25 d’abril. Ens trobem a Alzira amb la secretària d’Organització del Bloc NacionalistaValencià i candidata a la direcció del partit, Àgueda Micó. Envoltats d’història, de l’antic llenç de muralla de l’Illa del Xúquer, en una ciutat on al segle XIII va triomfar la negociació. En aquest ambient, i a poques hores que fracassara l’última oferta de Compromís per a formar govern a l’Estat –Acuerdo del Prado– xarrem amb aquesta politòloga de 37 anys amb un eix clar: el consens amb la candidatura de Rafa Carbonell.
Xavier Pérez / Alzira
-Al final de més de tres mesos de negociacions i desacords, anem a eleccions estatals. Creus que ha fracassat l’Estat espanyol?
El que ha fracassat és la forma d’entendre la política d’alguns partits. Les coses estan canviant, fan falta consensos i acords més enllà dels dos grans partits i no són capaços d’entendre la forma de fer política d’ells amb la resta. Sobretot el que s’ha equivocat de totes totes és el PSOE blindant un acord amb C’s sense permetre que puga haver un govern de canvi.
-Tu has estat en la mesa de negociació a quatre, percebies el fracàs en el pacte per la via 161?
El que he vist des del moment és que el PSOE no volia pactar sense Ciudadanos, els socialistes amb aquest blindatge han evitat el govern del canvi.
-Però la posició de Pablo Iglesias…
Ells el que han intentat és parlar del “què” perquè no és una qüestió de pactar amb Ciudadanos, és una qüestió del projecte polític de C’s que ens fa por a tots, no sols a Podemos. Respecte a Compromís i als valencians, Ciudadanos nega el deute històric valencià i diu que si el PSOE nega el deute històric no donarà suport a Pedro Sánchez; clar, amb eixa actitud és difícil pactar.
-Compromís ha tingut més visibilitat mediàtica en tres mesos a l’Estat espanyol que per exemple En marea o la franquícia de Podemos a Catalunya. Va ser un encert marxar al grup Mixt?
Sí (rotund). Va ser un encert, va ser una decisió que varen prendre i tirar endavant ‘Baldo’, Marta Sorlí i jo que estàvem treballant en eixe moment. Ha sigut molt positiu per al Bloc i per a Compromís.
-De cara a les pròximes eleccions, eres partidària que Compromís reedite el pacte amb Podemos, fer una plataforma més ampla o que Compromís vaja sol als comicis?
És una decisió que hem de mirar tots i totes. Ho he dit moltes vegades; reeditar la plataforma És el Moment no és una opció, sóc partidària de buscar eixa plataforma ampla que intentarem al desembre i crec que ens pot anar estratègicament bé. L’opció de concórrer Compromís sols m’agrada però no ens permetria tindre representació per Castelló; seria una llàstima perdre la nostra diputada a eixa circumscripció. En resum, és una qüestió estratègica, però les dos opcions m’agraden.
-Amb el pacte Compromís-Podemos en l’últim instant i amb l’oposició dels militants del Bloc es va destapar la ‘caixa de Pandora en el Bloc’: dimissions, enfadats, descontents. Què creus que va fallar?
Va fallar la lleialtat al partit d’alguna gent. En moments complicats per a Compromís no es pot ni dimitir, ni fer públic estes coses, jo de vegades no he estat a favor d’algunes decisions, no he dit res ni he deixat d’exercir les meues responsabilitats com a secretària d’organització. El que va fallar és l’actitud de la gent que va dimitir.
-Quina valoració fas de les persones que varen dimitir?
La seua actitud de deslleialtat al projecte. Anàvem cap a unes eleccions molt importants per a Compromís, és a dir, per damunt de les discrepàncies internes està el fet de treballar pel nostre projecte polític.
Treballaré perquè la llista única siga possible, una llista d’integració. De fet, les persones que van en la meua candidatura són d’integració, són persones que vénen de diferents sensibilitats del partit, que donen suport a la candidatura; persones com Enric Morera i Maria Josep Amigó que es van enfrontar en el congrés de 2003 o persones de comarques diferents, la gent del BES o de la Safor, com Josep Miquel Moya, Xavier Hervàs, Enric Nomdedéu, Pep Cortell, Ximo López…, eixes persones donen suport a aquesta candidatura d’integració i crec que aquest és el camí i treballar fins a l’últim minut per eixa candidatura única.
-Hi ha hagut dos reunions amb les dos candidatures per a tractar d’arribar a un pacte, veus avanços?
