RedactaVeu / EP / Madrid
La taxa d’extinció d’espècies en el món s’ha accelerat amb l’ésser humà fins a ser unes mil vegades major que la que es donava en els 60 milions d’anys anteriors a la nostra existència. És difícil comprendre la gravetat de la taxa actual d’extinció d’espècies a tot el món sense saber què representava abans de l’expansió global humana.
“Açò reforça la urgència de conservar el que queda i tractar de reduir el nostre impacte, va ser molt, molt diferent abans que els humans entraren en l’escena”, informa la Universitat de Brown. L’explicació de l’autor principal Jurriaan de Vós, investigador postdoctoral de la Universitat Brown, i Stuart Pimm, professor de la Universitat de Duke, i el seu equip apareixen en la revista Conservation Biology.
De forma absoluta, encara que aproximada, l’estudi calcula una “taxa de fons normal” d’extinció de 0,1 extincions per milió d’espècies per any. Açò revisa la figura d’extinció d’1 per milió d’espècies per any que Pimm va estimar en un treball previ en la dècada de 1990. Per contra, la taxa d’extinció actual és més de l’ordre de 100 extincions per milió d’espècies per any.
Recórrer als ordres de magnitud en lloc dels nombres exactes són el millor mètode per a calcular una taxa d’extinció a nivell mundial, va dir de Vós. “Es tracta de ser honest sobre la incertesa que existeix en aquest tipus d’anàlisi”.
La nova estimació millora notablement les anteriors sobretot perquè va més enllà del registre fòssil. Els fòssils són fonts útils d’informació, però les seues deficiències inclouen la representació desproporcionada d’animals marins de cos dur i el problema que sovint només permeten la identificació de l’animal o d’un gènere de planta, però no les seues espècies exactes. El que els fòssils no mostren clarament és que, a part d’un parell de cataclismes en períodes geològics – com el que va eliminar els dinosaures – la biodiversitat ha augmentat lentament.
El nou estudi va examinar a continuació l’evidència de la filogènesi de nombroses espècies vegetals i animals. Construïdes per l’estudi d’ADN van rastrejar com els grups d’espècies han canviat amb el temps, mitjançant l’addició de nous llinatges genètics i la pèrdua de les no reeixides. Proporcionen rics detalls de com les espècies s’han diversificat amb el temps.
“La taxa de diversificació és la taxa d’especiació menys la taxa d’extinció”, va dir el coautor Lucas Jope, científic del Microsoft Research en Redmond, Washington. “El nombre total d’espècies en la Terra no ha anat disminuint en la història geològica recent. Per tant, la taxa mitjana constant o creixent en la qual els grups van créixer en els seus nombres d’espècies ha d’haver sigut similar o major que la velocitat a la qual altres grups van perdre espècies a través d’extinció”. L’estudi compila desenes d’estudis de filogènia molecular sobre la rapidesa de diversificació de les espècies.
Per a un tercer enfocament, de Vós va assenyalar que la pujada exponencial de la diversitat d’espècies ha de fer un gir a l’alça més pronunciat en l’era actual, perquè les espècies més noves no s’han extingit encara.
L’ésser humà no ha sigut un simple testimoni
Cal assenyalar que hi ha pocs dubtes entre els científics que els humans no són simplement testimonis de la taxa d’extinció actual elevada. Aquest document segueix un de recent en Science que realitza un seguiment de les espècies que estan amenaçades o confinades a petits rangs de tot el món.
En la majoria dels casos, la causa principal de l’extinció és el creixement de la població humana i el consum per capita, encara que l’estudi també assenyala com els éssers humans han sigut capaços de promoure la conservació.
El nou estudi posa l’accent en què la taxa d’extinció actual és una crisi més greu del que anteriorment es pensava.
