Estudis fets mitjançant l’aplicació de diverses tècniques de neuroimatge, que permeten observar en directe distints aspectes de l’estructura i el funcionament del cervell, revelen que tant la substància grisa (els cossos de les neurones) com la blanca (les connexions entre neurones) mostren major densitat i connectivitat en persones que parlen més d’un idioma. Això ocorre tant en bilingües primerencs (persones que han aprés dos idiomes des d’abans dels tres anys d’edat) com tardans. Més encara, alguns dels efectes són visibles després de només unes poques hores de pràctica amb un idioma nou, i es beneficien sensiblement de la pràctica continuada.
Un resultat particularment important és que aquests canvis redunden -entre altres coses- en un retard d’entre 4 i 5 anys en l’aparició del mal d’Alzheimer, que s’ha observat fins i tot en estadis primerencs de la patologia, i que es pot estendre a uns altres tipus de demència.
Fomentar l’aprenentatge i l’ús regular de més d’un idioma és, per tant, una estratègia evidentment beneficiosa per a la salut mental. Des del punt de vista de l’impacte social, cal tenir en compte que un retard de només un any en l’aparició del mal d’Alzheimer reduiria en 12 milions el nombre de malalts, que s’estima que serà, en 2050, superior a 115 milions de persones.
L’estudi, dirigit pel Doctor Ferran Suay, del Departament de Psicobiologia, ha merescut la qualificació d’excel·lent, en ser presentat com a treball de fi de grau, a la Universitat de València, per l’estudiant d’Altea (Marina Baixa) Anthyma Franco i Soler, que ha finalitzat els estudis amb el millor expedient acadèmic de la seua promoció. L’interés de la temàtica i la qualitat del treball han motivat que haja estat admés, com a presentació oral, en la conferència interdisciplinària ‘Multilingualism in Baltic-Sea Europe’, que es celebrarà a Mainz (Alemanya) en abril de 2015.
