F. Javier Argente / València.
Pere Fuset s’accelera quan parla i ho fa perquè s’entusiasma. La mateixa intensitat que posa a l’hora de parlar es nota en la seua mirada. Convençut del que diu. I diu molt en molt poc. Aquest valencià de Montolivet i valencianista de convicció és el portaveu de Compromís a l’Ajuntament de la ciutat de València, regidor de Cultura Festiva i, per si fóra poc, president de la Junta Central Fallera. Amb aquesta conjunció de càrrecs sols es pot pensar que estem davant una persona que no s’esglaia amb els reptes. Reptes que després d’un anys de gestió exitosa pareixen menys durs.
Jo acostume a emprar una metàfora per explicar el treball que estem fent. Ens trobarem un ajuntament que era una casa en ruïnes i, per extensió, València era una ciutat en ruïnes, tacada per la corrupció del Partit Popular, per l’ombra de la sospita, amb una reputació i una autoestima molt baixes.
Quan et trobes aqueixa situació el primer que has de fer és rehabilitar. Enguany el que hem fet es posar-se el mono, el casc i començar a apuntalar les parts mes febles, treballant en qüestions com les emergències socials, per això, hem augmentat el pressupost en un 400%, hem garantit que no hi haja desnonaments bancaris o hem pactatt en les principals empreses perquè no es talle el subministre a la gent. A partir d’ací és un treball transversal que abasta totes les àrees de treball en el qual s’estan posant els fonaments per a un projecte que començarà a donar els fruits a mitjan termini.
– I quin balanç es pot fer del primer any a la regidoria de Cultura Festiva?
Hi ha una frase que la gent em repeteix moltíssim i és: “Heu tapat moltes boques”. I això explica el fet que aquesta és un àrea en la qual treballem amb sentiments. No només hi ha una valoració objectiva sinó que hi ha una valoració subjectiva i moltes vegades sentimental. Per això, la dreta ha centrat tota la seua estratègia política en aquesta àrea tractant de fer servir allò que hauria de servir per a unir, com son les festes, en elements per a crispar, per a dividir, per a confrontar. A pesar d’això, hem demostrat que podem gestionar pensant les festes com un motor cultural i econòmic de primer ordre. La gent ho ha percebut en les falles, ho ha vist en Nadal, han vist com descentralitzàvem, fèiem més actes, feien mes participatives les festes. No hem retallat mascletades sinó que hi ha hagut més i millor pagades per als pirotècnics. Han vist com l’exposició del ninot es passava d’una carpa a un museu. Hem aconseguit que el Museu Faller tinguera el reconeixement com a museu oficial. Hem donat més protagonisme a les falleres majors front als polítics. Hem treballat en festes que tenen un caràcter patrimonial i cultural però també d’inspiració religiosa com és el Corpus, en la difusió del qual hem treballat com no s’havia fet fins ara. També, treballar per a restaurar les roques que són part del nostre patrimoni o la campanya de difusió de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat o aquesta última fira, la Gran Fira de València, que enguany ha multiplicat els seus actes. Ha estat un any molt intens.
Hi ha dos frases que crec que he fet populars enguany en el meu treball que son les de ‘fer pinya’ i ‘fer comboi’ i crec que les dos expressen, com a lema, quin és el treball en aquesta àrea, la de festes. Et posaré un exemple. L’any passat gestionarem la Fira que havia estat programada pel Partit Popular i rebérem queixes de la Universitat de València perquè els féiem contra programació. Mentre ells feien activitats dins, al claustre de la Nau, l’ajuntament programava activitats a la plaça del Patriarca i, en conseqüència, es molestaven. Hem passat d’aquell model a un model en què Ajuntament i Universitat col·laboren a, per exemple, fer les Serenates i hem tingut activitats com la festa d’Algemesí, el concert d’Urbalia Rurana o el magnífic concert de Botifarra a la plaça del Patriarca. És un exemple de com la col·laboració pot ser enriquidora. Crec que és la millor manera de crear una marca paraigües per englobar tota la oferta lúdica de la ciutat de València en juliol i ha de ser la filosofia general amb la qual treballem.
