Hui s’ha presentat la gira ‘Raimon a casa’, una ‘tourné’ on el cantautor de Xàtiva voltarà el País Valencià de dalt a baix per “normalitat”, com ha explicat el seu amfitrió, el president Puig, al Teatre Principal de València. Per donar a conèixer a la joventut Raimon i la seua música, tot just ara que fa 56 anys que fa de músic (aviat seran 57), però alhora mostrar de “manera didàctica” perquè reconeguem o coneguem els poetes a qui Raimon ha musicat, tot i que el músic també té una bona col·lecció de composicions amb lletra i musica pròpia. Potser molta joventut veurà amb això les mítiques batalletes de vell, però a Raimon se li ha impedit actuar a sa casa. Quan hem acabat aquesta entrevista que ha concedit a La Veu, crec que oportunament li he transmès un: “Benvingut a casa”. “Moltes gràcies”, ha dit ell amb eixe pas jove…
-Com veu el país?, vostè que el veu des de la proximitat però també des de la llunyania de viure a Barcelona…
Visc a Barcelona però visc al món. A més tinc casa aquí i hi vinc sovint, i tinc família i amics. Però és un moment efervescent, s’ha trencat una espècie de cortina de ferro amb el que hi havia i s’obren unes perspectives. La situació és complicada mundialment i això també influirà entre tots nosaltres. Esperem que amb una gent de diferent matriu ideològica, però tots progressistes que funcione, que es posen d’acord, que eviten heroismes i coses de grup i que vagen on s’ha d’anar a l’elaboració d’un país al qual li fa molta falta des de molts punts de vista. Des de l’àmbit cultural, aquí sempre hi ha hagut una gran efervescència, ara hi ha una gran quantitat de gent que canta en tots els estils, cosa que no havia passat mai. Quan jo vaig començar no es cantava en valencià. Quan jo mateix vaig fer en valencià Al Vent no en tenia ni idea, perquè no estava en l’horitzó. En canvi ara, qualsevol persona que vulga fer en valencià cançons hi ha un panorama bastant ampli de maneres de fer cançons, música des de València i en valencià. Vull dir que això és molt nou. El món de la pintura ha sigut també molt viu… Escolta!, en moltes coses de caire artístic, en el teatre…, que hi ha vida, vaja! Pense que això ha estat pels anteriors senyors que estaven a unes institucions on l’interès per la cultura no es veia. Tenien interès més aviat pels cotxes, per les fotos amb gent famosa…, això em sembla que ara no és el cas. Ara hi ha un altre tipus de plantejament. Així és com ho veig jo.
-Fins a quin punt el maltractament i menyspreu del PP ha fet malbé la seua carrera al País Valencià i a altres indrets?
És una cosa òbvia. He hagut de treballar amb hostilitat. Però aquesta no ha estat només aquí. Quantes coses de les que jo faig has vist per televisió?, en el 2012 vaig actuar a diverses universitats d’Europa,… home, ni una imatge?! (exclama). Ni aquí ni allà. Et quedes parat quan veus que qualsevol altre plantejament de seguida va i surt. Que jo no vull que em traguen solament a mi en els mitjans de difusió generals!, també a molta altra gent que pel sol fet de cantar en una altra llengua que no siga el castellà o l’anglès els arraconen, com si no existiren. Tingues la repercussió que tingues o siga la cosa més humil que faces, encara que estiguen la mar de ben fetes… mut, silenci! Estic 56 anys en l’ofici, i això es nota…
-Té consciència que ells hagen intentat aturar algun concert dels pocs que ha donat al País Valencià?
Home, tant com aturar…, però sí no deixar-me el local o fer-ho impossible. A un ajuntament hi ha un fenomen que molta gent no pot saber, allà passen moltes coses i en un determinat moment si no tenen una majoria absoluta aleshores necessiten que els altres grups estiguen d’acord, per tant sovint hi ha hagut algun ajuntament, diguem-ne, progressista, que necessitava els vots del PP. Això, tant aquí com a Mallorca, per a poder fer certes coses, i el PP deia que el Raimon de cap de les maneres. Aleshores per no enemistar-se massa amb el PP, al qual necessitarien després, doncs al Raimon no el cridaven. Això sí que ho sé fefaentment! (amb vehemència) Però tant fa, ja ha passat.
