Enric Bataller (Yverdon, Suïssa, 1965) acaba de recollir la seua credencial com a diputat de la coalició A la Valenciana. Aquest jurista i militant d’Iniciativa (Compromís) repeteix el seu escó a la carrera de Sant Jerònim, a Madrid, esperançat que hi haja un govern d’esquerres i no deixar a Rajoy governar. Bataller també analitza en aquesta entrevista els resultats electorals de la coalició.
Xavier Pérez / València
–Hi haurà president de govern aquest estiu?
Nosaltres farem tot el possible i, com en la legislatura anterior, estarem amb la mà estesa. El Partit Popular representa un 33% dels vots, però 2/3 parts del Congrés constituïm forces que estem per deixar arrere les retallades i mamprendre polítiques clarament socials. Hi ha una majoria de progrés que ha de dialogar i arribar a un acord comú, presentant-nos com l’alternativa de canvi a l’Estat espanyol, i estem preparats per a governar i portar el timó cap a polítiques inclusives, plurals i democràtiques. Repetisc: Hi ha una majoria de progrés per conformar Govern a Madrid.
-Creus que Rajoy obtindrà el suport necessari?
El Partit Popular ha començat la seua ronda de contactes, i les seues possibilitats són reduïdes. Es parla d’aconseguir el vot favorable de la diputada Ana Oramas (Coalición Canaria), més el suport de Ciutadans i el PNB, amb els seus 5 diputats. Tot això, li donarien un total de 175 diputats. Aquests últims ja han declarat que estan “absolutament allunyats” del que ha representat el PP en els últims quatre anys i mig. amb la qual cosa ens quedaríem amb la possibilitat de la seua abstenció, de manera que els números no donarien per a un sí en la primera sessió d’investidura.
Tot això deixa un panorama prou complicat, com podeu imaginar. Per això, crec necessari que Pedro Sánchez no llance la tovallola i intente sumar a totes les forces de progrés de l’Estat espanyol, sobretot tenint en compte que, en la història constitucional contemporània, els processos de canvi de l’estat han tingut la col·laboració del nacionalisme perifèric.
-Com valores el resultat electoral d’‘A la Valenciana’?
El passat 26J A la Valenciana va consolidar-se com a segona força política al País Valencià, amb 9 diputats al Congrés i 3 senadors, 2 més que al passat 20 de desembre, precisament els 2 que el PSPV ha perdut al Senat per no voler acceptar l’entesa que els vàrem oferir. Tot açò reforça una tendència que arreplega al 25% de l’electorat al País Valencià; un electorat que demana pas a les polítiques de canvi, de progrés, i que es sent representat per una confluència que porta la veu de les valencianes i valencians, i els seus interessos, a Madrid. Si pensem que Compromís en solitari va obtindré un únic diputat al Congrés al 2011, i que ara ja tenim consolidada una candidatura més ampla amb 9 electes, podem constatar que hem tingut una progressió meteòrica.
Però hem de reconèixer que aspiràvem a arrabassar la primera posició al Partit Popular en el País Valencià, objectiu que haurà d’esperar a la següent legislatura.
Enric Bataller i Joan Baldoví amb les credencials de diputats.
-Es pot dir que s’ha anat del ‘sorpasso’ a la desil·lusió?
El “sorpasso” al PSOE ja el vàrem fer al País Valencià el 20-D, i ho hem tornat a fer. A nivell de l’Estat era més complicat per les peculiaritats del nostre sistema electoral. Més que “sorpasso”, ens hem dut una sorpresa, en veure que les enquestes publicades a última hora resultaven prou exagerades, perquè a hores d’ara el sistema polític és més volàtil i canviant que mai i per això les enquestes no s’han de prendre com a realitat ni molt menys com a punt de comparació per a mesurar hipotètics èxits o fracassos. Tot i això, sent coherents hem d’aprofitar aquesta oportunitat per refermar-nos i redefinir l’espai polític progressista, reforçar el nostre projecte, i anar a Madrid amb la força que ens han donat els nostres votants, per a representar els interessos del País Valencià i treballar per portar endavant polítiques per a les persones, i no per als interessos d’uns pocs.
