L’Audiència de València ha iniciat aquest dilluns el judici de l’Operació Panzer, amb 18 membres del neonazi Frente Antisistema (FAS) acusats d’associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes i tinença d’armes de foc.
El fiscal demana 42 anys de presó per als acusats, entre ells l’assassí confés del jove independentista valencià Guillem Agulló i un regidor d’Espanya 2000 al municipi de Silla.
L’acusació popular, integrada pel Moviment contra la Intolerància així i entitats i partits de l’esquerra i el nacionalisme al País Valencià, remarca que es tracta del procés “més important a l’Estat espanyol contra neonazis” i confia que servisca per acabar amb la impunitat del feixisme al País Valencià.
La vista ha començat passades les 10:30 hores amb qüestions prèvies i, moments abans de començar, quan els mitjans gràfics han entrat a la sala per a gravar els acusats, aquests s’han dirigit a ells i els han increpat amb crits de ‘hijos de perra’.
En roda de premsa, el president del Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ha remarcat la importància del judici per l’envergadura de l’organització “i la seua capacitat, potència estructural i doctrinal així com armament”. Ibarra també ha demanat conèixer el perquè aquest judici no ha sigut jutjat a l’Audiència Nacional, atès que els informes apunten que el grup podria ser definit com un grup terrorista.
El president del Moviment contra la Intolerància ha confiat que el judici aclarisca entre altres coses, la procedència de les armes i la identitat dels proveïdors; el mapa de distribució de les armes i la causa per la qual la Guàrdia Civil va destruir les armes confiscades i en quin punt es va trencar la seua custòdia judicial.
Sobre aquest punt, el portaveu de l’acusació popular, Toni Gisbert, ha dit que tot i que moltes de les armes han estat destruïdes, els informes i les fotografies sobre les mateixes obren en poder dels jutjats i ha confiat que això no siga un obstacle per a l’acusació.
Gisbert ha alertat de l’augment dels delictes d’odi al País Valencià, per damunt de la mitjana a l’Estat espanyol. El secretari general d’Acció Cultural ha xifrat en 400 les agressions d’aquest tipus al llarg de 2013, tot i que ha deixat clar que no hi ha xifres oficials però que s’han produït un centenar de denúncies i que a això cal afegir la manca de denúncia en què queden aquest tipus d’agressions.
Aquests delictes es caracteritzen per una menor presència de casos d’agressions a béns immobles -seus d’organitzacions- a favor d’un major percentatge de casos d’agressions verbals i físiques a persones.
Els delictes es produeixen a plena llum del dia, amb testimonis i a espais amb càmeres de vídeo, arribant a donar-se fins i tot el cas de la gravació de l’agressió per part dels agressors i la distribució de les imatges per les xarxes socials.
“En aquest sentit, no només estem parlant d’un augment quantitatiu dels casos, sinó d’una deriva del perfil d’aquests cap a una major violència i una més gran impunitat”, ha remarcat.
Gisbert ha apuntat: “La creixent alarma social que provoca que des de la transició, al País Valencià, la violència feixista gaudisca d’un clima d’impunitat, que constatem que és la causa primera del seu augment: la impunitat anima els violents”.
El portaveu també ha dit que els membres de l’acusació popular es neguen a acceptar que aquests delictes siguen considerats dintre de la normalitat. Gisbert ha denunciat la “passivitat” amb què sovint actuen les forces de seguretat i la delegació del govern Estatal. La plataforma ha demanat una reunió amb el delegat del govern Estatal per tractar aquest tema.
‘Operació Panzer’
La Guàrdia Civil va desarticular l’any 2005 una organització denominada Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de 22 persones i escorcoll de diversos locals a municipis del País Valencià. En el marc d’aquesta operació, es varen confiscar nombroses armes de foc i armes blanques així com nombrosa propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents.
Segons l’informe de la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d’efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d’armes prohibides i les quotes dels seus membres.
L’informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les seues principals activitats es trobaven les ‘caceres’ de joves antifeixistes o immigrants.
Per mig de l’Operació Panzer al setembre de 2005 es va desarticular l’organització neonazi Front Antisistema (FAS), amb seu a València, i es varen detenir 22 persones. D’elles, 18 són els acusats que s’asseuran a la banqueta per a ser processats per associació il·lícita, tinença il·lícita d’armes prohibides i tinença d’armes de foc reglamentades.
El fiscal demana un total de 42 anys de presó per als acusats, entre els qui es troben dos militars, un regidor de Silla per Espanya 2000 i l’assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló a l’abril de 1993.
L’Acció Popular contra la Impunitat, personada en aquesta causa com a acusació popular i formada per diferents associacions, entitats i partits polítics d’esquerra del País Valencià, ha destacat “d’extraordinària importància” d’aquest judici i la “gravetat del cas” que es jutja per “l’important arsenal d’armes” que es varen intervenir, per la “perillosa ideologia” del grup desarticulat, així com “l’alarma social creixent” que genera aquest assumpte.
El president de Moviment contra la Intolerància, Esteban Ibarra, ha subratllat com és de“significatiu el judici perquè “va més enllà” i ha confiat que servisca a més per “aclarir detalls” sobre la fabricació i negoci d’armes.
