El procés per a sol•licitar i pagar aquestes places en la privada resulta un tant complex.
La família primer ha de demanar a la Generalitat de Catalunya –encara que el Reial Decret afecta totes les Comunitats amb llengua cooficial i deixa clar que solament afecta les que tenen un sistema d’immersió com el català- que en l’escola pública o concertada on estudia el seu fill tant el castellà i el català siguen llengües vehiculars. Açò suposa, segons la normativa, que algunes assignatures no lingüístiques siguen impartides en castellà, encara que deixa en mans de la Generalitat el fet d’establir el percentatge “raonable” de presència d’ambdues llengües, segons publica El País.
Si l’administració autonòmica rebutja la sol•licitud, la família podrà matricular el seu fill en una escola privada on el castellà siga també vehicular i, finalment, acollir-se a la convocatòria de subvencions del Ministeri per a recuperar els diners.
El Reial Decret ha entrat en vigor aquest dijous, així que el Ministeri d’Educació ja ha activat l’aplicació electrònica en el seu web perquè les famílies puguen sol•licitar aquestes ajudes. També es poden tramitar a través de les delegacions del Govern en les Comunitats Autònomes. Per a poder beneficiar-se de la subvenció, les famílies hauran d’acreditar que han demanat a la Generalitat l’escolarització en castellà i que aquesta li l’ha denegada. També la matrícula en l’escola privada. El Govern central haurà de resoldre la petició de subvenció per part de les famílies en un termini màxim de sis mesos. El silenci administratiu significarà que ha sigut denegada.
Una vegada resolta la subvenció, la família haurà de presentar la justificació de les despeses. Podrà descomptar des de la matrícula al transport, el menjador o l’internat. En principi, l’import màxim que es pagarà és de 6.057 euros anuals per alumne i el Ministeri va assegurar que si la quota de la privada era superior, la família assumiria la diferència.
Però el Reial Decret publicat obri ara la porta al fet que aquesta xifra siga superior “en atenció a causa justificada per l’interessat i degudament apreciada per l’instructor”. El Ministeri també podrà actualitzar l’import abans de l’inici del curs. El Govern central pagarà aquest cost mensualment a les famílies i, paral•lelament, descomptarà la suma de les transferències mensuals que realitza a la Generalitat.
Una novetat que inclou el text publicat en el BOE respecte al primer esborrany de la norma és que obliga la Generalitat a “contemplar l’elecció de l’ús del castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament com un criteri general per a l’adjudicació de les places oferides”. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en més d’una ocasió ha apuntat que el Decret és “inaplicable” a Catalunya.
Empara sols pels alumnes que demanen espanyol com a llengua vehicular
La Llei preveu pagar un centre privat a qui demane estudiar en castellà i no trobe oferta en valencià. Els qui vulguen l’ensenyament en una altra llengua cooficial i no puguen no se’ls compensarà. El Ministeri al•lega que solament es protegeix l’espanyol pel problema a Catalunya.
La Llei Wert ha blindat l’educació en castellà en totes les comunitats, a les quals obliga a pagar l’escolarització en escoles privades quan no existisca una oferta de castellà en la pública, però no protegeix de la mateixa forma a la resta de llengües cooficials de l’Estat. El Ministeri d’Educació ha fet públic el projecte de Reial Decret de desenvolupament de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) pel que fa al tracte de les llengües en les aules. Aquest arreplega el procediment a seguir perquè l’Estat abone als pares les despeses que hagen tingut per escolaritzar els seus fills en un centre privat en castellà, però en cap moment contempla el cas contrari, com ha ocorregut al País Valencià: que els pares vulguen que els seus fills estudien en valencià (o en qualsevol altra llengua cooficial) i no tinguen oferta pública. Als valencians, segons aquest decret, l’Estat no els pagarà el col•legi privat.
Al País Valencià el model plurilingüe contempla dos programes. Un té el castellà com a llengua base i en ell s’imparteixen dues assignatures en valencià. En el programa que té el valencià com a llengua base, es fa el mateix amb el castellà. En tots dos casos hi ha dues assignatures que s’imparteixen en anglès.
A Balears s’ha iniciat aquest curs un model trilingüe: espanyol, català i anglès. La implantació ha sigut molt polèmica entre professors i un sector dels pares de l’ensenyament públic, que consideren que el trilingüisme minva el pes en les aules de la llengua pròpia, el català.
A Catalunya les classes s’imparteixen en català, excepte les assignatures d’anglès i castellà. És el model d’immersió. L’esquema és vàlid per als col•legis públics, els concertats (privats subvencionats per la Generalitat) i els privats
El Ministeri al•lega que el que fa la Llei és “tractar de pal•liar un problema que afecta el castellà, que no es cuida adequadament en alguna comunitat”, i que no s’ha estès la mateixa protecció a la resta de llengües cooficials de l’Estat perquè de la seua cura “ja s’ocupen les comunitats autònomes”. Fonts del departament que dirigeix José Ignacio Wert sostenen que no es privilegia una llengua (el castellà) sobre unes altres, sinó que el que fa el Govern és “no posar l’accent a protegir a les altres”.
