Xavier Pérez / València
-Hi som a la vella seu de la Federació de Societats Musicals (FSMCV) al carrer Sorní de València. Recorde que el Govern de Camps els va prometre una nova seu. Com està aquest tema?
-Doncs, el tema esta paralitzat. Tot va començar quan la meua ʹpaisanaʹ, Trini Miró, va ser consellera de Cultura. Es van fer una sèrie de gestions, malgrat que existia desacord entre l’IVSSA (Institut Valencià de Vivenda S.A.) i la Conselleria de Cultura. Fet que va endarrerir, i fins i tot, paralitzar els tràmits.
A finals del mandat de Trini Miró, les notícies que jo tenia eren, per una banda, que l’IVSSA ja havia fet la cessió a Cultura i per l’altra, que ja s’havien ficat d’acord i inclús van demanar una proposta per habilitació d’espais, com també un pressupost per a equipament, ja que l’edifici estava acabat però diàfan.
Ara, em représ el tema, però com que la inversió en equipament és quantiosa, em fa pensar que Conselleria no s’hi posarà. En canvi, la Federació aspira a la cessió de la seu del carrer Carrasquer, al barri del Carme, prop de l’IVAM. Es podrien fer convenis anuals i nosaltres poc a poc l’aniríem equipant. Es tracta d’un local de 650 m2 on es podrien dur a terme moltes activitats.
-En poques paraules, quina és la missió de la Federació?
-Al meu parer, la nostra missió quedaria dividida en diferents finalitats. Primerament, la Federació té un caire associacionista i és articuladora de la representativitat del col·lectiu de les societats musicals. Una altra finalitat, és la de ser entitat prestadora de serveis. Aquesta finalitat, un tant abstracta, als associats els costa entendre-la, és tracta de fer promoció i difusió de la música i dels músics valencians a tots els efectes i en tots els àmbits. Per últim, pretenem ser una eina per a la vertebració de la societat civil.
-Vosté i la junta directiva han viatjat per diferents països. Com veuen des de l’estranger el fenomen ʹbandísticʹ valencià?
-Ho he comentat moltes vegades en assemblees, en conferències…, la gent ens enveja molt (clar, de forma sana). Els governs on hem tingut l’oportunitat de treballar de forma conjunta, per exemple el govern de Colòmbia, que és un govern molt sensible al paper de la cultura com a eina de transformació social, ens veuen com un fenomen únic en el món. Quan parlen de música no ho fan de l’Estat espanyol, sinó de València i són conscients que el teixit que tenim ací és molt admirable i desitjable. El Ministeri de Cultura de Colòmbia ha invertit molts diners en crear un teixit similar al nostre i els resultats han sigut espectaculars. Ha servit d’instrument contra la violència i ha afavorit el desenvolupament social. Una meravella de país que té massa indrets complicats. En canvi, nosaltres que som l’enveja de moltes parts del món, resulta que a casa nostra ens infravaloren.
-Com creu vosté que les bandes o societats musicals vertebren el País Valencià?
-Crec que la implantació del nostre col·lectiu en el 97% dels municipis, sota el meu punt de vista, som un moviment de tipus social, som una realitat social que dóna l’oportunitat de participació fins al poble més xicotet del nostre territori. A banda d’eixe fenomen social, portem una oferta educativa d’ensenyament musical a llocs que ni el mateix govern, ni inclús els mateixos ajuntaments serien capaços de donar-la. A més a més, jo destacaria que tenim una situació artística que és fruit d’aquesta realitat, primer social i després educativa; primer en les bandes com a agrupacions artístiques de més tradició, però hui ja hi ha agrupacions de corda, grups instrumentals o cors que donen una oferta artística perquè la gent puga gaudir del plaer d’interpretar música.
-Hi han diversos estudis sobre la importància de la música per a lluitar contra el fracàs escolar. Com ho veu vosté? I com veu la LOMQUE?
