Xavier Pérez / Alzira
-Qui és Diego Gómez?
(Riu) Diego Gómez és un ciutadà del País Valencià, mestre de tota la vida i, possiblement, algú dirà que un activista social. Tanmateix, em considere un ciutadà del meu País i al servei de la seua gent.
-Vosté ha sigut molts anys president d’Escola Valenciana. Quin paper ha jugat aquesta organització en l’ensenyament en valencià?
Crec sincerament que dec molt, no sols a nivell personal, del que sóc a Escola Valenciana. Pense que l’educació al País Valencià, el moviment educatiu deu molt a Escola Valenciana, una organització que ha estat i continua estant un motor de la defensa de la llengua al sistema educatiu. Sense Escola Valenciana no es podrien entendre els últims 25 o 30 anys de l’escola al nostre País.
-Com veu l’educació al País Valencià?
(Sospira) La veritat és que jo sempre he sigut molt optimista, però tal i com està plantejant-se la situació hi ha un retrocés molt gran en l’educació pública al País Valencià. Les polítiques neoliberals i regressives del PP estan fent molt de mal a l’educació pública en favor de la concertada i privada. És un moment complicat, però eixirem i direm en tota claredat que l’escola del futur és l’escola pública, és l’escola en valencià, laica i de qualitat.
-Un qualificatiu per a Mª José Català?
Mª José Català…jo he estat amb ella en alguna reunió, però és una consellera d’Educació col·locada pel partit, oportunista, però amb molt de futur i projecció política,
-Un altre per al ministre Wert?
Sense vergonya
-Per què decidí entrar en política?
Quan vaig deixar d’ésser president d’Escola Valenciana, vaig veure que era un moment que la societat del meu poble, Alzira, em demanava que tinguera una presència, demandada fa molts anys, a nivell de la vida pública. Jo volia traslladar el meu bagatge d’activisme social a la projecció de renovació en la política, i crec que encara hi ha temps per a fer eixes coses. Per això, vaig entrar a títol personal a l’àmbit polític, perquè es poden fer encara moltes coses per a regenerar la política al País Valencià.
-Quina és l’experiència fins al moment sobre la seua trajectòria política?
(Rotund) Duríssima! La política al País Valencià, sobretot a l’àmbit municipal, és molt complicada. És com si vols derrocar una porta que està entrebancant el futur de la ciutat i agafes ‘carrereta’ i vols tombar-la i no la tombes. Tornes a agafar-ne, i altra vegada tornes a ensopegar. La política municipal, autonòmica i estatal està marcada per la manca de democràcia que ens ha aportat eixa visió de la corrupció, de les mentides, de la situació social que envolta tota la situació a tots els nivells.
Crec que sí, perquè puc aportar noves formes de fer política local, de veure un àmbit molt més participatiu, imaginatiu, de fer les coses de forma distinta a com s’han fet ací durant almenys, els ultims 10 anys del PP. L’esquerra progressista i Compromís per Alzira com a coalició poden aportar molt a la vida diària de la ciutat i pense que si confien en mi, podré fer-ho bé.
-És possible un canvi a la ciutat en 2015?
És possible si continuem fent les coses com fins ara i crec que, si comencem a raonar amb la gent, és posible eixe canvi, és més, és necessari.
-Què és per a vosté Compromís?
Compromís per a mi ha sigut i és una visió de veure les coses de futur per al País Valencià. És una coalició de partits, però també vol ser una coalició política, allò que s’anomena: cooperativa política, on cap tot el món i on allò realment important són les persones. Compromís pot aportar i ha d’aportar el canvi al país Valencià. I ara és el moment! Després de tants anys, el nacionalisme progressista d’àmbit molt més real, efectiu i dels pobles pot entrar a la Generalitat i això és el que reflexa Compromís; eixa visió més fresca, més compromesa, més nacionalista que necessita el País Valencià.
-La seua companya Mònica Oltra ha afirmat en vàries entrevistes que no és nacionalista, vosté ho és?
Em considere nacionalista.
Perquè pense que al País Valencià, com a visió de projecció de poble, hi ha un fet diferenciador: la nostra cultura i la nostra llengua. Em sent més proper a Catalunya, a les Illes Balears o a la franja d’Aragó que a Madrid, naturalment.
-Es va jugar net a les primàries per a elegir candidat per a eleccions generals en Compromís?
Personalment crec que no es va jugar net, perquè jo vaig estar implicat. En aquells moments, vaig demanar que es feren unes primàries obertes per a tota la militància, en aquest cas el que el Bloc hauria d’haver elegit, i es va portar a un Consell Nacional on clar, jo no sóc membre del Bloc, ni d’Iniciativa, ni d’Els Verds, sóc un adherit i en aquell moment es podria haver jugat d’una altra forma. Sobretot no m’haurien d’haver creat les il·lusions ni comptar amb mi per a una jugada en què sabien que em quedaria en fora de joc. Però crec que vaig ser honest en continuar jugant el partit malgrat que sabia que el perdria i sobretot que no hi hauria pròrroga.
-Primàries a Compromís per a 2015. Com les veu vosté?
