Xavier Pérez / Alzira
-Què és la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i per a què serveix?
-És una entitat que treballa per aglutinar tot el municipalisme valencià. Està formada per tots el municipis valencians, per les tres diputacions i les mancomunitats. L’objectiu principal de la FVMP és defensar el municipalisme davant la resta d’institucions.
-Com està la situació actual dels municipis valencians?
-(Sospira) En estos moments la situació es crítica. Val a dir que la Llei de sostenibilitat aprovada pel Govern central ha marcat i ha condicionat la situació econòmica de molts ajuntaments. Ara bé, açò no hauria de comportar, ni molt menys, una opinió negativa per part dels ciutadans ja que els ajuntaments no han sigut únicament i exclusivament els responsables o generadors de la crisi. Pel que fa al dèficit, justament les administracions locals hem fet una contribució mínima. Siga o no competència nostra, el sacrifici i el treball diari que portem a terme és molt gran. Espere que es resolga prompte el finançament local per estabilitzar la situació dels nostres ajuntaments.
-Si la Generalitat no paga prompte el deute als ajuntaments, què pot passar?
-Ens deuen uns 300 milions d’euros. Però ara, em permetràs que siga optimista, és inherent a la meua persona. Jo estic en contacte permanent amb el vicepresident del Consell i no pare de reclamar-li un calendari de pagament per als municipis. Estem a l’espera que arriben tots els fons del FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica) perquè els ajuntaments cobren. Ja s’ha fet una bestreta a uns quants ajuntaments en referència al 2010, i esperem també el 2011 i 2012.
-Com està la situació del finançament per part de l’Estat?
-Nosaltres tenim una fórmula contemplada en la Llei d’hisendes locals que determina el nostre finançament, que va en funció de la càrrega impositiva i del nombre d’habitants, i això, ens proporciona uns recursos. El que ocorre és que els ajuntaments hem agafat una sèrie de competències impròpies. Per això cal que es clarifiquen totes les funcions legalment establertes i l’accés als recursos. Tenim una llei anacrònica de l’any 1985 amb competències impròpies i ara, caldria actualitzar-la perquè ens marcara clarament el finançament.
-Pel que fa a la Llei de finançament local valenciana encara no s’ha ficat en marxa…
-Nosaltres tenim la Llei de règim local valencià i la veritat és que s’hi contempla la creació d’un fons de cooperació municipal. Pense que hi ha voluntat política de crear eixe fons, però des de la FVMP hem de reclamar i posar èmfasi perquè l’executiu valencià la desenvolupe.
-Els Ajuntaments valencians han aprovat una moció de la FVMP per reclamar el deute a la Generalitat.
-Tenim un inconvenient i és que al mateix Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) existeix una prelació de pagaments: sanitat, educació, dependència… Els ajuntaments estem a la cua d’eixos pagaments. Per això exigim que se’ns done un caràcter prioritari perquè sinó els diners no arribaran, és a dir, els ajuntaments continuaríem sent els últims. Jo personalment li vaig dir al ministre Montoro que els haurien d’incloure i passar-los a caràcter de preferent. Tal vegada, d’esta manera deixaríem d’estar a la cua i podríem cobrar.
-Estan els ajuntament aigua al coll?
-(Torna a sospirar). Sí, estem aigua al coll, necessitem cobrar els deutes de la Generalitat i altres administracions. Jo crec que el més urgent és canviar la Llei d’hisenda local, com també reformar la llei d’administració local per evitar duplicitats en les competències. Un exemple, un 30% dels recursos públics dels ajuntaments són per cobrir competències que, en principi, són d’altres administracions. Jo li demane al Govern que faça el favor d’aclarir en la llei totes estes qüestions.
-Hi ha una proposta del Govern de Rajoy que pretén retallar el nombre de regidors dels ajuntaments. Vosté què en pensa?
-Sempre he diferenciat que si la intenció es reduir els costos econòmics crec que amb esta mesura no s’aconseguirà res. En el cas dels ajuntaments valencians, el 90% dels regidors no tenen cap retribució econòmica. Ara, si l’objectiu és també aprimar l’administració, jo t’he de dir, que també hi estic d’acord, però tota l’administració i no sols la local.