-Jo he sigut promotor d’aquest tema perquè em semblava de molta rellevància, donada la situació en què es troba el país i les escoles de música de les societats musicals. Era necessari posar en valor la nostra activitat. Després de comprovar nombrosos estudis que confirmen que hi ha un impacte important entre l’educació i l’ensenyament musical i un rendiment acadèmic general, inclús recondueix les conductes d’absentisme i abandonament escolar. Per això creguem que la música hauria de considerar-se una prioritat bàsica.
També, un poc en la mateixa línia que duu Suïssa, país que tots sabem que està força desenvolupat, la música apareix en la Constitució com a obligatòria per a tots/es. La música hauria d’entroncar en l’educació obligatòria, i a més a més, una oferta paral·lela per a la gent que vulga accedir a la professionalitat.
Ah! El tema de la LOMQUE. Em sembla absolutament increïble que el senyor ministre d’Educació no tinga informació sobre aquestes investigacions i haja intentat apartar l’educació musical del sistema obligatori educatiu. Això confirma una vegada més, que en aquests nivells no se manegen estudis rigorosos ni plantejaments estratègics.
-Després del II Congrés de 2001, ja ha passat un període molt raonable que aconsellava una reflexió a nivell general. Ara, amb la situació que estem patim, hem d’agafar i entendre-la com a un punt d’inflexió i el mateix temps decidir quin serà el nostre futur.
Els membres de la Junta Directiva enteníem que, com a junta directiva, havíem de fer eixa proposta de futur; ens presentàrem amb un programa electoral que es va votar, però decidir sobre el futur de tot el col·lectiu no és competència de la junta i cal que siga objecte d’una reflexió en profunditat i oberta a la participació, no sols de la gent del nostre col·lectiu, sinó també de persones externes que puguen fer les seues aportacions. Per això, hem creat la plataforma digital (pàgina web) sota el lema ʺLa memòria i la innovacióʺ, per intentar recuperar i mantindre tot el que tenim, perquè som un moviment de molta tradició però també hem d’intentar innovar.
-Parlem de recolzament institucional. Les institucions i els polítics valencians, sobretot els que tenen el poder, valoren la vertadera dimensió de les societats musicals?
-És clar que no. En aquests moments estem gaudint d’una situació sorprenent perquè ens mantenen els pressupostos, en algunes incidències i canvis pressupostaris anunciats que no acaben de produir-se (conseller de Governació). Però estem vivint una situació que la falta de liquiditat està tapant el valor positiu del manteniment dels pressupostos; jo personalment, crec que és un fet imposat. No és possible que en 2010 la política d’aquest govern anara pràcticament a deixar les polítiques públiques de promoció de l’educació musical del territori sota mínims i de sobte, s’hagen adonat que tenen un model que fa 200 anys que funciona i que és un senyal d’identitat del poble valencià.
-De tota manera, veritat què no estem valorats com cal?
-De ben segur que no. Els fets ho deixen ben clar; acaben (la Generalitat) de pagar quasi 5 milions d’euros d’interessos d’un préstec del València CF i mentrestant tenen les escoles de música que ofeguen les societats musicals pels impagaments.
-Com està el tema dels impagaments i retallades de subvencions i ajudes a la FSMCV i les escoles?
-Estem patint, com molts altres. Aquesta és la ruïna a què ens ha conduït un govern que porta massa anys fent política de gran esdeveniments. Una política equivocada que ens ha afectat, no sols a nosaltres, sinó a tota la societat. Intentem negociar, intentem pressionar perquè ens paguen i la veritat és que l’experiència demostra la dita aquella de ʺqui no plora no mamaʺ i ací, pel que sembla, el que pressiona més cobra abans. No sé si és més just o més equitatiu, però puc afirmar que s’està donant aquesta situació.
-Tampoc han cobrat els centres autoritzats (Centres d’Ensenyaments Professionals) des de 2011.