Són urgents. Si volem regenerar la política, si volem regenerar la democràcia, si volem que Compromís tinga un futur distint a la resta dels partits polítics, hem de visualitzar les primàries i hem de fer primàries no sols per a les autonòmiques o presidència de la Generalitat, sinó també per als candidats a les Europees i després a la resta de les candidatures. Crec que les bases de Compromís estan preparades, possiblement els que no estiguem preparats som la gent que regenta la coalició.
-Per a vosté qui hauria de votar a les primàries?
Han de ser el més obertes possibles. Compromís es va construir de baix cap a dalt. Haurien de votar els afiliats, els simpatizants i les persones que obertament vulguen reconéixer d’alguna forma els valors de Compromís i, a més, han de ser tan participatives com siga possible, perquè és l’única forma de regenerar eixa visió política que està demanant la societat. La societat cada vegada més freqüentment diu: “Jo no votaré, són tots iguals”. Però tots no som iguals, Compromís no és igual, si diguem que som distins hem de demostrar que realment ho som.
-Creu que la “disputa” Mònica Oltra-Bloc pot passar factura a la coalició?
Tenim uns candidats molt vàlids per a ser presidents de la Generalitat. Per exemple, gent com Enric Morera, la companya Mònica Oltra, com “Baldo”, Fran Ferri, per què no, o el Sr. Ribó. Hi ha gent vàlida en Compromís que podria presentar-se a la candidatura de presidir la Generalitat, amb l’experiència que tenen i el suport de la gent, però han de sometre’s a unes primàries per a elegir el futur president de la Generalitat, siga Mònica, siga Enric, siga Ribó o qui vulga presentar-se.
-Té pensat presentar-se vosté?
Si tinc suport i hi ha un sector de gent que vol que em presente, em presentaré a les primàries.
-És possible un canvi al País Valencià en 2015?
Ho serà, i és necessari. Hi haurà canvi polític al 2015 i Compromís estarà governant.
-Hi haurà tripartit per al 2015?
Potser sí. És necessari raonar amb el companys socialistes i els companys d’Esquerra Unida per garantir un canvi perquè almenys el PP deixe de governar el País Valencià i, sobretot, que UPyD no entre amb la regeneració política que vol col·locar-nos. Per tant, hi haurà canvi si som capaços de generar-lo i, si ha de passar per un tripartit, per què no? També és necessari començar a parlar amb els altres partits ja i establir un full de ruta de cara al pròxim govern.
-Creu que Esquera Republicana del País Valenciana s’adherirà a Compromís?. Com ho veu?
Jo sempre he apostat perquè Esquerra Republicana i Compromís, en aquell moment el Bloc, raonaren i poguérem fer coses conjuntes o, almenys, determinar un pacte de no agressió o un pacte de col·laboració. El que passa és que, en aquells moments, Agustí Cerdà i Enric Morera no estaven massa d’acord, però la situació ha canviat. Esquerra té un altre posicionament al País Valencià i un altre posicionament a Catalunya, i Compromís té la visió de sumar. Per exemple, a Alzira, Esquerra Republicana forma part de la coalició amb tota la realitat que suposa i amb tota la visió de relleu que hi haja a nivell de regidors. Aleshores, és possible fer un pacte d’entesa que abogue perquè ERPV i Compromís facen coses conjuntes, cadascú des de la seua visió, però en un futur serà necessari, per això les persones són importants.
-Parlem de persones, per a vosté primer és el País, les persones o el partit?
El primer per a mi són les persones i el País, sobretot el País. Jo entenc que el País Valencià necessita les persones per a canviar i, si som capaços de dir a les persones que el teu País et necessita, la visió serà recíproca. Per damunt de tot, el País Valencià és dignitat, som persones i és dignitat, jo em sume a eixe lema, a la dignitat de les persones per a construir un País que enyorem. Jo per als meus fills enyore el País que he tingut durant molts anys i que ara he de treballar per tindre’l. Per tant, les persones hem de treballar perquè el futur dels nostres fills/es siga distint.
-És imparable el procés sobiranista a Catalunya?
És imparable. La paraula independència és imparable. La paraula independència dita per la gent jove, per les famílies…és com déiem fa 25 o 30 anys, llibertat, ammistia i estatut d’autonomia. Ara la paraula independència és assolida a Catalunya. Després vindran el País Basc, Galícia, el País Valencià i direm “és possible”, però també els sectors més reaccionaris i centralistes aposten fort per aquest tema, per això hem d’estar preparats. Al País Valencià tenim també el dret a decidir. El que va dir Tarradellas en el seu dia “ja sóc aquí” ara es diu “independència”.
-Què opina de La Veu del País Valencià?
Jo he apostat fermament per treballar per a La Veu, col·labore activament en els articles d’opinió i sempre que vulguen continuaré. Però el tema dels diaris digitals i de tota la visió de la informació digital és vital per al País Valencià, però és vital perquè la majoria d’activisme digital (blogs) es fa en la nostra llengua. Aleshores, el que no entenc és per què enfront de la ‘marabunta’ de paper, de notícies tendencioses, no pot tenir lloc una visió més fresqueta que parle de la nostra llengua, que tinga una visió de País i comarcal, on et pots assabentar del que passa a Guardamar o el que passa a Vinaròs i, a més , amb gent que creu en un projecte. És absolutament necessari. Per tant, llarga vida a La Veu del País Valencià.
