La Tomasina, La Sénia, La Marieta, La Morera… Són alguns dels noms de les figures i quadres plàstics que, acompanyades pel so característic de la dolçaina i el tabalet, constitueixen una de les major expressions de la idiosincràsia del poble valencià.
Aquestes torres humanes o muixerangues, exportades pels veremadors valencians al Principat, on derivaren en els actuals castellers, són una de les peces fonamentals del patrimoni cultural de les Festes de la Mare de Déu de la Salut que se se celebren a Algemesí (Ribera Alta). Però no l’única. Ni molt menys.
La Processoneta del Matí
Però anem per parts. Com van nàixer aquestes Festes? La imatge de la Mare de Déu de la Salut data de 1247, any en què fou trobada en la partida de Berca dins del tronc d’una morera. Conten que foren els bous d’un llaurador que treballava el camp els que assenyalaren la troballa en agenollar-se al seu pas per davant del tronc. Justament en aquest lloc, és on hui en dia s’alça la Capella de la Troballa –La Capella per als algemesinecs-, que és des d’on inicia el seu recorregut l’‘anomenada Processoneta del Matí, a les quals corresponen les fotografies i el vídeo que acompanyen aquesta informació.
En aquesta extraòrdinari processó, a més de músics i muixeranguers, participen molts altres protagonistes que més endavant s’expliquen. Per a qui assisteix per primera vegada a aquesta abigarrada i colorida manifestació del patrimoni cultural valencià, un dels aspects que més li crida l’atenció és que quan la imatge de la Verge arriba a l’esglèsia situada a la plaça Major, aquesta entra i ix tres vegades abans d’entrar definitivament al temple.
Per què? L’explicació és ben curiosa. Conta la tradició que aquella imatge fou confiscada tres vegades per la vila d’Alzira, de la qual depenia antigament Algemesí. El cas és que tres vegades confiscada i tres vegades que la imatge va retornar miraculosament al seu tronc original. Un fet que explica aquesta simbólica i particular entrada de la Verge al Temple.
Cal assenyalar que tant la imatge original com la Capella foren destruïdes durant la Guerra Civil. L’advocació de la Mare de Déu de la Salut data de 1568. La tipologia d’aquesta imatge correspon a la Theotokos bizantina, una Mare de Déu morena, tosca, inicialment trobada sense ornaments. La imatge es troba asseguda en un tron, amb el Jesusset assegut al genoll esquerre i amb un lliri en la mà dreta. El xiquet sosté en la mà dreta una esfera que simbolitza el món, mentre que l’altra està en actitud de beneir. L’actual imatge ha suavitzat les tosques formes romàniques i la seua pell ja no és morena, tot i que continua sent anomenada popularment com la “moreneta”.
Els primers en eixir de La Capella per dirigir-se pel serpentejant -i curt- carrer Berca a la plaça Major són els anomenats Misteris i Martiris. Es tracta d’unes representacions breus que recorden al poble coneguts passatges bíblics i episodis de la vida de sants de difosa devoció popular, a més de la història de la imatge de la patrona. Estan interpretats per grups de xiquets i xiquetes i hi ha constància sobre la seua presència en la processó des del 1883. Les cinc peces que es representen són el Misteri de la Temptació o d’Adam i Eva, el Misteri d’Abraham i Isaac, el Martiri de Santa Bàrbara, el Martiri de Sant Bernat i les germanetes, i el Misteri de la Mare de Déu de la Salut o “dels Capellanets”.
Muixeranguers
A continuació, segueix la Muixeranga – en l’actualitat existeix a més de la Muixeranga d’Algemesí –més antiga i amb el blau, roig i blanc com a colors de les seus caracterítiques ratlles del vestit- i la Nova Muixeranga –que canvia les línies blaves per verdes-. Dirigides per un mestre muixeranguer, els seus components construeixen diferents tipus de torres humanes i quadres plàstics, al so de la melodia amb tabal i dolçaina i també és coneguda com la Muixeranga.
Durant la dècada dels 50 i 60, la Muixeranga va patir un fort retrocés en nombre de gent i en acceptació social. Els participants eren gent amb pocs recursos que, vestits amb tela de matalàs, eixien en les processons amb la finalitat de mantenir viva la flama de la Muixeranga. Però l’any 1973 la Muixeranga no va eixir a les dues primeres processons de les festes, la qual cosa va propiciar una nova etapa i el naixement de l’associació d’Amics de la Muixeranga. La Nova Muixeranga d’Algemesí naixeria el 1997 i amb la incorporació de la dona al ball.
Els Bastonets
Els bastonets segueixen els muixeranguers en la Processoneta en honor a la Patrona. Es tracta d’una dansa de caire guerrer, que apareix documentada per primera vegada en 1839, amb la denominació de la dansa dels huit –eixe és el nombre de components- o Dansa dels Homes. El vestit consta de cos i faldellí de vellut vermell per als homes i blau per a les dones, molt semblant a l’abillament propi dels centurions romans. A l’espatlla porten brodat amb fil d’argent sobre una espècie de capeta, l’anagrama de Maria o qualsevol altra figura al·legòrica de la Mare de Déu de la Salut. Els instruments que acompanyen el ball són els ‘bastonets’, uns pals d’uns 60cm de llarg, i una planxa de metall d’uns 10cm de diàmetre.