-El cas dels centres autoritzats crec que és una de les grans irresponsabilitats de la Conselleria d’Educació. És a dir, no tenen el mapa escolar elaborat, ens han mentit contínuament, perquè si el tingueren no voldrien reunir-se ara per a fer-lo. Està clar, la Conselleria menteix, no té cap mapa escolar musical elaborat.
El que vull dir és que, si realment els centres autoritzats no han de formar part del sistema educatiu en un futur, el que han de fer, de forma responsable, és articular la seua desaparició conjuntament amb els mateixos centres autoritzats, perquè com tenen concessions administratives, això no es pot arreglar de hui per a demà. Ha d’haver un pla consensuat perquè eixos centres autoritzats es tanquen. I si no els volen tancar em sembla una irresponsabilitat mantenir el nivell mitjà d’una piràmide d’un sistema educatiu absolutament fraccionat.
-Quines són les relacions actuals de la FSMCV amb la Generalitat, sobretot amb Serafín Castellano i Mª José Català?
-Doncs, amb Serafín Castellano la relació és cordial, crec que som interlocutors vàlids i fins ara, des de l’acord de 2010 ens hem ficat d’acord en tot. No esperem relacions d’amistat sinó d’interlocució amb MªJosé Català (sospira). De moment són inexistents, estem a l’espera de reunir-nos amb ella per primera vegada.
-La Conselleria de Cultura ha creat CulturArts i al capdavant està Manuel Tomàs, molt vinculat a la FSMCV. Què espera d’aquest organisme?
-Tinc molta curiositat de saber com funcionarà CulturArts. Com a consultor d’empreses que sóc, ho he estudiat a nivell organitzatiu i em sembla una absoluta monstruositat. Tinc curiositat per veure com funcionaran les suposades unitats de negoci, perquè si açò suposa beneficis per a la Generalitat, serà un fet del qual tots ens podrem congratular, encara que està un poc lluny que això passe.
El millor que li podria passar a CulturArts es tindre un gestor com Manuel Tomàs, encara que la responsabilitat que li han deixat és importat. No tinc massa clar que compte amb les atribucions necessàries per poder tirar endavant el projecte.
-Quins són els projectes de futur de la FSMCV? Pla estratègic, projecte de centre d’estudis de la Federació, BIC, Aniversari…
-El projecte més important de la Federació és el III Congrés i també el Pla Estratègic perquè s’entronquen un dins l’altre. El document de diagnòstic estratègic servirà també per a la reflexió, per a donar una visió de com estan les societats musicals. A partir de tota la informació elaborada per la Universitat, com a gestora del coneixement de forma equitativa i imparcial, crec que podrem arribar a unes pautes de cara al futur que després ens serviran per a completar el Pla Estratègic en la fase de formulació i desplegament de programes d’actuació.
A més a més, tenim l’apertura d’una esperada comissió, que ja es contemplava en la resolució de la Conselleria de Cultura perquè les societats musicals foren declarades Bé Immaterial Cultural de Rellevància Local, perquè les societats musicals que vulguen optar a BIC de forma individualitzada ho puguen fer.
Un altre eix de 2013 serà intentar progressar perquè la FSMCV puga ser gestora dels drets de propietat intel·lectual dels artistes, intèrprets i executants, per intentar cercar una nova via de finançament, tant per a la Federació com per a les societats musicals. També el desenvolupament del Centre d’Estudis, que ha començat amb molt bon peu, i tindre una oferta formativa estable.
Per últim tenim presentat un projecte de cooperació internacional, entre la Federació i dos fundacions privades de la República Dominicana, l’Associació Nacional de Directors de Colòmbia i la governació del departament de Cauca d’aquest país. Comptem amb entitats col·laboradores, el Ministeri de Cultura de la República Dominicana i de Colòmbia. Un macroprojecte que si s’enlaira serà una gran fita; procurarà molta oferta de treball per als professionals valencians.
