Agències / RedactaVeu / València
La causa es dirigia contra 18 persones, però tan sols se’n van asseure a la banqueta 16, ja que respecte a les altres dos, una d’elles està declarada en rebel·lia i l’altra es troba en crida i cerca. Entre els que sí van ser jutjats figuren dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla per Espanya 2000 i l’assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló a l’abril de 1993.
En declaracions a l’ACN, el portaveu de l’acusació popular, Toni Gisbert, ha lamentat haver conegut la decisió de l’Audiència per la premsa, i no l’ha volguda valorar fins que haja pogut llegir la sentència sencera.
Tot i així, ha dit que no entenen l’anul·lació de les escoltes telefòniques, perquè estaven autoritzades judicialment. A més, ha dit que es poden anul·lar algunes proves, però “no la realitat”, que és que existia un grup neonazi organitzat i violent amb armes prohibides. Per això, s’ha preguntat si només aquest fet ja no és, en si mateix, delictiu.
Gisbert també ha recordat que la mateixa Secció 4a de l’Audiència ja va absoldre el 2005 els membres d’un altre grup neonazi en l’operació ‘Armagedon’.
El judici, que es va celebrar fa un parell de setmanes a l’Audiència de València i durant el qual es va viure algun moment de tensió, va arrancar amb la petició dels lletrats dels acusats de declarar nul·les les intervencions telefòniques, ja que estimaven que no concorria el requisit de proporcionalitat i de lògica per a aprovar-les.
En concret, els advocats van al·legar que les intervencions tan sols es van motivar amb la venda d’armes a través d’una pàgina web, i que van ser autoritzades per un jutjat de Carlet, òrgan que consideraven no competent, ja que la majoria d’acusats vivia a València.
El tribunal, després d’escoltar-los, va indicar que resoldria sobre aquesta qüestió en la sentència, i va decidir seguir amb el judici, en el qual la majoria d’acusats es va acollir al seu dret a no declarar, i els pocs que sí que van ser interrogats, van negar qualsevol tipus de pertinença a aquest grup nazi, o haver aportat quantitats econòmiques al mateix.
Ara, l’Audiència s’ha pronunciat sobre les intervencions i les ha declarat nul·les, amb la qual cosa, no té elements per a condemnar pels fets pels quals els acusats van ser jutjats en vista pública. El tribunal arriba a aquesta conclusió en estimar que quan es van acordar les intervencions no existia cap indici objectiu de comissió de delicte que permetera vulnerar el secret de les comunicacions.
Crebant de proporcionalitat
És a dir, que el tribunal considera que es va iniciar una investigació per una activitat no tipificada com a delictiva amb finalitats purament prospectives, fent fallida així qualsevol proporcionalitat exigible per la llei. La identificació de les persones responsables de la gestió d’aquestes pàgines web no es va fer recorrent als mitjans tècnics que es disposaven -com la identificació d’una adreça IP-, es va fer a través d’informacions referides per confidents.
És aquesta informació insuficient, segons la jurisprudència, per a vulnerar un dret fonamental com el secret de les comunicacions -per al qual el Tribunal Suprem és clarament exigent en l’existència objectiva d’indicis-, amb la qual se sustenta l’autorització a través de la primera resolució d’intervenir diversos telèfons. I sense més dades objectives, la següent pròrroga.
Per tant, la sala ha hagut de declarar nul·la la resolució que va permetre aquestes converses i, en conseqüència, el resultat de les accions derivades d’eixes intervencions. Anul·lades les intervencions telefòniques i, en el que seria l’aplicació de la Teoria de l’Arbre Enverinat, el resultat de les diligències practicades com a conseqüència de les intervencions, el tribunal no té elements per a condemnar, han assenyalat des del TSJ.
Text complert absolució 18 encausats Frente antisistema (Operació Panzer)
