Rebel·lió empresarial, una via valenciana-catalana, per Pau Caparrós

En el context de rebel·lió empresarial que a principis d’aquesta setmana ha protagonitzat la classe empresarial valenciana, tan sols Catalunya apareix com l’aliat natural per exigir a l’estat un pla d’estabilitat financera que paralitze les retallades. Deixant de banda les xifres catalanes (que són bastant més elevades), el País Valencià, en la seua relació amb l’estat acumula, any rere any, un dèficit fiscal que se situa vora els 5000 milions d’euros. Una xifra que els experts calculen com a resultat de comptabilitzar les mancances del sistema de finançament autonòmic, les inversions territorialitzades que realitza l’estat en matèria d’infraestructures, i les polítiques públiques que es realitzen per part del govern central. Una situació agreujada per la nostra renda per càpita; deu punts per baix de la mitjana estatal; per un deute públic elevadíssim, que és conseqüència directa d’un sistema de finançament injust i insolidari amb la societat valenciana.

Com es diu passat al nord de l’Ebre, “S’ha acabat el bròquil”, no hi ha més opcions. I el govern de la Generalitat Valenciana ho sap. Immers en el descrèdit polític i enfonsat el Partit Popular en les enquestes, intenta sumar-se a una rebel·lió empresarial que, ja es veurà, sembla voler claredat d’arguments. Fins i tot, Jose Vicente Boluda, president de AVE, que ha llançat un clar missatge al consell valencià per demanar-li que no desvie l’atenció de la greu situació econòmica que viu l’autonomia valenciana en campanyes contra Catalunya, perquè aquesta és la principal compradora dels productes valencians. Li està tancat la via del discurs anticatalanista, per lògica i ordres necessaris en qualsevol relació econòmica, es produïsca a Europa o altre lloc del món.

Els valencians tenim en Catalunya el nostre primer client, les nostres infraestructures de transport cap a Europa passen, sí o sí, per les comarques de Tarragona, Barcelona i Girona. I encara els nostres ports, tot i el discurs de la competència entre els ports de València i Barcelona, queda per rellançar l’estratègica per la cooperació portuària en la frontissa mediterrània. Un tema pendent per a les agendes de conselleries, agents econòmics que encara vulguen jugar la carta del corredor mediterrani. Encara hi ha molt, quasi tot, per fer, i moltes de les que ens són vitals als valencians, ens uneixen als interessos de Catalunya. Així de clar, negar-ho tan sols empitjorà la situació. El País Valencià pateix un espoli fiscal per part de l’estat més que evident i ara sobradament contrastat amb aquesta rebel·lió. El govern valencià, i bona part de la classe empresarial valenciana s’enfronten a una tardor complicada (perquè la de la majoria social econòmicament nefasta). Amb el risc de fallida financera, si es vol mantenir el pols de la rebel·lió caldrà apostar per alguna mena de via valenciana-catalana, en termes de rebel·lió financera o empresarial com a mínim. En any electoral, un context incòmode per al debat amb consens i calma. Però excitant per a columnistes, tertulians i opinants.

Pau Caparrós

Article publicat en Euram Safor

Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa