L. Part / València.
Francesc Marco: Des de fa 2 o 3 anys, des de la Plataforma per la Llengua estem iniciant diverses vies internacionals d’incidència de la qüestió lingüística juntament amb ELEN, que és la coordinadora d’organitzacions europees d’entitats similars a la nostra, i amb ells vam anar a Ginebra, a les Nacions Unides, i també a Brussel·les, en tres ocasions, al Parlament Europeu, bàsicament per fer conscienciació entre els europarlamentaris i les organitzacions europees. Per tant, és una feina de formigueta, d’anar explicant la situació del català i el que intentem és, a partir dels contactes que anem fent o dels estudis que els hi anem entregant, que tinguen incidència a mig termini.
– Crec que va ser la primera vegada que es va escoltar parlar el català a l’Eurocambra. Creeu que és un principi per fer que siga definitivament llengua oficial?
Francesc Marco: Són petits passos. Vam fer una feina de lobby que, potser, s’ha fet poques vegades i, per tant, nosaltres, juntament amb el conjunt de l’ELEN, el que intentem és fer aquesta espècie de lobby de les llengües minoritzades d’Europa, que tinguen la seua veu i que pugam incidir més avant. Per exemple, en el debat europeu, en el que hem insistit molt és en el fet que s’ha de parlar amb el comitè d’experts que avalua el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritzades perquè sàpiguen més enllà del que diuen els estats i sobre el que fan les llengües, amb les ONGs, des de la federació civil, i els pugam influir. Tenim els informes i tenim els estudis perquè el comitè d’experts tinga tota la informació possible i que després, quan facen l’informe, puguen recollir algunes de les dades que nosaltres els aportem. Per tant, és una acció positiva, però són passos que cal anar fent i queda molta molta feina per fer.
– Al nostre País Valencià, a més dels casos puntuals de discriminació lingüística que patim, penseu que n’hi ha una discriminació sistèmica de la nostra llengua?
Manuel Carceller: És evident que el govern valencià, en els darrers 20 anys, ha actuat sistemàticament sense considerar com una prioritat l’ús de l’idioma i la promoció de l’idioma propi. Açò té un exemple molt clar en el vergonyós tancament de RTVV, que confiem que aquest any 2016 puga tornar amb les seues emissions. Per tant, és evident que comptem amb unes normes des de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de l’any 1983 i amb directives autonòmiques que preveuen l’ús de l’idioma, però cal voluntat política, és a dir, que es complisquen els drets a usar la nostra llengua sempre i a tot arreu i això ha depès, en molts casos, de la voluntat política, en aquest cas contraria, del Partit Popular. Nosaltres sempre hem dit que donem suport al canvi polític perquè l’actual Govern de progrés crec que ha donat uns signes clars que vol fer canvis importants respecte a la facilitat i ús del valencià a la nostra societat.
– Un cas del qual no es parla és de la situació de la llengua al sud del país, on no existeixen debats sobre la denominació de la llengua o la conveniència d’acords entre acadèmies. Com podem resoldre aquesta manca d’espai que té el valencià al sud del país?
Francesc Marco: Tenim tres espais diferents. D’una banda, tenim la implicació del òrgans públics: la Generalitat Valenciana, els ajuntaments i les institucions supramunicipals. D’altra banda, la importància que té el teixit associatiu, no només el de les entitats que defenen la llengua, sinó també el de les bandes musicals, agrupacions locals de festers, etcètera. I, per últim, el compromís individual dels parlants a l’hora d’incorporar més parlants a la llengua i conscienciar els veïns i els pobles i ciutats del sud del País Valencià.
Per tant, serien aquests tres: d’una banda, el compromís institucional, que ara entenem que amb el canvi de govern ja hi és. D’altra banda, un punt també important, del teixit associatiu per conscienciar, i el tercer punt, el tema individual: la coherència individual i el paper que els individus poden fer en defensa de la llengua a tot el país i, en concret, també, a les Comarques del Sud.
Manuel Carceller: Hi ha dues qüestions concretes que cal comentar. En primer lloc, la PxL ha donat suport a la Plataforma el Sud trenca el silenci, una coordinadora del món de l’ensenyament que preveu que s’acabe l’exempció de l’estudi i el coneixement del valencià en els instituts de Secundària. Pensem que cal donar passos perquè, al sud del PV, s’acabe amb l’exempció sistemàtica que moltes vegades hi té lloc, perquè estem parlant d’un territori que també forma part del País i, per tant, no conèixer el valencià entenem que és un motiu de discriminació social perquè no tenim ciutadans del País Valencià amb condicions d’igualtat, és a dir, amb coneixement del valencià i també del castellà com a llengua oficial. I, en segon lloc, des de la PxL hem proposat a la Generalitat Valenciana la creació d’una campanya lingüística, és a dir, una campanya a favor de l’ús de la llengua, perquè pensem que això no s’ha fet des de fa moltíssims anys, des d’aquella campanya de ‘Parlem Valencià’ dels anys 90, que era un precedent. Pensem que això fa falta. I, en concret, aquesta campanya pot tindre una incidència concreta al sud del País Valencià. Una campanya a favor de l’ús del valencià, una campanya de promoció lingüística, això no s’ha fet en els últims 20 anys i fa falta fer-ho.
Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià. Foto: La Veu.
– Què penseu dels casos de discriminació lingüística que es produeixen al País Valencià?