-Per què no ha sumat la coalició els 111.000 vots d’EUPV?
Crec que ara l’abstenció ha sigut més d’esquerres que no al 20-D, i això degut a la impossibilitat d’arribar a un acord de govern al qual Compromís sempre va estar obert. Això ha perjudicat els resultats del PSOE i, per ona expansiva, la nostra confluència. Creiem que part de la ciutadania s’ha sentit desil·lusionada, i això ha portat a la desmobilització. Encara que nosaltres, com a Compromís, reivindiquem la mà estesa amb què hem anat a Madrid després del 20-D, amb la nostra actitud de diàleg i consens per a formar govern, i el nostre intent “in extremis” per a desembussar la situació, amb l’Acord del Prado. Vàrem apostar fins al final per un Pacte de les forces d’esquerra, però el PSOE no va voler atendre les nostres reivindicacions des de la igualtat.
D’altra banda, la campanya de la por que ha portat endavant el Partit Popular contra les forces de l’esquerra, ha aconseguit mobilitzar en massa els votants populars, mentre que les altes expectatives de les forces de l’esquerra han fet confiar-se els votants fins al punt que molts d’ells no es mobilitzaren pensant que, anaren o no a votar, la força del canvi s’imposaria. Però, com veiem, no ha sigut així.
També crec que, atés que el nostre electoral té una component més jove que el d’altres, la data del 26-J, col·locada entre els exàmens universitaris de juny i juliol i l’inici vocacional, ha sigut una dificultat afegida per a la mobilització.
-Què creus que ha fallat? L’estratègia? La comunicació? La mobilització del vot d’esquerres?
Aquesta campanya s’ha caracteritzat per la seua presència al carrer, a les places, amb tota una sèrie de minimítings per tots els racons del País Valencià. Hem apostat per la visibilitat dels actes, i la comunicació ha estat basada en l’optimisme, la il·lusió pel canvi, des dels logos emprats per la campanya fins al lema “La Victòria de la Gent”, que volia fugir de personalismes. Per això, no crec que el problema estiga en l’estratègia, sinó en la mobilització del vot d’esquerres.
-Series partidari de reeditar una altra vegada el mateix pacte si hi haguera terceres eleccions?
No hi haurà unes terceres eleccions, d’això n’estic segur, perquè Rajoy no voldrà arriscar més. I, respecte a reeditar el mateix pacte, A la Valenciana ha estat configurada com una oportunitat històrica, hem tractat d’aprofitar un moment en què era necessària la confluència de les forces d’esquerra més enllà del PSPV al País Valencià, representant el ventall més ample del moviment progressista a hores d’ara al nostre territori. En el futur tindrem en compte el context del moment, i és difícil ara fer conjectures. Però estic orgullós de la demostració de consens i diàleg que ha representat A La Valenciana, deixant de costat les diferències per assolir un objectiu comú: la victòria de la gent, la gent senzilla, la gent comú.
-Per a 2019 per quina opció t’inclines: Perquè Compromís vaja sol o per una coalició amb Podemos?
Al 2019 hem d’aconseguir que el nostre projecte es reforce encara més com a opció de govern que ja és. El Govern del Botànic ha canviat en positiu moltes coses en la vida de la gent només en un any, i aspirem a millorar i augmentar. Quan arribe el moment electoral, farem una valoració de la situació política i prendrem decisions.
-A nivell estatal, què ha fallat en Unidos-Podemos?
El divendres passat va tindre lloc una reunió a Madrid entre el Consell de Coordinació de Podemos, IU i els representants de les distintes confluències, entre ells Compromís, per a analitzar els resultats del 26J. D’aquesta reunió es va valorar positivament els 71 escons que la confluència ha mantingut a nivell estatal, consolidant-se com la tercera força política a nivell espanyol i amb uns resultats similars al 20 de desembre, però es va lamentar que un milió de votants possiblement s’havia quedat a casa.
