“Qui pot oposar-se al fet que governe el partit més votat?”, es preguntava sorprès l’altre dia davant els periodistes el president del Govern. Semblava incrèdul davant la possibilitat que existira algú mentalment sa capaç d’estar en contra d’aquesta proposta seua de regeneració de la democràcia tan pura, sincera, ben intencionada, tan de cor. Qui pot voler que es retorce la democràcia, la voluntat de la gent en els despatxos amb pactes estranys que responen a foscos interessos?, seguia sorprenent-se el president a uns metres del mig somriure en la boca d’Angela Merkel.
Cinc persones de la mateixa família decideixen en el passadís d’un supermercat què comprar amb els diners en comú que tenen. Un vota arròs, un altre fruita, un altre peix i dos voten comprar tabac. Amb la llei electoral actual, els tres primers es posarien d’acord per a triar quin tipus de menjar emportar-se a casa. Amb la nova llei del PP, una majoria del 40% ha decidit que vol tabac, així que, a fumar.
En psicologia, la resiliència és la capacitat de superar una situació adversa i traure d’ella un aprenentatge i creixement personal. En política resiliència és que et demanen regeneració democràtica i tu convertisques açò en una reforma electoral que perpetue en el poder Ana Botella, Rita Barberà o León de la Riva quan les coses es posen lletges segons les enquestes. I és que cal reconèixer que hi ha a qui la resiliència li senta genial.
Si la crisi econòmica ha resultat ser per a alguns tenir a mà milions de treballadors disposats a cobrar la meitat que abans i sense queixar-se, per què una exigència de més democràcia no va a poder resultar a governar ajuntaments sense tenir la majoria? En favor de Rajoy cal dir que aquesta reforma que sembla que va a aprovar en solitari no pot agafar ningú per sorpresa, perquè ja va avisar a la seua manera fa un any: “Mai aprovaré una reforma electoral en solitari”.
Sobre el paper, fent números, aquesta reforma beneficiaria sobretot el PP, però també Bildu i ERC Euskadi i Catalunya. No escoltarem dir des del Govern que aquesta reforma que li donarà el poder en molts ajuntaments a Bildu i a Esquerra, és ETA. No fins que passades les eleccions descobrisquen que, oh déu meu!, Bildu i ERC han aconseguit moltes alcaldies. I la jugada haurà sigut perfecta: mantenen el poder en els territoris corruptes i tenen per davant anys amb un enemic diabòlic enfront al qual recórrer cada vegada que la tapadora de la corrupció i els sobresous tornen a vessar.
Però compte amb els números, que a voltes mosseguen. El paper també ens diu que el suport a iniciatives del tipus Ganamos va creixent en progressió geomètrica. I creix més i més ràpid amb cada nou intent de tupinada, amb cada nova sacsejada desesperada i tramposa per mantenir-se en el poder. La resiliència té una altra característica: si l’aprenentatge i el creixement estan basats en una mentida, la pròxima hòstia que arribe pot ser molt gran.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
