Amb el nou curs comença un època d’incerteses i tanteig entre la Conselleria i la comunitat educativa. 800.000 alumnes no universitaris valencians iniciaren dijous passat les classes. 150 col·legis continuen en barracons i Educació encara no ha començat l’edificació de 18 dels 29 centres compromesos per al 2016. D’altra banda els ratis d’alumnes han tornat als números d’abans que el Partit Popular els augmentara (a Infantil i Primària, de 25 a 30, i a Secundària, de 25 a 30), però només en els cursos d’entrada. Des de l’STEPV no dubten de la bona voluntat del nou govern, però lamenten lentituds a l’hora de definir el model d’educació. “És un debat urgent i reclama la participació de la comunitat eductiva”, sosté Marc Candela (Gandia, La Safor, 1974), qui se sent especialment decebut per la manca de fermesa quant a l’aplicació del valencià a l’escola com a llengua vehicular.
-Tardor calenta ha sigut el qualificatiu emprat per la comunitat educativa per a definir, durant anys, l’inici del curs escolar amb el Partit Popular. Davant el segon any, el de fiançament de Vicent Marzà a Educació, quina és la temperatura abans la imminent estació?
Al professorat hi ha prou escalfor. La nova Conselleria, el curs passat, posà en marxa iniciatives amb les quals estem d’acord en el fons, però que a l’hora d’aplicar-se han generat més càrrega burocràtica per al professorat i els equips directius. Parle de XarxaLlibres. Estem d’acord en la gratuïtat del material escolar, però la gestió ha sigut bastant desastrosa. També hi ha assumptes que no depenen de la Conselleria sinó de l’Estat, com ara la càrrega lectiva del professorat de Secundària: de 18 hores han passat a 20. O la pèrdua de poder adquisitiu per les baixes del professorat.
-L’STEPV es manifestà el passat juliol i marcà l’1 de setembre com a data límit per a abordar la millora de les condicions laborals del professorat. S’han complit els terminis?
La Conselleria es comprometé, en juliol, a iniciar unes negociacions en aquest trimestre per a recuperar drets laborals i aplicar sentències que hem guanyat, com la del dret del professorat interí a cobrar els sexennis. Això és de gener i encara no s’està aplicant. També, negociacions sobre les plantilles del professorat, ja que estem amb les del govern anterior, que es van retallar el 2013.
-Encara hi ha xiquets en barracons i les AMPA han denunciat la lentitud per a resoldre el problema.
En octubre del 2015, tinguérem una reunió amb el conseller per a presentar-li reivindicacions per a la legislatura, on hi havia un pla d’infraestructures que no s’està executant. Hi ha centres en barracons. Sabem que l’Administració té poc personal tècnic, però si t’has compromés, ho has de complir.
Marc Candela a la seu de l’STEPV-IV.
-Quin és l’estat de salut del valencià en l’educació pública?
Hem fet un informe que presentarem el 6 d’octubre i que no varia molt de l’últim, del 2011. El percentatge de l’ensenyament en valencià continua sent del 30% en el conjunt del sistema educatiu. En els nivells de menor edat hi ha més ensenyament, però va perdent-se a mesura que l’alumne va pujant de nivells. Tenim el compromís de la Conselleria de negociar un nou decret de plurilingüisme. Demanem el valencià com a llengua central i no com feia el PP, que partia de la premissa falsa que castellà i valencià estaven en igualtat de condicions. I ens hem queixat de l’exempció del valencià en les comarques castellanoparlants. Cal canviar la LUEV [Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià] o crear una nova. Després de trenta anys ja està obsoleta i no ha donat els resultats esperats ni tan sols en l’àmbit educatiu, que és on s’ha aplicat realment. Cal una nova llei, no d’ús o normalització, sinó d’igualtat lingüística perquè qualsevol alumne tinga les mateixes competències en valencià i en castellà. El PSOE és el pare de la LUEV i no és massa llançat a abordar determinats debats. No entenc que no s’aprofite la conjuntura per a fer una llei més ambiciosa.