No sé si ho he buscat o m’ho he trobat. És cert que tinc una gran presència en xarxes socials, que hui en dia són una ferramenta fonamental per a tindre ‘feedback’. I no tan sols per explicar el per què de les coses. Fins i tot per a desmentir tantes mentides, tantes ‘troles’ com les que s’han llançat moltes vegades des de les xarxes socials i altres vegades des dels mateixos mitjans de comunicació. Però, com dic, és la pressió política i mediàtica que ha generat la dreta. Ells busquen activar allò de la por, el ‘es carregaran les festes’ i busquen qualsevol excusa per activar-lo i cada vegada ho tenen més difícil. I, això, certament, et fica moltes vegades en l’ull de l’huracà, fins arribar a l’absurd d’haver de desmentir que es deixaran de llançar caramels en la cavalcada de reis o que prohibiràs l’ofrena quan, en realitat, no ho faràs. Així, amb tantes altres coses.
– És aquest el gran triomf de Pere Fuset?
Ho deia abans, crec que és una de les coses que més em diuen és ‘has tapat boques’ i això és perquè realment s’esperava un altra cosa i, a mi, em cabreja moltíssim, m’indigna moltíssim que es jugue amb els sentiments de la gent perquè moltes vegades veus a gent patir realment perquè pensen que has vingut a carregar-te allò que ells s’estimen; en aquest cas, les tradicions, les festes i, això, per culpa de dues coses, d’una banda, la gran instrumentalització històrica que ha fet la dreta. Però, d’altra, també hem de fer autocrítica de l’abandonament que ha fet l’esquerra durant massa anys de tot el que és la cultura popular. No entenc com una ideologia que reclama estar més al costat de les festes populars no ha sigut capaç de prestar més atenció a la seua cultura popular.
– Com per a tot, per a les festes també queda molt de marge de millora?
Una cosa que s’ha de millorar és la convivència entre els col·lectius festers i la resta del veïnat. Fer a la resta del veïnat partícips d’aqueixes festes. És cert que festes com les falles estan gestionades pel 10 % i que cal vincular a la festa al 100% i, també, acabar amb la política de trinxeres, per un costat els fallers i per altre els veïns. Tots som part de la festa i tots hem de poder gaudir-la. Per tant hem de generar el diàleg, hem de treballar de manera inclusiva en les festes i tots seguir la màxima del fer pinya. Hem d’entendre que les festes són una oportunitat i que han de deixar de ser un problema, les hem de traure de la inèrcia en què la dreta les va clavar durant massa anys i tractar-les com una oportunitat, una oportunitat econòmica i una oportunitat social per la seua capacitat de cohesió cultural.
Foto: Cadena Ser.
– Però, la ciutat de Valencia és molt refractària als canvis o és que ens hem acostumat en els darrers 20 anys a allò de no tocar cap cosa?
Crec que ha faltat molta valentia durant molts anys. Les festes s’han tractat en una certa inèrcia i menfotisme, les festes eren ‘sota, caballo y rei’ i un any rere altre es repetien actes i ningú no s’atrevia a innovar. Moltes vegades cal atrevir-se a millorar i n’hi haurà vegades que encertaràs i que altres no, però cal fer-ho si pensem realment que les festes són una oportunitat. Hi ha qui ha tractat de generar un clima de pànic i això també ajuda perquè els canvis es vegen amb por. Si contínuament s’està dient, des de determinats mitjans de comunicació, (que, per cert, actuen d’una manera absolutament clientelar respecte a qui els ha pagat la festa durant tants anys) que es van a acabar les festes, doncs qualsevol canvi serà mal rebut. Però, la realitat ha desmentit tot això i com dic s’han callat moltes boques.
– I cal continuar fent pedagogia…
Sí i és especialment sagnant que passe això amb el valencianisme. Si fas la comparació en qualsevol altre poble jo no entendria que bascos, catalans, gallecs andalusos, qualsevol poble, no mostrés el màxim orgull per la seua cultura popular. I això és una de les anomalies que ve de la transició i de la qual podem responsabilitzar la dreta, per aqueixa instrumentalització i segrest, però podem culpar també tots aquells que no han tingut una estratègia clara per a no fer el que ha fet la dreta, instrumentalitzar, sinó senzillament per a ser normals.
– Quin és el nivell d’us del valencià en el món de la festa?
És evident que hi ha marge de millora. Però m’agradaria recordar que si el valencià ha arribat viu a la ciutat de València ha sigut gràcies a fenòmens com el festiu, no? I que, per tant, és un en què s’ha de fer molta pedagogia, però en què s’ha de treballar també amb certa normalitat. Enguany de la manera més absolutament normal hem aconseguit que sone música en valencià i que les festes siguen plataforma per a la difusió i hem combinat cantants en valencià, en anglès i en castellà perquè pensem que és la millor manera de donar normalitat. Però, després hi ha coses molt senzilles que ajuden a aquesta normalitat. El fet, per exemple, que el president de Junta Central Fallera o la Fallera Major parlen en valencià de manera habitual. Això marca molt. El valencià és la llengua preferent de reglament faller i estem tractant de fer-ho efectiu.