-En què es queda, en les bandes de música de fa 20 anys o en les d’ara? Li parle de la banda, dels assajos, del Certamen…, el mètode de treball, els directors.
-Evidentment em quede amb les d’ara. En el procés de professionalització de les societats musicals, el primer pilar que va començar a professionalitzar-se va estar el director artístic, açò ha provocat un increment de la qualitat de les bandes. Ara tenim bandes simfòniques i en els faristols tenim gent qualificada en contrast amb els músics d’abans, que amb el seu voluntarisme, malgrat que no estaven tan preparats, feren també una gran tasca. Per altra banda, també s’ha professionalitzat l’ensenyament a través de les escoles de música i ens quedaria professionalitzar un altre pilar, el de la gestió.
-Aquesta pregunta no ix massa sovint i crec que és important fer-la. Què significa ser president o directiu de la FSMCV? Les societats musicals i les institucions valoren suficientment la vostra tasca?
-Hi ha de tot (pensa). Nosaltres rebem missatges de recolzament i també d’altres que ens menyspreen, hi ha de tot. En la primera intervenció de la darrera assemblea, un president d’una societat musical va preguntar què feien o què haviem fet. Després de 45 anys d’associacionisme encara li vam haver d’explicar què fa la Federació. Ara, jo no tinc cap problema a l’hora d’explicar-ho i ho faré tantes vegades com calga. El que passa, probablement, és que al nostre col·lectiu li agrada opinar negativament en públic. Els que opinen positivament ens ho diuen en privat, aleshores açò crea una falsa sensació. Per altra banda, sí que crec que és difícil entendre tot el que fa la Federació. L’entitat fa una gran tasca diària de tot tipus, tasca gran, però no la veu ningú. De vegades els mateixos membres de la Junta Directiva, com no tenim contacte habitual amb els serveis administratius, no ens adonem de la feina que s’està fent.
Per altra banda, està la matriu de projectes, dels quals hi ha activitats anuals, més els projectes específics que no tenen eixa regularitat. En aquests moments, la Federació té una gran càrrega de treball i compta amb un personal laboral molt qualificat i de molta eficiència. A tot açò, també s’afegeix la incertesa financera, no sabem mai si cobrarem de la Generalitat per falta de liquiditat, fet que impedeix realitzar activitats que s’han de justificar i s’han de realitzar i pagar, perquè després es puga justificar la subvenció. Açò és una trampa sibil·lina i l’any passat ho passarem molt malament.
-Desgasta molt ser president de la Federació?
-Sí (taxatiu, pensa), molt. Desgasta molt, i això que em considere una persona forta, vull dir, no sóc massa sensible ni al reconeixement ni a la reprovació. Pense que qualsevol persona que siga sensible li resultaria absolutament insuportable. Bo, crec que en certa manera, el desgast es lògic però també ho és la seua compensació. Jo vaig sovint per la Federació i he tingut la satisfacció de poder aportar el que jo pensava, sóc una persona que m’he criat en una societat musical i tota la vida estaré en contacte amb aquest món.
-Per últim, un desig per al món ʹbandísticʹ i de les societats musicals del País Valencià…
-(Sospira) Tinc molts, en aquest moment el meu desig és que la gent participe en el III Congrés, què diga el que pensa i que tothom puga fer la seua aportació. Entre tots hem de dissenyar i traçar un futur amb el màxim consens possible. No podem caure en l’errada del II Congrés, en el qual es va parlar de moltes coses i hagueren conclusions molt interesants que finalment no es dugueren a terme. Pense que aquest fet va passar perquè el col·lectiu realment no s’ho creia. Per tant, amb aquest congrés no m’agradaria finalitzar amb conclusions de llibre, sinó amb conclusions de futur, que es puguen implantar i posar en pràctica. Per tot plegat, esdevé necessari una alta participació.
