La figura de l’autor de poemes com Assumiràs la veu d’un poble, va ser desglossada ahir en una taula redona, en la qual es va destacar la humilitat del poeta de Burjassot, un dels exponents poètics més importants de la literatura valenciana des d’Ausiàs March i un “historiador de la realitat” que va marcar “un abans i un després”.
Un dels néts d’Estellés, Vicent Añó, va expressar l’alegria de la família perquè cada vegada sembla que estiga més viva la figura del seu avi i perquè li ha arribat el reconeixement per part de les institucions públiques, i ha desvetllat que cada vegada reben més peticions per a traduir les seues obres, l’última des d’Ucraïna.
Josep Palomero, comissari de l’exposició sobre Estellés, va ressaltar que l’autor va irrompre en el tardofranquisme amb una poesia “diferent”, en la qual va agafar “la llengua viva del carrer” i la va col·locar dins dels seus poemes d’una forma “sublim”, traslladant a la poesia culta l’expressió viva del llenguatge més col·loquial.
Santiago Grisolía, Mª José Català i el net d’Estellés
Ha comparat l’obra d’aquest “cronista de records i d’esperances” amb la de Pessoa i ha reivindicat que va ser un autor “molt avançat al seu temps”, que es pot llegir “en qualsevol llengua” i que constitueix un dels grans poetes de la segona meitat del segle XX.
Palomero, que va llegir diversos poemes d’Estellés, va destacar que era molt culte i que alçava cròniques de la vida quotidiana “amb gran ofici”, al mateix temps que va destacar que compta amb una obra literària “rica” que encara no està ordenada.
Exposició d’Estellés al Carme
El secretari del CVC i amic personal d’Estellés, Jesús Huguet, va reivindicar que “la missió” de la seua vida era la poesia i va destacar que cap document històric reflecteix millor la realitat històrica de la València dels anys 50 que els seus llibres.
Huguet va afirmar que mai va tindre interessos crematístics, de fet, no es va preocupar de portar les seues obres al registre de la propietat intel·lectual, i va ressaltar que tota la societat valenciana li ret homenatge en actes com els ʹSopars Estellésʹ, que des de fa tres anys reuneixen milers de persones en 240 poblacions on es lligen els seus versos.
La consellera d’Educació, María José Catalá, va mostrar el seu desig de què l’acte esdevinga l’inici de tots els homenatges que el País Valencià deu a Estellés, qui des del prisma quotidià i la senzillesa va treballar en múltiples modalitats -poesia, teatre, novel·la o cinema- sense oblidar mai d’on venia, ni socialment ni geogràficament.
La seua faceta de periodista la va desglossar Francisco Pérez Puche, qui ha recordat que “quasi tots els dies era preceptiu” sentir els versos del redactor cap de Las Provincias. Quan acabava la jornada, allà a la matinada, escrivia poemes i anotacions que amuntegava en un sac, amb el dubte de si algú els voldria publicar alguna vegada.
Els participants han ressaltat la gran formació autodidacta d’aquest fill de forner, que va començar a la biblioteca d’un veí i que la mort d’una filla li va forjar una “personalitat dolorosa” i que va voler estar sempre “al costat dels valencians a través de l’eina de la paraula”.
>