Hi ha més d’una dotzena de coreografies en les quals els bastonets evolucionen a gran velocitat, colpejant de manera simultània planxes i bastons.
Les Pastoretes, La Carxofa i Els Arquets
El ball de Pastoretes segueix els Bastonets. Sembla que el seu origen està en algun dels balls del Maestrat. Aquest és un ball iniciàtic, és a dir que enceta el camí de la devoció a la Mare de Déu. És, per tant, una mena de lloança a la Mare de Déu i al seu Fill. Aquest ball consta de 7 danses, encara que des de 1972 fins a final dels anys 90, sols es ballaven 3 de les danses. El ball de les Pastoretes és executat per xiquetes d’entre 5 i 10 anys aproximadament. La vestimenta associada recorda els pastorets. Acompanya a la música de tabal i dolçaina la pandereta i les postisses que porten els xiquets i xiquetes que dansen.
El Ball de les Llauradores
Tancant la part profana de la processó, just davant la Creu Major, es troba el ball del Bolero, també conegut com Ball de les Llauradores. Al so d’instruments de metall, de vent de banda, parelles d’homes i dones repiquen les postisses o castanyoles al ritme de la música i dibuixen amb tot el cos un seguit de moviments harmoniosos, àgils i elegants. Apareix per primera vegada a la processó l’any 1906, per fer-ho definitivament i de manera continuada el 1934, sent així el ball més modern de tots els que composen la processó.
Ella, d’estil basat en la tradició popular del segle XIX i principis del XX, amb falda i gipó de la mateixa tela, generalment estampats de motius florals i ramejat menut, sobre camisa de cotó i sinagües per donar-li més vol a la falda. A sobre, davantal i mocador de coll, i tot un seguit de complements per arrodonir la imatge del folklore, com les pintes per als cabells, arracades i una creu penjada al coll. Per als peus, a sobre les calces, llueixen tant espardenyes com sabates, estampades de vegades amb la mateixa tela de la falda i el gipó.
Els boleros, balls tradicionals del folklore regional, es concreten en Algemesí en sis balls distints i varen ser introduïts en la Processó al 1934. Tot i que cadascun dels balls té la seua melodia, el repertori compta amb la particularitat de poder ser interpretat indistintament per a qualsevol dels sis balls. Els seus integrants són els components del Berca Grup de Danses d’Algemesí, fundat en 1981.
Està estructurada en dues parts molt diferenciades. La primera compta amb una preciosa marxa on es dansa de manera lenta i cerimoniosa a l’estil cortesà propi de les primitives danses tardo-medievals. La segona part, més viva i alegre, empra la jota per a rematar la dansa.
Darrere dells, la Creu Major marca l’inici de la part religiosa de la processó. És una creu barroca d’argent repussat feta en 1739 per l’argenter de València Antoni Reinot. És portada pel sagristà revestit i acompanyada per nombrosos dolçainers.
Els Tornejants
Com els bastonets, els tornejants també són una dansa guerrera, amb continguts cavallerescos i místics, amb mostres de destresa, habilitat, enginy i accions de galanteria. Estan considerats com els cavallers de la Mare de Déu, “és a dir, els soldats que la cuiden i defensen”. La seua indumentària comprén un cos o guardapits amb passadors a l’esquena en forma de flors i faldellí de tissú argentat que recorda una cuirassa, calçons de vellut negre, calces blanques i sabatilles amb vetes lligades per damunt les calces.
El casc du una cimera amb flors i el rostre es cobreix amb una careta o carassseta de fil d’aram que recorda un elm. El patge que inicia la desfilada porta amb els braços oberts una espasa recolzada en l’extrem sobre un escut en forma de cor amb la imatge de la Mare de Déu. La música que acompanya els moviments dels tornejants queda reduïda a uns colps de timbal secs o redoblats. Els instruments que fan servir en el ball són unes varetes primes i llargues conegudes com a llança. Existeixen dos tipus de balls: Floretes i la Fuga. Les Floretes poden ballar-se per un, dos o quatre dansants. Per la seua banda, la Fuga és la dansa de major durada i rememora un torneig medieval. Acaba sempre amb la genuflexió davant el Guió de la Mare de Déu que, a l’igual que la Creu Major, és un guió barroc que emmarca una pintura de la Mare de Déu de la Salut realitzada per Francesc Calatayud i que és portat pels festers.
Culmina la Processoneta la imatge de la Mare de Déu de la Salut, que data de 1247, l’any en què fou trobada en la partida de Berca.
La música del tabal i la dolçaina
A més de tots aquests protagonistes, tradicionalment acompanyen la processó dues bandes de música ja que a Algemesí, com a tot el País Valencià, existeix una llarga tradició de bandes de músics que han acompanyat des de sempre les festivitats, civils i religioses. La banda de música acompanya el baiard de la Mare de Déu dotant de solemnitat el seu pas, encara que se situa després de la presidència eclesiàstica i civil.
