Pere Borrego ens rep a la seua segon casa, la seu social de l’Associació Cultural Na Jordana. Rodejats de llibrets, ninots de falla i passió per la festa, Pere ens transmet el caràcter d’un membre de Na Jordana: l’aposta per la diferència, l’experimentació i la crítica enginyosa. Enguany Odissea serà el lema de la falla, del Grup Creatiu Ítaca (Ramón Pla, Joan S. Blanch, Manolo García, Javier Álvarez Sala-Salinas, Sergio Penadés, José Vicente Llopis, Jesús I. Catalá, Vicent Borrego i Pere Borrego) i les seues falleres majors són Inés Burgos Luján i la xiqueta Marta Ricart Portolés.
-Porta més d’una dècada al capdavant de Na Jordana… (m’interromp amb un somriure a la cara)
-Al capdavant sí, però com a faller molt més. Porte en Na Jordana des d’infantil. Jo he crescut, he viscut ací, ha sigut el meu ʹmodus vivendiʹ des que era xicotet. He conegut ací a la meua dona, ens casarem i tota la meua família ha estat involucrada des que es va fundar la segona etapa de Na Jordana, en el 1950.
-I què és el que més li agrada de la feina perquè es mantinga tants anys al capdavant de la comissió?
-És com si fóra un verí que portem dins. La falla, després de la família, és el tot, considere jo, dins la meua persona. A més a més, des que em vaig prejubilar, vaig agafar el tren, i amb el permís de la meua dona, me’n vaig pujar i des d’aleshores ençà, les 24 hores les dedique a la falla, per amor a l’art.
-Parlar de Na Jordana és parlar d’una comissió en constant evolució. Na Jordana té preparada alguna nova iniciativa?
-Tots els anys hi ha noves iniciatives, comencem quan es crema la falla fins que ve la ʹplantàʹ de la següent. Tot dins de l’aspecte cultural, perquè en Na Jordana és compatible falla i cultura. Comencem amb la projecció de l’edició número 12 de Tirant de Lletra, després portem el ʹBetlemʹ, el muntatge teatral i, com no, la Falla. També ens agrada col·laborar amb l’artista des del primer moment en què comença les primeres línies, naix una idea i, a partir d’ahí, ens involucrem en el taller.
-De totes les activitats culturals que tenen programades, val a dir, que destaca el Tirant de Lletra. Com va sorgir la idea?
-Després d’una reunió al casal, eixirem a prendre unes copes. L’ambient era més distés, i xarrant xarrant, se’ns va ocórrer una nova idea. Ens agradava molt el que havien fet al Cercle de Belles Arts de Madrid amb la lectura del Cervantes i pensàrem que això ho podríem adaptar ací. I més que res, perquè és l’obra cabdal del Segle d’Or de la literatura valenciana. Va sorgir la idea, va tindre molt de ressò dins l’ambient de la societat valenciana, de la política valenciana i, a partir d’ahí s’encaminà, i cada any es programen unes activitats diferents al voltant de la lectura col·lectiva, com també la sessió d’obertura, que enguany la fem a la seu del Consorci de Museus.
-De totes les ʹmogudesʹ (com s’anomenen a la pàgina web) que porta a cap Na Jordana, amb quina es queda Pere Borrego?
-Actualment em quede amb la del Tirant, encara que també hi ha d’altres, que per no tindre recolzament per culpa de les circumstàncies actuals, no les poden fer. M’estic referint a aquella Trobada de la Festa. Férem tres trobades i portàrem projectes del País Valencià i d’altres comunitats. També el concurs del ʹNinot millor vestitʹ, un projecte que creàrem per buscar que era el que es plantava i com es vestien els ninots antigament.
-Una tradició fallera és el llibret, però com tot en aquesta falla, el de Na Jordana és alguna cosa més. Què amaga un llibret de Na Jordana?
-Amaga moltíssimes coses i les ganes de fer alguna cosa diferent. Ja portem des de finals dels vuitanta, una manera d’enfocar diferent i intentem que participe la gent, encara que no estiga vinculada al món de la festa. Na Jordana té un bon equip en aquests moments que es preocupa del llibret. Està a càrrec del meu germà Vicent, que és el que porta endavant tot el projecte. Ens agrada que tot el món de l’art estiga involucrat i que el llibret no siga la mera explicació i relació d’allò que conté la falla, com es feia antigament.
-I és que per als fallers i falleres de Na Jordana, les Falles són alguna cosa més que cultura popular, no és així?
-Així és. Na Jordana diuen que és més que una falla per eixes circumstàncies i tota la gent s’involucra i si tires del carro, es munten per fer coses alternatives, coses diferents a la resta de falles.
-Què va significar per a Na Jordana rebre la medalla d’or del Consell Valencià de Cultura?