Manuel Carceller: Des de la Plataforma per la Llengua sempre hem donat suport d’una manera directa a les persones que ens han fet arribar les discriminacions per raons lingüístiques en l’ús de serveis generals. Un exemple clar és la qüestió del que està passant en la sanitat privada. Tenim diversos casos que hem fet públics durant els anys 2015 i 2016 de persones que han vist vulnerats el seu dret, simplement, a expressar-se en la seua llengua, a expressar-se com a ciutadans. No estem parlant del metge, parlem del veí. Per tant, això, a banda de ser il·legal, és antidemocràtic i és intolerable que passe en el 2016. Aquests casos, nosaltres els hem dut, hem citat la legislació, a tots els àmbits que hem pogut i tant la Generalitat Valenciana com les institucions a les quals hem recorregut ens han donat la raó sobre que un veí, en cap cas, encara que estiga en un àmbit privat, pot veure’s discriminat per parlar valencià. Això és il·legal d’acord amb la Llei d’Ús de l’any 1983. Per tant, estarem molt alerta des de la PxL en la defensa dels drets lingüístics perquè pensem que és un àmbit on podem aportar el nostre coneixement sobre aquesta qüestió.
– Un dels temes d’actualitat és la reclamació de la competència lingüística (anomenada requisit) per treballar a l’Administració pública. Es discrimina el valencià sense aquesta competència? Per què creeu que tarda tant el Govern en fer efectiu aquest ‘requisit’?
Manuel Carceller: Evidentment, el coneixement de l’idioma del valencià per part del funcionariat hauria de ser una qüestió òbviament necessària per treballar en la funció pública, com passa en totes les comunitats autònomes, incloses les governades pel PP com Galícia. Per tant, òbviament, el no coneixement d’un nivell suficient de la llengua per part del funcionariat és un motiu de desigualtat lingüística, de no ús del valencià en àmbits que hauria d’usar-se. I, evidentment, no garanteixes a la ciutadania les condicions de saber que sempre es pot expressar en valencià a tot arreu, en qualsevol lloc de funció pública. És evident que aquesta qüestió del requisit lingüístic, i això ho entenem perfectament, és una qüestió que cal aplicar no amb efectes retroactius, sinó a partir d’ara, de cara al futur. És evident que els sindicats majoritaris defensen, com és lògic, els seus treballadors i que pot haver gent, ara mateix, que té una trajectòria, que està prop de la jubilació, i podem entendre que eixa persona no vullga optar per aquesta qüestió. Però a partir d’ara el coneixement de valencià ha de ser un requisit per a qualsevol treballador de la funció pública. Com, de fet, el nou govern de la Generalitat Valenciana està fent sempre en totes les ofertes de treball. Entenem que això, que és una pràctica que és habitual, hauria de convertir-se en una pràctica legal, és a dir, que estiguera reglada simplement en una norma aprovada per la Generalitat que no ho està. De fet, s’està fent. Però no està reglada.
Francesc Marco, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua. Foto: La Veu.
Francesc Marco: Entenem que el requisit lingüístic hauria d’entrar dins de la normalitat perquè, com a funció pública que té l’Administració, la Generalitat , l’Ajuntament, etc., és lògic que la manera de fer pública la llengua passe pel coneixement d’aquesta per part dels empleats públics que han de rebre la ciutadania. Entenem que això ha d’acabar sent una realitat ben aviat.
I, pel que deies abans, crec que al segle XXI, al País Valencià, dins d’una Europa democràtica, no es pot justificar de cap manera ni té sentit que hi haja una discriminació per temes de llengua i menys en l’àmbit de l’Administració pública.
– Darrerament, hem assistit al famós acord entre la RACV i l’AVL, quina valoració en feu des de Plataforma per la Llengua?
Manuel Carceller: Nosaltres hem col·laborat i col·laborarem amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua perquè és una institució que reconeixem, en primer lloc, com a institució oficial per l’ús de la llengua catalana, del valencià, al País Valencià, com marca l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia. En segon lloc, és una institució que ha demostrat que ha sigut útil durant aquests 15 anys, a favor del valencià, de la condició del seu ús i de la normativa que els valencians hem de tindre aplicada. I nosaltres no anem a valorar una qüestió que simplement s’ha plantejat com una possibilitat. Crec que el diàleg en principi en democràcia mai és negatiu. És a dir, ací no s’ha fet cap qüestió que nosaltres pugam valorar. Simplement, s’han fet uns diàlegs. Nosaltres no som qui per censurar un diàleg i hem de recordar que l’Acadèmia, durant aquests últims anys, enfront d’un govern contrari a l’ús del valencià com era el PP, ha donat un exemple molt clar d’una manifestació a favor de la unitat de la llengua catalana. Això no ho podem oblidar. Crec que hi ha molta gent que té molt poca memòria. Estem parlant d’una institució que nosaltres respectem i que pensem que hem de continuar respectant tots els valencians perquè és el camí a banda que marca l’Estatut i crec que això és necessari.
Francesc Marco: Nosaltres com a entitat no tenim una posició definida i no ens posicionem respecte d’aquestes converses. En tot cas, tot el que vaja a favor de la unitat de la llengua serà positiu si és que va en aquesta direcció. Ja vorem què passa els proper mesos i, en tot cas, més endavant ja ens podrem posicionar i veurem com acaba el tema.