Bé… L’actitud de Rafa Carbonell és que els dos peguem un pas enrere, més que pegar un pas endavant, hem de parlar més, però tots tenim clar en el fons que el camí és apoderar-se i estar junts per a fer un bon treball en Compromís i per a la societat valenciana, és a dir, no podem estar dividits en el millor moment del valencianisme polític. Tenim temps per a treballar eixa integració.
-Rafa Carbonell t’acusa com a secretària d’organització d’afeblir el Bloc…, què en penses?
Rafa s’està equivocant en eixa estratègia de dir que tot està malament i de parlar més del que ell creu que hem fet o hem deixat de fer els altres que el que ell pensa. Rafa Carbonell està en la direcció del Bloc des del 2009, entrà amb Enric Morera i, de fet, en l’Executiva del 2012 quan jo entre de cap d’àrea d’organització ell entra de cap d’àrea institucional. Ell va dimitir després però venia a les executives i prenia part com a vocal de les decisions que hem pres en l’executiva. Una persona, tant ell com la que li dóna suport (que dimitiren abans de les eleccions), que ha dirigit el partit durant tant de temps no pot ara desvincular-se del procés de constitució de Compromís, per tant la responsabilitat del que ens està passant, tant allò bo com allò roín, també es seua i de la gent que li dóna suport. Ell hauria d’assumir responsabilitats.
-Sobre el vot telemàtic i universal al Congrés també hi ha polèmica. Quina és la teua posició?
El Consell Nacional ho va deixar molt clar perquè és l’òrgan que ho ha de decidir i ho va decidir per una majoria del 70% que el vot fóra presencial. El vot telemàtic és un instrument per a consultes curtes de un “sí o o un no” i s’ha utilitzat molt; la qüestió és que un procés com un congrés deliberatiu on s’ha de parlar de l’estratègia del partit, estatuts, ponència política, del que volem ser, esmenes, crec que és difícil incorporar el vot telemàtic en un procés tan deliberatiu com és un congrés.
-Quin és el teu projecte de Bloc de cara al futur? Més nacionalista, més valencianista, més sobiranista?
Les tres coses. Per a mi el Bloc ha de tindre dos eixos bàsics i fonamentals: el Bloc ha de ser ser el partit que defense els drets socials de les persones, el Bloc ha d’apostar per la regeneració democràtica, per millorar la qualitat de vida i retornar la dignitat del poble valencià i axó ens portaria a un altre eix i la més important: aconseguir que en un futur pròxim es puga desenvolupar el dret a decidir del poble valencià, és a dir, defensar els drets nacionals del País Valèncià.
-Com creus que ha de ser el futur del Bloc en Compromís? Més Bloc o més Compromís?
Necessitem més democràcia interna en Compromís per això hem de portar la forma de treballar del Bloc i que Compromís s’impregne d’aquesta forma de fer política. És molt important solucionar la qüestió interna en Compromís, i el Bloc hi té molt a dir, cal que pensem i repensem.
-Per què quan arriben eleccions o pactes els militants comencen a tremolar?
Perquè en Compromís les decisions són molt difícils de fer, aleshores és normal, ens passa a tots, a la direcció del Bloc també, és una qüestió a millorar entre tots i totes.
-Anem a eleccions, hi ha poc de marge de temps per a negociar pactes i llistes
Ha de ser un procés ràpid i net amb molta transparència, molta informació i que la gent decidisca.
-Canviant de tema, com valores l’acció del nou govern del Botànic?
Respecte al treball del Bloc i Compromís, molt positivament. Estic contentíssima que tinguem dos conselleries, és bàsic per a vertebrar el País Valencià. És molt important el canvi que percep la gent, és important que amb la poca capacitat econòmica que té la Generalitat s’estiga comprovant el canvi amb l’eliminació del copagament, s’han pagat les ajudes a la dependència que es devien, s’ha encetat la xarxa llibre, etc.
-Com t’agradaria veure el País Valencià en el futur? Dintre d’un estat federal, independent…
A mi m’agradaria que fóra lliure i sobirà, però és una decisió que depèn de tots i totes. Des del govern hem crear eixa consciència nacional com a poble amb un valencianisme transversal, tractant temes com el finançament, les inversions, les infraestructures, retornar la dignitat política, acabar amb la corrupció…, eixe és el camí per a un futur dret a decidir.
-Per últim, tu i Rafa Carbonell sou amics, tantes coses vos separen?
No (rotund). No ens separa quasi res, ara el que ens separa és l’actitud, que en el meu cas és constructiva i el seu no tant, crec que es pot solucionar, de veritat.
