múltiplex, perquè seria fer d’Alberto Fabra, i per a això ja teníem al PP.
Però és que, sobretot, no és cert. Un múltiplex és, per dir-ho d’alguna manera, una autopista per on poden passar fins a cinc canals. En el cas del múltiplex que ja té el Govern valencià, hi passarien els dos que teòricament tindrà la nova televisió valenciana i els dos privats que ja hi estan passant. Per tant, hi ha lloc perfectament per a un cinquè, TV3. I això, si el Govern valencià vol, pot ser demà mateix.
Però a més cal fer dues consideracions suplementàries. Primer, els dos canals privats que emeten pel múltiplex públic estan incomplint el plec de condicions pel qual van accedir a la seua llicència, començant perquè no respecten la quota de valencià en la seua programació. Caldria que el Govern valencià anul·lara el concurs de llicències organitzat pel PP, i això significaria guanyar espai per a dos canals més en el múltiplex.
I segon, hi ha un aparell que es diu múltiplex estadístic que permet fer passar més canals per un múltiplex. L’està fent servir el Govern balear, per exemple, i la seua adquisició no depèn de cap govern, sinó d’una empresa, i per tant d’un acord de compra o lloguer de l’aparell.
Per tant, en el múltiplex hi ha espai per a TV3, i en qualsevol cas hi ha dues vies per a guanyar més espai suplementari.
-Això vol dir que si el Govern valencià volgués, demà podria emetre TV3 al País Valencià?
Estic dient que, primer, l’objectiu no ha de ser la reobertura de la xarxa privada d’ACPV, que és precària, sinó que siga la xarxa pública la que emeta TV3 de forma legal i normalitzada. I, segon, que per a fer-ho no cal un segon múltiplex, i per tant qui insistesca en això ho fa o bé per ignorància o bé per mala fe.
Ara bé, i tercer, abans d’emetre, el Govern valencià ha de comprovar que la xarxa pública de repetidors de l’antiga RTVV està en condicions tècniques de funcionar i que té la plena potestat legal d’endegar-la. És com si fa dos anys que tenim el cotxe al garatge i, per tant, abans de tornar a conduir-lo hem de comprovar que el motor funciona i que tenim els permisos al dia. És un tràmit necessari, però que pot ser ràpid, si es vol fer ràpid.
Així, no dic que el Govern valencià podria emetre literalment demà, però sí que podria fer-ho en un termini de temps molt curt.
-Aquest va ser el motiu de la reunió la setmana passada amb Compromís?
He d’agrair al grup parlamentari de Compromís, i concretament al seu síndic, Fran Ferri, i al seu diputat, Jordi Juan, l’interès i la bona disposició mostrats. Vam tractar tot això des de la voluntat compartida d’avançar en la direcció de la reobertura de TV3 de manera decidida i, alhora, de manera dialogada i acordada amb el Govern valencià. Vam dissenyar el que podríem anomenar un full de ruta, amb la llista de problemes, dubtes i gestions que hem de resoldre. Ja no es tracta de debatre la necessitat de fer-ho, sinó començar a resoldre pas a pas tot el que cal per a fer-ho. I per això vam parlar de gestions que cadascú havia de fer, i de tornar a veure’ns per anar comprovant els resultats de les gestions i les respostes als dubtes.
– Per tant, tornarà TV3?
Sí, és clar, i Acció Cultural n’és la garantia, perquè les coses no vénen soles. Som tenaços, i ni hem deixat ni deixarem el tema fins que no estiga assolida la fita amb la qual vam iniciar aquest llarg camí fa més de 30 anys.