-Durant la setmana, Alfonso Rus ha afirmat que no entenia que els 300 euros es donaren en sobres als diputats del PP en les Corts. Què pensa vosté?
-Transparència (taxativa). Crec que la immensa part dels membres de tots els partits polítics són honrats, però cal prendre mesures en pro de la transparència perquè nosaltres som servidors públics. Una cosa, Xavi, l’altre dia em preguntaven si jo estava ben remunerada. Jo sempre he sigut i sóc molt clara, mai m’he amagat de dir el que cobre. El meu sou és de 2.900 euros, cobre molt o cobre poc? Depén, si u té una mentalitat empresarial i pensa que l’Ajuntament d’Alzira és la segona empresa de la ciutat, amb 400 treballadors i 47.000 clients i en base a uns resultats, tal vegada pensen que està molt ben pagat o mal pagat. Ara, una altra cosa, cada quatre anys la gent m’avalua. Jo sempre he sigut transparent respecte el tema. Pel que fa a la FVMP no cobre cap sou.
-Per què creu que el País Valencià està marcat per la corrupció i el balafiament?
-Jo sincerament, amb la ma al cor, crec hi ha casos puntuals i estos no tenen perquè marcar a tota la classe política, ni a totes les institucions valencianes, ni als cinc milions d’habitants. No és just. És cert que existeixen casos, alguns polítics romanen a l’espera que els determinen per part de la justícia. Si han tingut una activitat, presumptament il·lícita, eixes persones hauran de pagar amb totes les conseqüències, si són culpables. Però tot plegat, no hauria de servir d’argument per estendre a la resta de persones públiques, partits o institucions la mateixa condició. Ara bé, qui haja fet alguna cosa il·lícita que caiga sobre ell tot el pes de la llei.
-Imagine’s vosté que fóra diputada en les Corts i tinguera deu companys de partit imputats per casos de corrupció al seu costat. Què pensaria?
-Opine que el president del partit, Alberto Fabra, ha actuat i els ha apartat de qualsevol responsabilitat del grup parlamentari. Crec que és l’actuació correcta.
-Parlem d’Alzira i del tema mediàtic de les expropiacions de cases abandonades i el lloguer de 50 euros al mes per a persones desnonades. Com va sorgir la idea?
-La idea la portem estudiant des de fa temps. La veritat és que els alcaldes som els que estem en primera línia i en contacte amb les necessitats de la gent, i malauradament, estem veient massa casos sagnants. Sóc de la teoria de què s’ha de donar un pas endavant. Ens estudiàrem la LUV i descobrírem que hi havia una eina urbanística que la podíem fer servir al servei d’aquells que més la necessiten. Esta via la trobàrem en el registre de solars i cases abandonades i de seguida pensàrem que era una bona solució, una esperança per a estes persones. Crec que este pla és extrapolable a la resta de l’Estat: desnonaments, problemàtica de la vivenda i la desocupació.
-Però d’on eixen els recursos per portar endavant este pla?
-(Riu). Vam tindre la sort. Haguérem pogut fer-ho del pressupost però vam aconseguir uns diners extra. Recaptarem per via executiva 400.000 euros de Bankia. Va ser un embargament de l’Ajuntament d’un compte de Bankia.
-Alzira aposta des de fa molt de temps pel valencià i pels Premis Literaris que són un referent. Malgrat el que està caient conserven estos guardons.
-Hem fet ajustos, però els premis són referència i són una marca per a Alzira molt important. Sóc partidària de mantrindre estos guardons. Així que, s’han ampliat a la modalitat de teatre i també s’ha adherit la UNED, però tot amb els ajustos econòmics corresponents. El més important és la línia de l’Ajuntament d’Alzira, en defensa de la cultura i del valencià. Des del consistori sempre treballarem estes qüestions d’identitat tan importants.
– Si un dia li telefonara Fabra per fer-la consellera, què li respondria?
-(Riu) Primer li donaria les gràcies, però ell sap que jo tinc vocació municipalista i he renunciat a ser diputada en les Corts. En estos moments tan difícils no s’entendria que jo estiguera tres dies al Parlament. La meua aspiració sempre ha sigut dedicar-me al meu poble i no em passa pel cap ser consellera.