Potser hi ha hagut un excés de confiança, perquè totes les enquestes donaven per descomptat un ‘sorpasso’ històric al PSOE, i potser ens hem deixat endur. També cal ser conscients que Podemos és una formació nova, amb sols 2 anys de recorregut i escassa experiència institucional. Encara així, són uns resultats històrics per a una coalició de l’esquerra més enllà del PSOE i que porta al seu ADN l’assumpció clara de la realitat plurinacional de l’estat.
-Anem ja a Madrid. Configuració de la Mesa del Congrés, com ho veus?
Tornem de nou al Congrés, després de la breu legislatura que va eixir en desembre, amb el compromís de conformar un nou grup parlamentari valencià que represente la veu i els interessos del poble valencià. Però això depèn d’una configuració de la Mesa del Congrés favorable a la pluralitat, amb representació ampla de les diverses forces polítiques que han eixit de les urnes el passat 26-J. Ja vam viure com, en la darrera configuració de la Mesa, el PSOE li la va regalar a la dreta, formant una majoria de bloqueig que va deixar fora tota aspiració de tindre en compte la voluntat de les diferents confluències per crear grups parlamentaris propis, autònoms dels grans grups. Malauradament, l’equilibri de forces que es va crear aleshores va frustrar la nostra voluntat. Per això esperem que, aquesta vegada, la composició de la Mesa estiga en correlació democràtica amb la proporcionalitat de les diferents forces polítiques.
-Tindrà A la Valenciana grup propi o ho intentarà amb el diputat d’EUPV Ricardo Sixto?
Compromís, Podemos i EUPV vàrem signar un protocol notarial abans de les eleccions que ens compromet a demanar la creació d’un grup parlamentari propi per A La Valenciana, i les diputades i diputats electes ho acomplírem, tot i que l’última paraula la té la Mesa del Congrés, com he indicat abans.
-Reivindicació del finançament per al País Valencià
Som el 11% de la població de l’Estat, i rebem una mitjana d’entre un 5-7% d’inversions. A més, estem infrafinançats, arrosseguem un deute històric de 17.000 milions d’euros, per culpa, a més, del finançament insuficient de l’Estat, el deute de la Generalitat ha passat dels 2.750 milions d’euros al 1995 (quan va entrar al govern del PP) als més de 40.000 milions al 2015. És un deute imparable si no es reforma el sistema de finançament. Hem portat ja dos vegades al Congrés, una en setembre de 2015 i l’altra el darrer 5 d’abril, la proposta de reforma de la disposició addicional del nostre Estatut d’Autonomia per “blindar” un percentatge de les inversions dels Pressupostos Generals de l’Estat per al nostre territori en funció de la nostra població, tal com contemplen ja altres Estatuts com ara el català, l’aragonés o l’andalús. I havíem aconseguit la seua aprovació, però amb la caiguda de la legislatura, han decaigut també totes les propostes aprovades pel Congrés i encara no tramitades, així que tornarem a reclamar el que ens pertoca i, aquesta vegada, esperem, serà la definitiva.
El Corredor Mediterrani és la principal prioritat en infraestructures de les confluències d’esquerres arreu de l’Estat. És absolutament vergonyós que les autonomies de l’arc mediterrani hagen de reivindicar el Corredor com una exigència quan deuria estar perfectament assumida pel Govern Central. Resulta d’importància estratègica central, i el defensarem al Congrés com a màxima prioritat, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana.
És inacceptable que el País Valencià siga l’únic territori de l’estat que va tindre un dret històric i que ara no puga recuperar la seua competència legislativa en matèria civil per culpa d’una interpretació competencial formalista i restrictiva per part del Tribunal Constitucional, presidit per una persona col·locada pel PP. Cal un tracte just, i per això des de Compromís fa temps que demanem la reforma de l’article 149-1-8a. de la Constitució Espanyola per tal de donar-li una redacció que permitisca que, respectant un mínim comú per a tot l’estat, cada comunitat autònoma puga legislar en matèria de dret civil de la manera que considere més adient per satisfer la diferent realitat socioeconòmica de llur territori. A més, treballarem braç a braç amb la Generalitat Valenciana per aconseguir que el govern central no continue pel camí de la interposició sistemàtica de recursos d’inconstitucionalitat, perquè les valencianes i valencians tenim dret a progressar normativament, en línia amb altres territoris.