-Crec que és molt important eixe reconeixement que ens ha fet el Consell Valencià de Cultura, perquè era la primera medalla que atorgava amb caràcter col·lectiu. I per a mi és molt més que un premi, que un guardó de qualsevol concurs de falles. Considere que a Na Jordana sempre anem pel camí de poder concursar i obtindre ʹel premi d’Ingeni i Gràciaʹ. Això és la nostra meta, però per les circumstàncies econòmiques se’ns fa difícil competir amb d’altres de grans pressupostos, que fins i tot són un desficaci. Però el reconeixement cultural és una cosa que ens afalaga i poc a poc, hi ha altres col·lectius que ens atorguen alguna concessió. Ara acabem de rebre el Premi Cultural de la Societat Coral el Micalet.
-Aleshores, podem dir que Na Jordana ha abandonat la carrera milionària de fer fastuosos monuments i es manté en la creativitat i la investigació artística?
-Sí. Nosaltres tenim un límit, els patrocinadors han baixat per complet, aleshores som una comissió treballadora, una comissió que li costa molt guanyar-se el sou. El que no es pot fer és forçar als fallers a què desembossen diners, per això ens les enginyem per buscar per baix d’on siga eixe suport econòmic. Abandonar la carrera col·lectiva dels grans? Tal vegada, des de l’any 2003 que aconseguirem el primer premi de totes les categories, hem hagut de fer la compra de la seu social, que pràcticament és nostra i que crec que serà un habitacle per al futur de Na Jordana. A aquesta compra s’ha d’afegir els preus abusius que existeixen en el món de les falles per poder competir, per això nosaltres anem on puguem aplegar.
-Està afectant la crisis a les Falles? I en particular a Na Jordana?
-Moltíssim i cada volta més. Han hagut moltes famílies que s’han donat de baixa, però també han hagut algunes altes. Però clar, l’atur que entra dins d’una família, i ací hi ha moltes famílies vinculades, és molt complicat de fer-hi front a tot. Han de pagar quotes, vendre loteries, han d’obtindre uns objectius per poder aplegar a eixe pressupost que s’aprova quan comença l’exercici. I la cosa està molt fotuda. En aquestes moments estem en la campanya de recaptació d’anuncis de llibret i vas a qualsevol restaurant o bar que hi ha per la demarcació i et diuen que ni parlar, encara que siguen 40 euros. Jo veig la cosa molt negra, molt negra de cara al futur.
-Tan malament ho veu?
-De ʹLes Falles de 2013ʹ ja veurem com eixim, tan Na Jordana com les altres falles. Per al 2014 la cosa encara es posarà pitjor per l’increment de l’IVA. Si abans es pagava el 7% de facturació a l’artista ara és el 21%, són 13 punts més. El pressupost de falla gran d’enguany, està al voltant dels 140.000 euros, imaginat el que açò suposa, i després està la infantil. Per a l’any que ve ens haurem d’estrènyer, però al límit, el cinturó. Si baixem, baixem, i la imaginació haurà de ser la que jugue.
-Davant aquesta situació, no creu que hi ha massa falles a València?
-Per suposat. Crec que sobren moltíssimes falles a València, encara que als falleres no els agrada sentir açò. Pense que ara és un moment idoni per poder fer possible que s’ajunten diverses falles d’una mateixa demarcació. Ací al barri del Carme hi ha 14 falles, i el que ocorre en aquesta terra i en aquesta ciutat de ‘los reinos taifas‘ és ʺjo sóc la fallera major o el president de tal fallaʺ. És molt difícil unificar criteris. De fet, sols ha hagut una falla (Na Rovella. Ángeles Maldonado) que s’ha fusionat. A València es planten 380 falles, veritat què són moltes, moltíssimes. Jo crec que la festa ha aplegat al seu punt culminant i ara toca baixar.
-La festa fallera es troba ara en plena polèmica: passar o no el dia de la Cremà al tercer dilluns de març. Quina és la postura de Na Jordana al respecte?
-La postura de Na Jordana, per estar dintre de la Federació de Falles d’Especial, és que la Cremà se celebre el tercer dilluns de març. Per què? Perquè ja en el 2000, quan crearem la Federació, aquesta ja fou una de les peticions que realitzarem. A la resta de comissions es feu un referèndum i no s’aprovà el canvi. I ara, de nou, s’ha rebutjat. Però això és segons criteri. Jo crec que hi ha gent que sí que els agradaria el canvi. Dins de la comissió infantil, per exemple, pense que els xiquets podrien participar en totes les activitats, incloses les del programa de festejos, a més, els pares els podrien portar. Per altra banda, aquell a qui no li agrade la festa se’n podria anar fóra de la ciutat. És cert que diuen: ʺles Falles d’Especial accepteu el canvi perquè com en Falles va molta gent a la ciutat i vosaltres sou l’espill, ahí teniu recaptacions importantsʺ. Això de les recaptacions importants ha passat a la història. Ací en Na Jordana, el donatiu per veure i visitar el monument era d’un euro l’any passat. Doncs bé, és una ajuda, perquè cal pagar tota la infraestructura d’organització. Difícil està la cosa. Però les Falles continuaran, siga com siga, però continuaran, almenys en Na Jordana.