-Enguany, al Llibre de Falles, hi hagué un conflicte amb la publicació d’uns versos escrits en valencià no normatiu…
En aquell episodi el que va abundar és el ‘cuñadisme’ de barra de bar amb l’argument ‘nos quieren imponer el catalán’. Estem defensant l’estatut d’autonomia pel que fa al reconeixement de l’AVL com a entitat normativa. La Junta Central Fallera com a organisme autònom ha de complir amb la normativa que, per cert, és la que empra l’absoluta majoria de les comissions falleres en els llibrets, en les falles, en Internet, en la comunicació general.
– Ja que parlem de normatives i de conflictes, des de la regidoria de Cultura Festiva com es veu l’aproximaciò entre l’AVL i la RACV?
Jo aquest acostament crec que és necessari, que és positiu, perquè s’ha de soterrar i asfixiar qualsevol tipus de resquici d’un conflicte que ha sigut absolutament polític no lingüístic. Ha sigut polític i social i, per tant, les mesures per a donar solució a un conflicte polític i social han de ser mesures polítiques i socials. Per això, l’acostament és més polític i social que lingüístic, però no per això deixa de ser interessant que es produís si el que volem és acabar en un conflicte d’aquestes característiques.
– Et defineixes com a valencianista; per això, et demanem que ens defineixes el valencianisme…
No es pot ser valencianista sense saber quin és l’‘status quo’ de la societat valenciana, no? A mi, m’agrada aquesta societat valenciana tal com és, però la vull millor. Per això, tinc espenta i sóc valencianista perquè vull millorar i vull progressar i vull que el valencianisme siga un element de regeneració de la societat valenciana. Però, per a mi no és valencianista algú que viu asquejat o repugnat per la societat valenciana que l’envolta, perquè aleshores no trobarà la motivació per a transformar-la. El valencianisme ha d’anar un pas un i mig per davant de la societat valenciana per a transformar-la; però, si va tres o quatre, mai no ens seguiran.
– Alguna vegada has dit una frase que diu que entre unes coses i altres s’ha aconseguit que ser valencià siga una cosa molt complicada…
És que aquesta ha sigut l’estratègia. És molt més fàcil ser murcià, extremeny… en cap lloc tens un conflicte amb tantes arestes com a València. I no sols és el conflicte de la batalla de València, identitari i simbòlic. Crec que hauríem de parar tots i reflexionar que, al final, ser valencià és una cosa molt complicada perquè sempre pareix que siga una qüestió política i no natural, amb la naturalitat que es viuen la resta d’identitats. Totes les identitats són una construcció cultural, totes les identitats semblen una cosa normal i la valenciana genera conflicte. Crec que qualsevol persona que s’estime aquest país i que participe del valencianisme hauria de deixar qualsevol possibilitat de conflicte enrere i pensar que, en tot cas, els símbols, els noms tenen una funció si la gent els sent com a propis. No són la causa; la causa és la gent, la societat valenciana i tota la resta són instruments per a cohesionar la societat valenciana.
Pere Foto: La Veu del País Valencià.
-I, per al futur, què hi ha en l’agenda de la regidoria de cultura festiva?
Treballar les festes com una oportunitat. Hem generat una marca, marca Festes de València. Hem de mostrar-nos al món amb orgull i sense complexos, tal com som. I si València és una ciutat plena de festes hem d’aprofitar-ho com una oportunitat. Estem treballant per a generar una marca global que agrupe totes les festes de València i, a partir d’ací, hi ha moltes especificitats. El que hi ha en l’agenda de futur és una constel·lació de moltes xicotetes coses però que van en la línia d’aprofitar les festes com una oportunitat fins i tot turística i econòmica.
Volem animar tots els lectors de La Veu del País Valencià a participar en tot el teixit associatiu festiu que tenim els valencians, que té una riquesa molt gran. Animaria la gent per a participar de les festes perquè és una molt bona manera de construir valencianisme.
-Com de necessària és una nova RTVV per al món de les festes?
És molt important perquè serveix per a mirar-nos, però també ho és per a moltes altres coses. Moltes vegades es volia ridiculitzar un model de televisió tan proper a les festes, però crec que és absolutament fonamental perquè també les festes formen part del que som i, per tant, ho hem de fer amb el màxim orgull possible. També les festes són una bona raó, un bon motiu pel qual necessitem una radiotelevisió pública.
