“Sembla com si als valencians ens agradara especialment parlar del que som, deixem de ser, del que sentim. Això fa que romanga al nostre interior una sensació de neguit. Com si ser valencià fóra una cosa que estiguera per definir-se o per concretar-se. Com si hi haguera molt per fer…
Els intel·lectuals valencians de principis del segle XX es van adonar que totes aquestes coses que ens identifiquen i ens fan sentir orgull necessitaven d’un nom per al nostre poble que estiguera a la seua alçada”.
Així comença el relat explicatiu de la història del terme País València realitzat pel Bloc Jove de poc menys de 4 minuts de duració amb el títol ‘País Valencia, t’estime’ on es recorda que fins i tot tres dels projectes d’estatut d’autonomia que es van redactar durant la República pretenien convertir aquest nom en oficial, “si bé la guerra civil i els posteriors 40 anys de dictadura truncaren totes les aspiracions del poble valencià de recuperar l’autogovern perdut 250 anys enrere”.
Amb l’arribada de la democràcia, el Consell preautonòmic tenia el nom oficial de Consell del País Valencià, i així es va reflectir al 1981 a l’Estatut d’autonomia que acordaren totes les forces politiques valencianes, tan d’esquerres com de dretes, conegut com l’Estatut de Benicàssim, on es fixava el nom oficial de País Valencià com nom oficial per al nostre territori. No obstant això, aquest terme seria rebutjat posteriorment i substituït pel de ‘Comunitat Valenciana’, “el qual es va inventar en el conegut com l’Estatut de Madrid, i que els valencians mai tingueren ni hem tingut ocasió de ratificar o rectificar”.
