El cap i casal necessita una rehabilitació dels habitatges

El 55% (13.759.266 habitatges) del parc edificat total a l’Estat espanyol, que ascendeix a 25.208.622 habitatges, és anterior a l’any 1980 i gairebé el 21% (5.226.133) té més de 50 anys. L’Anuari Estadístic Municipal indica que a València hi ha 182.000 habitatges construïts fa més de 45 anys i 281.000 construïts fa més de 35 anys. Són dades contundents que inviten a posar en marxa la rehabilitació. Tanmateix, és un camp quasi inexplorat per a l’Ajuntament de València. En 2012 es rehabilitaren només íntegrament quinze edificis i de forma parcial 218.

Es poden i s’han de fer moltes més coses per a dinamitzar aquest sector clau de l’economia hui totalment oblidat. Per tot açò, Joan Ribó demana “la creació d’una Agència Municipal de Renovació d’Edificis que contemple planificar i implementar l’estratègia per a la Renovació d’Edificis i coordinar els distints agents per a dur-la a terme, així com definir i posar en marxa un Pla d’Actuació que oriente l’acció dels distints agents implicats i organitze els recursos necessaris”.

D’altra banda l’Agència també ha de ser capaç de definir i posar en marxa un programa de rehabilitació energètica d’edificis municipals, gestionar totes les ajudes a nivell europeu, estatal, autonòmic i municipal per a impulsar la rehabilitació i millora de l’eficiència energètica dels habitatges i dels edificis d’ús terciari.

I, finalment, que contemple la creació d’una finestreta única per a rehabilitació d’habitatges que permeta una ràpida gestió de documentació als particulars, pose en contacte amb els agents rehabilitadors i gestione les ajudes i subvencions de tot tipus per a la rehabilitació i eficiència energètica.

La creació de l’Agència generaria tres avantatges certament importants per a la ciutat de València, que encara fan més interessant la seua posada en marxa: creació de llocs de treball, estalvi energètic i aplicació de la Directiva europea relativa a reduir el nivell d’emissions de CO2.

Creació d’ocupació

Resulta evident que els sectors immobiliari i de la construcció ja no poden contribuir al creixement de l’economia i a la generació d’ocupació si es continuen basant en la transformació urbanística de sòls verges i en la construcció d’habitatge nou. La rehabilitació, la regeneració i la renovació urbanes tenen ara, per tant, un paper rellevant en la recuperació econòmica per la gran extensió de les seues possibilitats.

Des del començament de la crisi econòmica, el sector de l’edificació ha perdut en Espanya 1’6 milions de llocs de treball amb l’enfonsament de l’edificació insostenible.

Gran part del problema de la desocupació està relacionada amb la construcció, i les xifres de l’atur no milloraran de forma sensible fins que la construcció no es reoriente cap a la rehabilitació i l’eficiència energètica.

En eixe sentit, Joan Ribó, ha declarat que Compromís el que pretén és “reorientar el gran número de xicotetes i mitjanes empreses de la construcció cap a la modernització d’edificis i l’eficiència energètica, com s’està fent a Europa, cosa que podria aconseguir a nivell estatal uns 150.000 nous lloc de treball que suposarien com a mínim uns 3.000 llocs de treball a la ciutat de València”. Però, per aconseguir-ho, ha continuat argumentant Ribó: “Cal arbitrar les mesures organitzatives adequades”.

Estalvi energètic

En el document ‘L’estratègia front al canvi climàtic València 2020’ s’estableix en l’apartat d’Innovació una línea d’actuació sobre estalvi i eficiència en el consum d’energia en edificis. Malgrat que només es parla d’actuacions en els edificis municipals, es pot fer molt per a millorar l’eficiència energètica de totes les edificacions de la ciutat de València, tant si aquestes són municipals, com si són de qualsevol altre tipus. Concretament, en el sector de serveis es pot estalviar del 35% al 50% del consum energètic total aplicant sobre els edificis corresponents les tècniques habituals en Europa d’eficiència energètica.

Cal tindre en compte que el consum d’energia primària en 2011 de l’Estat espanyol va ser de 129.339 ktep, i que es gastaren uns 60.000 milions d’euros en importacions d’energia primària, el capítol més important de les nostres importacions i el principal responsable dels greus desequilibris a nivell de balances exteriors. La dependència energètica de l’Estat espanyol fou del 76’7%, de les més elevades de tota la Unió Europea. Una tercera part d’aquesta energia s’utiliza dintre dels edificis i es podrien obtenir estalvis substancials mitjançant un procés de rehabilitació energètica dels mateixos.

Acompliment de les Directives Europees

La recent Directiva 2012/27/UE, relativa a l’eficiència energètica, després de reconèixer que els edificis representen el 40% del consum d’energia final de la Unió Europea, obliga no només a renovar anualment un percentatge significatiu dels edificis de les administracions estatals per millorar-ne el rendiment energètic, sinó que els estats membres establisquen, també, una estratègia a llarg termini, fins a l’any 2020 –per minorar el nivell d’emissions de CO2 – i fins a l’any 2050 –amb el compromís de reduir el nivell d’emissions un 80-95% en relació amb els nivells de 1990.