Riera es va donar a conèixer amb el llibre de relats Te deix, amor, la mar com a penyora i és autora d’altres obres com Jo pos per testimoni les gavines (1977), Una primavera per a Domenico Guarini (1981), Epitelis tendríssims (1981), Qüestió d’amor propi (1987), Jocs de miralls (1989), Contra l’amor en companyia (1991).
També destaca Dins el darrer blau (1994), que va ser guardonada amb els premis Josep Pla, Crexells i la Lletra d’Or, a més del Premio Nacional de Narrativa, que, per primera vegada s’atorgava a una obra en llengua catalana i el Premi Internacional Vittorini. Al 2000, la novel·la Cap al cel obert va obtenir el Premi de la Crítica de Serra d’Or i Nacional de Literatura i la seva novel·la La meitat de l’ ànima fou guardonada amb el Premi Sant Jordi (2003) i el Maria Àngels Anglada (2005).
El 2006 va publicar L’estiu de l’anglès, el 2009 Amb ulls americans, el 2011 Natura quasi morta i el 2013 Temps d’innocència. La seva obra ha estat traduïda al castellà, grec, holandès, alemany, anglès, italià, hebreu, portuguès, romanès, francès, turc, àrab, rus, eslovè i estonià.
Pel que fa a la recerca literària, les seves principals contribucions tenen a veure amb el Segle d’Or espanyol i la Literatura Contemporània. De la seva producció cal destacar ‘La Escuela de Barcelona, Premio Anagrama de Ensayo’ (1987), ‘El Quijote desde el nacionalismo catalán’ (2005), ‘Azorín y el concepto de clásico’ (2006) i les nombroses edicions de textos, especialment de Barral, Gil de Biedma i Goytisolo Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 2002 i el 2013 a la Real Academia Española.