-El Partit Popular va lligar ben curt el Consell Escolar Valencià. Ha fet el nou govern actuacions suficients per a garantir la independència de la comunitat educativa?
El PP situà elements i organitzacions satèl·lits per a desbancar el pes de la comunitat educativa crítica i es va carregar la representació dels moviments de renovació pedagògica i va reduir la dels sindicats. Exigim la modificació urgent de la llei. Ja ho demanàrem el curs passat.
-És una qüestió de desídia o el bipartit se sent còmode amb determinades qüestions heretades?
No ens ho expliquem. A principi del curs passat enviàrem una carta a la nova presidenta del Consell Escolar Valencià i li ho tornàrem a recordar en juliol. No hem obtingut resposta. S’han dedicat a crear comissions, molta faena, però no la reestructuració demanada. En canvi, organitzaren la primavera educativa, que no tocava perquè ho enteníem més com una venda d’imatge. Posar-se a celebrar res quan encara tenim les retallades, la LOMCE…
Aquest primer any la gent estava a l’expectativa després de 20 anys de PP. Nosaltres també. Li ho diguérem al conseller: “Si has arribat és perquè portem des de sempre i, especialment, els últims quatre anys de retallades i polítiques duríssimes, en el carrer tots els dies. Ens sentim partícips d’aquest canvi i no podeu defraudar-nos”. Quan hi ha un govern procliu hem d’estar més damunt encara. En les darreres eleccions generals, els partits del govern van perdre 130.000 vots. Hi ha gent que comença a estar desil·lusionada. Si hi ha por a la reacció de determinats mitjans de comunicació, partits o sectors socials i, per això, no s’apliquen les polítiques que calen, s’està cometent una equivocació. Això, la dreta ho té claríssim i ja poden eixir 150.000 persones al carrer.
-Què és el que més vos ha decebut?
Que no hagen dedicat la mateixa atenció al professorat que a les altres potes de la comunitat educativa: pares, mares i alumnat. Si això no es resol ens tindran més en peu de guerra que fins ara.
-Aquesta bel·ligerància és compartida amb altres sindicats o entitats?
Hem fet algunes notes de premsa dures i accions de carrer que altres sindicats no hem vist que hagen fet.
-Mentre l’escola pública està a l’expectativa, la concertada s’ha mobilitzat i molt. Sentiu que vos estan guanyat el carrer?
Més que guanyar el carrer, el que més em preocupa és que guanyen el discurs. Hem passat de molts anys de mobilitzacions de l’escola pública a què ara, la concertada, sense motius, isca al carrer. A la concertada s’han creat tantes unitats com s’han suprimit. En canvi, en la pública, era escandalós les unitats que retallaven. És una mobilització orquestrada o amb col·laboració del PP. Em preocupa que no siguem capaços de fer que el discurs de l’ensenyament públic siga l’hegemònic.
-Té la Conselleria un model clar d’escola pública?
Encara no. Quan veiem la proposta de Llei per l’Educació Valenciana supose que es plasmarà el model, però de moment han estat assajant. Ja toca que seiem al voltant del model d’educació que volem.
-Quin és el model de l’STEPV?
L’ensenyament ha de ser gratuït, amb el valencià com a llengua que faça d’eix, públic i que arribe a tota la població; dotat dels recursos suficients i arrelat al nostre territori, i laic, ja que la religió no pot ser una assignatura.
-Qui identifiqueu com a principal adversari d’aquest model, Isabel Bonig o Antonio Cañizares?
Van lligats. Un dels problemes del sistema educatiu espanyol i, per això mai no ha sigut possible un pacte per l’educació, ha estat el pes de l’Església. El 85% de les escoles concertades són catòliques. Són 2.000 anys d’història i saben molt bé quins mecanismes han de tocar per imposar el seu discurs.
